Grans reptes, petits objectius!

Grans reptes, petits objectius!
Tenim tota una vida per tocar de peus a terra, de moment continuarem tocant el cel!

dimarts, 26 d’agost del 2014

Premsa ofical a la 4Rocs, altre cop!!

D'aquesta manera tornava a formar part d'aquesta GRAN familia, tornaria a ser part de la premsa de cursa ocupant el lloc per la zona de font Barona i la zona del Bolet. M'esperava una gran aventura plena d'emocions i aventures assegurades que no em deixaria indiferent!!!

Per a mi ja començava ben tocada la tarda del dissabte. Teniem la fira del corredor amb un ambient brutal, acollint a tothom i més i donant el pas al brifing que feia el Jordi. Tothom estava atent i apassionat, els nervis començaven a estar a flor de pell però allí s'hi respirava emoció, molta emoció!!!






Poc a poc bocafosquejava i era hora de retirar-se. Ens esperava un gran dia on ja estava tot llest però s'havia de matinar.

Als 6.30 en punt Figuerola ja es movia. Organitzat i sense perdre cap detall allò ja començava. Furgo amunt, avall, cotxes cap aqui, tu porta això, tu ves allà.... Els corredors començaven a arribar i l'ambient es començava a calentar, el marcador marcava just les 7 i 7 minuts i jo ja estava nerviosa com mai!!



Allò començava a rutllar i estava arribant l'hora de la veritat, l'hora de començar a desenfundar per a fer-li treure fum a la càmera de fotos! Aquest any anava molt més preparada, gràcies a la Reichel portava dos bateries i no sé pas quantes targetes de memoria, però em curava amb salut i no quedar-me sense bateria ni memoria com l'any passat :p

Eren les 7.30 i... me'n vaig a posició! El tenia més que estudiat on tiraria i on no les fotos, aqui i alli, aqui saltaran i aqui cauran... La tarda anterior havia fet la volta de reconeixement però tot hi així no podia evitar aquell nerviosisme!! Encara ara, dies després de la cursa quan refaig tota aquesta història escrivint-la el cor se'm posa a cent i la visc com si tornés a ser alli...




I....pam!! Sentia el trabuc del poble, això volia dir dos, tres minutets i els tindria allí. Estava preparada i posicionada quan de repen vaig començar a sentir com galopava un caball, i és que realment tenir tants corredors alhora cap a mi, feien aquell soroll!! Era impresionant i impactava veure tanta gent direcció cap a mi, se'm menjaran!! Pensava jejejej. Cares conegudes, moltes!! Gent que em saludava, gent que feia ganyotes a la càmera i gent que es posava en posició per a que li tregués el seu millor costat però tot allò tornava a ser emocionant! Era com si s'hagués esborrat tot lo viscut en l'edició anterior i comencés de nou. Podria tornar a escriure una nova història i això m'emocionava com el primer dia!









Era tant intens que no m'havia adonat que havien passat tres quarts i ja m'arribava l'Anti, l'escombra! Això volia dir que tocava canviar de lloc i continuar!! M'esperava una zona brutal així és que cames ajudeu-me! jejejeje

Després de donar-me pas els de seguretat (com si fós algú important... ) vaig deixar el cotxe a la piscina i au, cames tireu amunt!! El Jordi ja m'havia deixat una bona zona àmplia, on s'havia d'arribar a peu. S'havia perfectament que m'anava això d'anar amunt i avall així és que quina millor zona que la roca del bolet??? Estava destinada per la zona alta, a les dunes que li'n dic jo, però lo que m'esperava era brutal!!!








Tenia la millor zona per a mi, baixades trepidants, caigudes, nens atrevits, culades, cucs, trens.... De fet m'hi vaig trobar de tot però m'ho vaig passar com mai! Anava amunt i avall, del bolet al sant, fent trucades als meus de que ja arribaven i a les mama's preocupades per dir que el nen ja arribava... Realment era com ser un corredor més. Animava a tothom qui passava i els intentava treure la millor foto, era la meva manera de regalar i agrair tot el que m'estaven fent vivint.






Passaven les hores i el sol picava, on tenia el meu paraigües??? jajajajaj. Estar alli des de les 9 del mati no era fàcil, però les ganes podien més que la calor així és que quan apretava molt me'n anava cap al bosquet del sant i quan no m'agradaven les fotos tornava a baixar. Així és que practicament tot el mati vaig estar a les dunes. Aquella zona m'encantava, podia tenir unes fotos brutals tot i no ser professional, així és que jo alli dura de pelar ;)




Sobre les 12 - 12.30 el Guillem em venia a fer companyia treient unes fotos brutals i sobre la una del migidia li deia que jo baixava cap al poble. La calor em matava i havia acabat una mica cansada de tan sol, així és que li traspassava el lloc. El xarli ja m'havia passat i creia que ja no em faltava ningú dels meus, tret de dos o tres però... ja no podia més, així que colava cap a l'entrega de trofeus!

