Un any just el qual em vaig endinsar en tot això. Amb la Laia ens hi vam engrescar i ningú ens ha parat. Aquest cop no m'acompanyava ni ella ni la peque com l'any passat, però no deixaria de pensar-hi, no era una cursa més... Avui era molt més que una cursa qualsevol, era el seguiment d'una època que no m'arrepenteixo haber començat. He conegut, he après i he tingut moltissimes recompenses en tots i cada un dels dies recorreguts desde llavors, així és que avui era com un memorial a elles dos, juntament a un repte personal.
Volia millorar-me a mi mateixa, aconseguir sentir-me millor amb mi i per això havia de tenir un bon començament.
El dia em començava als 5 del mati, comptant que la nit l'havia tancat a la 1.30 era de bojos, però em podien molt més les ganes que res més, així és que recollia al Oscar i als 6 mig adormits i bocafoscant teniem la sortida.
Aquest any era des de la pedrera on la Jana i l'Ale ja ho tenien tot llest per a què no faltés res. Donem num de dorsals i costa amunt. Em nat fent xino xano i no ens costava massa. Ens feia por forçar massa per l'Oscar, era molt recient el retorn i just feia 15 dies de tot, però aguantava bé! En res em sigut les primeres meravelloses vistes, on em aprofitat per fer un traguet, el dia ja ens saludava!
Xino xano feiem, entremig alguna parada que necessitava però res important. Amunt, amunt i sense donar-nos compte feiem cara mont, eren les 7 i començava apretar la calor, patia per la Silvia i la Marina que anaven amb els nens, però a la vegada s'havia que se'n sortirien. Dit i fet aviat em sigut al primer abituallament liquid.
Després de recuperar forces i veure que practicament erem a Montsor tiravem més. No corriem, era tot pujada però portavem un bon ritme!! Com sempre unes vistes espectaculars i en res un cartell ens informava que ens quedaven 500m per l'esmorzar, grans indicacions i bona organització!
Amunt amunt, em començat a trobar-nos cares conegudes. Ens començaven a enxampar el Josep i la Ester i finalment amb 1:50 ens plantavem a Montsor, gens malament! El càlcul d'estar a St. Miquel als 9.30 no anava malament!
Allí em esmorzat, ens em refrescat i fins hi tot una copeta de cava!! Ben montat tu! Després de mirar i mirar, i veure que el sol començava apretar em decidit tornar a arrencar, tornavem a estar sols, però venia baixada i la bandera ja era aqui, així que tocava una mica al trote.
Només una estoneta, l'Oscar no responia bé el genoll i no era plan de baixar-lo a coll, així és que... moderació! jejeejj
Pim, pam, pum... em nat fent fins al salt del Llop, allò ja ho teniem!!
Vist i no vist, amb 1h de diferència després d'haver deixat Montsor enrrera alli teniem a la majestuosa, anavem bé, tot i que pensava que algun corredor ja es deixaria veure.. però no ha sigut així. Em tingut temps de fer el ruc (la menda lerenda) i fer fotos al nostre Pallars abans d'acabar de baixar.
Vaaaaa Oscar, que ja hi som!! Avui la que tirava de la corda era jo, però això va a dies així és que la rebuda que ens esperava a St. Miquel feia que tiressim més. Haviem quedat als 9.30 i puntuals com un clau hi posavem els peus després de baixar pel nou tram recuperat antigament i on s'hi passava d'allò més bé corrent!
i allí ho tenia, a 500m m'esperava la 1a sorpresa del dia, la meva peQue em venia a rebre!! Fariem els últims 3km juntes, reviuriem els moments de l'any passat i ho fariem juntes. Un sentiment únic!!
Després de descansar, beure i esperar a la famili de l'Oscar la qual també ens acompanyaria, estavem llestos i carregats de piles! Doncs au, la muleta a darrera els nens! Renoi com es notava que naven frescos!! Han començat a baixar com a torbellinos així és que els darrers km serien amès però sobretot divertit entre corredisses!!
Així és que en res ja veiem Pobla. Em entrat a la zona dels jardins i la gent ja ens començava a animar. Tan sols ens havien començat a passar els primers corredors i ja hi erem, així és que podriem rebre als nostres! La eva i l'Oscar s'havien quedat enrerra però allí estavem esperant-los.
Total, restant l'estona que em estat esperant a St. Miquel, amb 03:45 xafava la linea de meta més contenta que un xinxol i més ben acompanyada que mai! Allí teniem a la Eva, Pau i Ares que ens feien la rebuda i un merescut aplaudiment!
En res han començat a entrar tots els nostres que baixaven de la llarga deixant-nos bocabadats amb els temps que havien fet, que cracks!
Només ens faltavens els més grans, la Famili Senyé i algú molt important, el Josep Mª! Ja portava 2 trucades a la Silvi per si més no veure com anaven els nens, i realment ho portaven molt bé, només els hi quedava 3km per arribar així és que en res els tenia allí, mentre m'entrava el GRAN xafant meta!!
Allí el tenia i allí estavem nosaltres per a donar-li la gran entrada que es mereixia, si senyor!!
Al cap de res, em tornaven a posar la pell de gallina, 4 samarretes grogues, 4TR enormes estavem apunt d'entrar a meta, alli els tenia!! El Toni, la Silvi, la Carla i el Nil amb una rialla d'orella a orella!! Amb una felicitat immensa i radiants com mai!!
Ja hi erem tots, ara si que podiem donar per concluida la gran aventura d'avui no?? Pues no, a la Olgui li faltava lo que portava molts dies enrerra. Una foto amb el GRAN, amb el Josep Mª!! Per a mi era important i savia que no em diria que no, així que després de xerrar una miqueta i abans de que marxés allí ho tenia, em donava lo més gran: grans moments i records amb ell!!
Ara si que marxava satisfeta!! Havia millorat el meu temps, havia tingut una gran aventura més que explicar i tenia moments i records increïbles! M'hi havia faltat algun acompanyant, SI, però sé que era allí igualment. Més tard o més aviat tornarem a tenir moments d'aquests amb ella ;)
Així és que després d'un dia exhaust, uns moments únics, 16km més a la saca i una ventura plena de sorpreses me'n podia anar cap a casa amb una rialla d'orella a orella! Ja en tenia una més!!!
Non sTop*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada