Grans reptes, petits objectius!

Grans reptes, petits objectius!
Tenim tota una vida per tocar de peus a terra, de moment continuarem tocant el cel!

diumenge, 19 de gener del 2014

Buscant l'Estany de Gerber

Tot just fa una setmana, diumenge passat coronavem l'Estany Gento i deia que de neu ja en tenia prou per uns dies.... Doncs sort que vaig dir-ho, perquè el dimarts de la mateixa setmana m'aventurava direcció a la Bonaigua.

Pintava molt bé, neu recient caiguda i la que cauria durant el dia, així és que vam decidir amb el Miquel anar a la busqueda de l'estany de Gerber. Cap dels dos havia fet la ruta, ni de dia ni de nit, ni a l'estiu ni a l'hivern, així és que era anar a buscar el què trobavem!







Sobre les 10 i poc ens calçavem els "zuecos" i cara amunt ens esperava. Deixavem el cotxe a la Peülla, ja que l'indicador del camí era allí, així tenim referència i no ens la jugavem tant.






La direcció marcava a l'esquerra però ña veritat és que no sabiem si amunt, avall, més pla.... així que vam decidir sobre la marxa i nar seguint les marques d'uns skimos.... cosa que potser no hauriem hagut de fer! Allò només feia que pujar i pujar sense parar, si que veiem "camí" però renoi com costava! El peu se'm treia hi tot però jo tossuda amunt!!!







Quan acabaves de fer la pujada i et semblava que ja havies fet cim per un moment, tornaves a trobar-ne una altra que encara pujava més que l'anterior.... un caos!!!

Més o menys estavem ubicats, però la veritat que tot tant nevat i sense conéixer territori era molt més complicat. Va començar a nevar i allò no parava de pujar. Trobavem allaus de dies anteriors i veiem que portavem una perpendicular d'un 40%.... Allò amb raquetes començava a ser una mica insoportable i la veritat la Olgui no les tenia pas totes... Com sempre el Miquel va saber posar la calma on jo no la veiem, i ens posavem una meta. Passem aquesta perpendicular i mirem, però si no ho veiem clar girem cua!








i així vam fer-ho, vam arribar a la zona pinosa i allò no parava... Primer que el núvol de la neu no ens deixava veure amb visibilitat i després que realment no sabiem on erem... Si que teniem molts punts de referència i estavem ubicats de la zona de tornada però realment no trobavem el cami a l'estany... Així és que després d'un bon bocata ben merescut i un descans vam decidir fer la tornada.

Vam buscar una zona més fàcil per poder baixar més directes, com no naltres al dret, sino allò no seria una aventura de les nostres ;)
Va ser molt més fàcil i menys pesat pels peus i en res ja tornavem a ser al punt de sortida ;)






Una vegada més, respectavem la muntanya i deiem que l'estany no es mouria i tornariem havent mirat el territori damunt de mapa i sabent on trepitjavem ;)
Va ser un bon dia on de neu en vam tenir per uns dies! Vam tenir vistes espectaculars i un temps de fàbula! Quedavem servits per uns dies, però no suficients com perquè avui la tornessim anar a buscar amb la peQue!!

L'estany de Montcortés estava increible!!!










Salut i Non sTop*

dilluns, 13 de gener del 2014

Pigolo i Estany gento amb raquetes a mig gas!

Ens haviem comportat bé i els reis ens havien dut unes raquetes, això volia dir que tocava estrenar-les i més a més fotre canya a l'hivern, així és que ja estava decidit, diumenge tocava Colomina!

Dit i fet, ens vam llevar d'hora i carretera amunt. Ens pensavem que hauriem de fer Pigolo sense raquetes, ja que el panorama pintava pelat... Es veien les muntanyes nevades però Filià i els voltants estaven nets, així és que ... no ho teniem clar!
Prò la sorpresa ens la vam endur quan arribavem al parquing de la presa de Sallente. Teniem l'avís de perill d'allaus, però al veure que estava bé vam decidir continuar, i quin tou de neu ens esperava!!! Allò prometia de bon dematí!!!