Emocionant i disputats van estar els podis, però una gran feina que van fer tots i cada un dels corredors que van participar. Des de el principi fins al final, perquè el primer va suar la cansalada per a poder pujar a podi però l'últim també va patir igual per a ser finisher! Així és que tots i cada un de vosaltres crec que es mereix aquesta crònica. A mi personalment m'heu fet sentir com si fós una corredora més, ja seguint-vos amb l'objectiu com animant-vos a crit pelat des de que em sortieu a dalt del sant, però ho tornaria a fer amb els ulls tancats, així és que si l'organització queda contenta amb mi (esperem que s, jejei) l'any que ve m'hi tornareu a tenir, reviure una història així no es veu cada dia així és que Figuerola tremolarà perquè la 4Rocs donarà molta guerra!!!


Tot i que els àlbums estan penjats, us deixo els links per si hi voleu accedir, espero que us agradin les fotos i les pugueu lluir!! ;)


FIRA DEL CORREDOR 4ROCS

PODIUMS 4ROCS

PREPARATIUS I ZONA FONT BARONA KM2

ZONA ROCA DEL BOLET

ACCÉS A TOTS ELS ÀLBUMS

 Això només acava de començar!!!
Gooo i Non sTop*

dimecres, 20 d’agost del 2014

Pala Pedregosa de Llessui 2881m

Com sempre el dia començava matinant, però aquesta vegada per anar a treballar!! Sí, per primera vegada probaria de coronar un tres mil des de mig mati, era més curt però més intens, us ho puc assegurar!






Així és que als 11 del mati, sortia amb una bossa a la mà i amb una rialla enorme d'orella a orella. No em creia ni jo mateixa el que estava fent però si no ho probava mai ho sabria!
Sobre les 12.30 ja teniem motxilles carregades i cami de pigolo ens esperava. Aviat el vam tenir superat i després de passar els dos túnels feiem via cap a dalt, direcció nord on ja divisavem el nostre objectiu, el barranquet de coma d'espos juntament amb les basses seria la companyia de tot el cami fins agafar cara amunt, però una bona companyia!








Mentre anem pujant i coronant els petits collets que hi ha fins l'últim estany (basses) les vistes dintre de tot són espectaculars. Tenim boira si, però és d'aquella juganera que es va movent, es va aixecant i ens deixa paratges que mai haviem vist d'aquesta manera, una manera ben diferent i apassionant.
Entre estanyet i estanyet sóc com una nena petita, em poso a jugar als "postes" i amb les granotetes però això fa que em passi més rapid i no m'adoni de les fortes pujades que anem fent.











i així fins arribar al primer descans. La boira s'ha aixecat bastant i ha sortit el sol, la cosa pinta bé! És hora de dinar i remirar-nos si arribar fins al coll de coma d'espos o directament fer via recte amunt. De les dos maneres em costarà i farà vertical igual i si agafem recte amunt ens estalviem la petita volta que dóna tenint el imponent Montorroio a sobre nostre. Així és que mentre acabem d'enllestir alhora enllestim el cami per més o menys fer-nos una idea i arribar almenys fins al "cim falç".







Doncs au, diem adéu a l'aigua, als llacs i als caballs al fons i comencem a saludar a la pala pedregosa. És una montanya dura de pelar, molta roca però a la vegada zones d'herba, lo qual ens fa la pujada una mica més amena. Sembla que no però allò puja, vaig fent com puc amb parades i sentades però amb la mateixa il.lusió de sempre d'arribar al cim. De tant en tant ens nem girant enrerre amb el Miquel per mirar d'on venim i  a la vegada el que anem deixant als nostres peus, acollonant!!!









La pujada és eterna i més o menys tardem el que jo havia calculat, però encara és una hora raonable per a poder coronar. Comencem a deixar l'herba per agafar rocs i blocs, allò és el meu terreny però el cansament comença a passar facturar, tot i així ens pensem que ja hi hem arribat!! Prò... error!!! Sóm al falç cim! Sisisisi, la pala és el que té,, arribes a una cresta on creus haver arribat i de repen veus el cim davant teu a escassos metres.











És hora de pendre decisions. Després de tirar una mica endavant, de respirar fons i gaudir de tot el que tinc al meu abast, per primera vegada accepto deixar un cim enrerra, no acabar fins al final. Els blocs cada vegada són més grans i em costen més de grimpar, però lo pitjor es veure com una canal inmensa en forma de U no et deixa passar de la primera part al cim, s'ha de fer un petit descens i tornar a pujar. Són pocs metres però el respecte aquesta vegada em guanya. En parlem i decidim passar per sota i deixar el cim enrerra, creiem que no tenim el temps suficient per a completar-lo i la boira va jugant, és hora de posar seny...