Ens esperava una pujadeta ben dura, però res que ens negués el pas. Ens vam preparar amb el Miquel, ens vam calçar els "zuecos", motxilles al coll i preparats per l'aventura!!
La pujadeta era carnús, perquè si que hi havia gruix però estava bastant gelada i costava de clavar el grampó, tot i així vam decidir anar fent sobre la marxa, primer Pigolo, després Estany Gento i després ja es veuria.
Poc a poc anavem fent via, amb alguna caiguda que una altra, i d'altres expressament, però es tractava d'allò de passar-ho bé i no fer-nos mal-







Poc a poc haviem arribat a la font de mig cami de Pigolo (no recordo el nom), on una mica abans havia decidit treure'm les raquetes. El terreny estava molt xafat per esquis de muntanya, gent amb raquetes i gent sense i m'estava costat força caminar i xafar bé, així és que me les vaig carregar al coll i amunt que fa pujada!!!






Al cap d'una estoneta arribavem al carrilet, haviem coronat Pigolo!!! Era espectacular les vistes que teniem, i més espectacular trobar el túnel sepultat!!! Sisisiisis, tal com ho sentiu! El primer túnel que haviem de passar estava sepultat per la neu! Tant que de primera mà ens el vam passar de llarg i vam haver de recular. La veritat és que era impactant, però al estar tot tant nevat era fàcil fer via rapida, ja sabeu que res ens atura! ;)








Així ens trobavem l'altre costat de túnel, feia iuiu i tot mirar cap dins, només hi havia escàs 1m que no estava tapat per dins!

Vam nar fent camí pels túnels i el gran gruix de neu, era impactant i increïble les fotos i paisatges que treiem d'alli. Fins hi tot ens esperava una sorpresa dins del túnel! Una mega gegant estalactita s'havia format de les baixes temperatures a la nit, realment cada dos segons estava amb la boca oberta!!! Així és que després de fer 4 fotos i l'indio vam seguir per arribar a Estany Gento, on també ens esperava algo impactant i mai vist  :)))))










Ho veieu bé!!!! L'estany s'havia convertit en un estany gelat, tot a capes, plapes i tarrossos!! Era inmens la sensació d'estar en un altre món! Semblavem dos pingüinitos enmig de l'antartida! Era increïble, indescriptible! Potser ho feia el fet de que mai havia pujat a l'hivern a Estany Gento però m'encantava ser allí!!! M'havia costat lo meu pujar i arribar-hi, però només per allò i aquells instants valia molt la pena!







Vam treure unes fotos brutals on només veure-les veig tot el que descric en aquests instants ! La llibertat que teniem alli, estar envoltats de tota aquella passió era lo més gran que podia esperar, un gran repte més tenia al sac i no s'havia com posar-lo.

La veritat és que va ser espectacular!! Prò.... era moment d'aterrar! Haviem de donar mitja volta i tornar. Vam decidir que el Colomina el deixavem per més endavant, la neu estava bastant gelada, la part pedregosa no ens feia molta gràcies i el temps era massa just, així és que ens aconformavem en veure'l de lluny i un altre dia hi tornariem!





Tot i així n'haviem de fer alguna perquè la nostra història fos una aventura de les bones, una aventura de les nostres! La gent que em coneix, sap que anar amb la Olgui és anar a lo desconegut però sobretot a la GRAN aventura! Així és que després de fer de pingüino per sobre les plaques de gel i descansar vam rependre el carrilet, però així que ens en vam adonar que podiem fer via rapida i feiem la font..... auuuu tira avaaaaaaaaaall!! Sisisiisisissi, perquè tirar per camí si podiem baixar de CUL cara avall!! Sisisisis, tal com ho sentiu, el Miquel més atrevit baixava fent ràpel per la neu, però jo que no les tenia totes vaig decidir fer "culing"



M'esperava unes baixades impactants on em vaig tornar més petita que mai, vaig arribar al cotxe que crec que no hi havia cap racó meu sense neu però lo bé que vaig passar-m'ho ningú m'ho treu!!!
En un tres i no res erem al cotxe, que més voliem que haver pogut disfrutar com a nens?¿?¿!!! :))





Allò ningú ens ho treia, allò ens ho enduiem naltres i com a record i ser diferent li dedicava el meu últim salt a la Silvi, tot i que ella no ho sap era el principi de la meva felicitació pels seus 25 anys! jejejejej

Al final de la tornada vam decidir fer-lo cap a la central, no ens seria tant complicat per la neu gelada i fariem una mica més de ruta circular aprofitant les "vistes mirall" que ens esperaven com a regal final!