Amb una rialla i acceptant que a la muntanya no se la de desafiar m'enduc la gran sorpresa. Aquests paratges és el que tenen, quan acceptes la realitat te n'espera una de grossa!
Veig com el Miquel grimpa amunt, però no m'extranya. És el que porta fent tota l'estona per a buscar un cami segur i treure aquell petit respecte que he agafat, així és que no em sorprèn. Com que hem decidit fer el descens cap a Frescau i Colomina em penso que anem bé a la vegada que mai s'acaben les pujades! i... txán!!! Allí el tinc! El cim cim, de 2881m el tinc davant meu!! No m'ho puc creure, no em descendit tant com per deixar-lo enrerre, sino que l'únic que em fet es borejar-lo sense perdre desnivell!! No m'ho crec, corro amunt treient les últimes forces que em queden cara amunt per tocar-lo de mans, de peus i tirar-m'hi a sobre! No em puc creure que un cim tècnic, molt tècnic sigui meu, així és que em toca assimilar que la retirada a temps m'ha servit per a poder-lo tocar!!









Encara ara, dos dies després no em crec que fós capaç de tot allò, si, era un cim curt però intens amb menys hores efectives i més denivell, amb tot el cansament que arrossegava però alli estava. Tocant un cop més el cel, tenint el món sota els meus peus i els llacs a l'abast de les meves mans! Allí respirava tranquil.litat, descansava, somiava i analitzava, no podia deixar de somriure, deixar de sorpendre'm cada vegada que la boira es movia i podia veure E.Gento, E.Colomina, E.Mar, E.Frescau... tots al meu abast!!!





Allò ja estava i era moment de tornar a la realitat, no se'ns havia fet tard però si que anavem justos de temps, així és que acabavem de divisar el cami de tornada i sobre la marxa però sense contratemps. Teniem clar que voliem baixar per lloc segur o almenys que es veigués més clar, almenys fins arribar a Frescau, després mirariem si es podia baixar directament a E.Gento o haviem d'arribar a Colomina.

La baixada tot i ser tartera va ser fàcil, hi havia moltes zones amb herba i així se'ns feia més fàcil baixar i no anar tant lents. Passariem per un nou estany que ens deixava bocabadats cada vegada que li clavavem els ulls, i és que Frescau no et deixava indiferent. Era un estany que no haviem vist mai i era com el de Mar, amb aquell blau intens, arran de terra que passava el cami i naltres que li fregavem tot el mantell que el cobria, impresionant!






Un cop alli vam veure que era més assequible baixar per Colomina i despres fer via per Pleta de Jou i els corralets, d'aquesta manera ja no haviem de baixar per la banda de Tort. Potser si que donariem una mica més de volta però anavem a lo segur. El temps ens respectava però alguna gota es deixava caure així que no calia arriesgar baixant per un costat que desconeixiem i seguríssim que jo tardaria el doble per aquells blocs.... Aviat vam ser a Colomina, refugi que sempre haviem passat però mai de tant aprop, tot tenia els seus avantatges!






Amb aquella boira i el tons dels colors, semblava que fossim en una altra dimensió, com si mai haguessim passat per allí, fins hi tot E.Gento canviava!
Aviat vam fer via directa per el segon carrilet que jo li dic i baixar per les cordes com a monos :p
Vam passar per l'antiga tirolina (segur que no es diu així però jo si!) i el cami va ser impactant. Vam baixar un fort desnivell en res amb un cami espectacular, un altre que mai haviem xafat així és que la vall fosca continuava enamorant!








Aviat vam ser a E.Gento i vam rependre el cami per el carrilet. On les famoses vaques ens esperaven dins dels túnels! Ssisisi, lo que mai haviem vist aquell dia es veia. No teniem ganes de "discutir" amb elles així és que vam agafar el cami alternatiu que duia a Pigolo. Les vam saludar una miqueta de lluny i via avall que fa baixada!





Arribavem al coxe al moment just, encara de dia i amb tot a les nostres cames!
Ara si que podia dir que havia fet un cim amb menys hores, m'enduia els meus 13km amb 1300+ i una sensació inexplicable.
Analitzava els meus límits, i arribava a la conclusió de que els he perdut, que no en tinc. Cada vegada vull més i més sense parar, però el cos també necessita un descans ;)
Estava molt contenta i orgullosa però ara era hora de que el guerrer tornés a casa! Un cop més un altre cim era nostre, un altre somni  es feia realitat i tocava buscar el següent, però... primer descansar!! :p

Que m'espera a partir d'ara? Ho descobrirem aviat! :D

Salut i Non sTop*