Va ser una experiència única, com qualsevol de les que faig, però aquesta em deixava molt satisfeta! Perquè vers les adversitats que haviem trobat només començar el dia podia estar orgullosa d'haver assolit l'objectiu que ens haviem proposat: arribar fins on el cos aguantés i sobretot disfrutar de l'instant!
Així és que ho recomano a qualsevol, no deixis de fer el que pots fer avui, qui sap si demà hi seràs? Disfruta del moment com mai i guarda'l dins el sac com el tresor més gran del món!


Salut i cames que ens en queden molts!!!!
Non sTop*

dilluns, 6 de gener del 2014

Comes de Rubio amb una GRAN familia !!

El 2o14 havia de tenir una gran entrada. Es presentaven nous reptes i noves metes així és que la millor manera de començar era... tocar MUNTANYA !!!


Feien frente eh? Doncs no us vulgueu imaginar el que era 16 persones de trup!!! Haviem decidit començar l'any fent raquetes. Primer per poder passar un dia tots junts i després per els nens seria una nova experiència. Així és que la family Senyé, la family Millan, la family Marsà, Naltres i portant de llebre al Miquel ens endinssavem per Rubio.


Primer vam pensar que potser seria pesat,que potser els nens no aguantarien... pero si més no aguantariem  fins on el cos digueé !! Pero renoi com tiraven, si ens descuidem no els agafem.








Allò de portar algo als peus els hi era extrany pro tant divertit que els feia tirar!!! Jugaven amb la neu i els papis els miravem ben entusiasmats, la veritat, crec que erem més nens naltres que ells!!! :)

Feia estona que feiem cama amunt i cama avall així que tocava parada i esmorzar. Haviem fet gana i així els nens es podien esbarjolar i perquè amagar-nos.... podiem descansar!!!!! :p




Continuavem fent frente però a la vegada feiem goig! Feia molt de temps que no compartiem una experiència així i la veritat és que carrega les piles a qualsevol!!!

Ja faltava poc per arribar al refugi i les vistes començaven a mostrar  com una nena petita la Olgui seguia les petjades que havia deixat el Carlitos muntanya a traves i la Silvi i el Nil una mica més amunt feien el mateix, així és que a la xiqui i al Miquel no els hi va tocar més remei que seguir-me ja que com era evident, tocava fotos!!! :p










Realment valia molt la pena, a part de les grans fotos que vam poder treure, el tornar-nos petits i arrevolcar-nos per la neu no es podia explicar!!! Després de fer l'indio i investigar amb el Nil una moto de neu perduda arribavem al refugi!!! Allí el teniem, després d'unes dos horetes i mitja l'enxampavem!!! Mentre els papis "montavem" el dinar els nens estaven ansiosos per a fer guerra de boles de neu,però.... pobre Ares en rebia de tots costats!!! No la deixaven ni respirar que ja tornava a estar abatuda sota les boles. Valia la pena ser allí, estar amb gent tant GRAN i difrutar d'aquells instants!!! Tan sols tindriem això, instants, però GEGANTS per a recordar i ficar dins el sac!!

Després de menjar i descansar em vaig barallar amb la càmera de la silvia però finalment treia la gran foto d'aquell gran dia!!!! :)

Realment no sé on coi està, jo i les noves tecnologies encara no ens portem bé, però els que la tenen saben de quina parlo aixi es que és suficient ;)

La tornada va ser més lenta però igual de divertida. Arribavem suficientment aviat als cotxes per encara acabar de passar una tarda tots plegats!!!! Una manera increïble de començar l'any amb una companyia increïble, així és que el meu regal aquí el teniu, la crònica de l'any!!!!

Cara amunt i cames que ens esperen molts km!!!!
Non sTop*