Per a mi ja començava ben tocada la tarda del dissabte. Teniem la fira del corredor amb un ambient brutal, acollint a tothom i més i donant el pas al brifing que feia el Jordi. Tothom estava atent i apassionat, els nervis començaven a estar a flor de pell però allí s'hi respirava emoció, molta emoció!!!
Poc a poc bocafosquejava i era hora de retirar-se. Ens esperava un gran dia on ja estava tot llest però s'havia de matinar.
Als 6.30 en punt Figuerola ja es movia. Organitzat i sense perdre cap detall allò ja començava. Furgo amunt, avall, cotxes cap aqui, tu porta això, tu ves allà.... Els corredors començaven a arribar i l'ambient es començava a calentar, el marcador marcava just les 7 i 7 minuts i jo ja estava nerviosa com mai!!
Allò començava a rutllar i estava arribant l'hora de la veritat, l'hora de començar a desenfundar per a fer-li treure fum a la càmera de fotos! Aquest any anava molt més preparada, gràcies a la Reichel portava dos bateries i no sé pas quantes targetes de memoria, però em curava amb salut i no quedar-me sense bateria ni memoria com l'any passat :p
Eren les 7.30 i... me'n vaig a posició! El tenia més que estudiat on tiraria i on no les fotos, aqui i alli, aqui saltaran i aqui cauran... La tarda anterior havia fet la volta de reconeixement però tot hi així no podia evitar aquell nerviosisme!! Encara ara, dies després de la cursa quan refaig tota aquesta història escrivint-la el cor se'm posa a cent i la visc com si tornés a ser alli...
I....pam!! Sentia el trabuc del poble, això volia dir dos, tres minutets i els tindria allí. Estava preparada i posicionada quan de repen vaig començar a sentir com galopava un caball, i és que realment tenir tants corredors alhora cap a mi, feien aquell soroll!! Era impresionant i impactava veure tanta gent direcció cap a mi, se'm menjaran!! Pensava jejejej. Cares conegudes, moltes!! Gent que em saludava, gent que feia ganyotes a la càmera i gent que es posava en posició per a que li tregués el seu millor costat però tot allò tornava a ser emocionant! Era com si s'hagués esborrat tot lo viscut en l'edició anterior i comencés de nou. Podria tornar a escriure una nova història i això m'emocionava com el primer dia!
Era tant intens que no m'havia adonat que havien passat tres quarts i ja m'arribava l'Anti, l'escombra! Això volia dir que tocava canviar de lloc i continuar!! M'esperava una zona brutal així és que cames ajudeu-me! jejejeje
Després de donar-me pas els de seguretat (com si fós algú important... ) vaig deixar el cotxe a la piscina i au, cames tireu amunt!! El Jordi ja m'havia deixat una bona zona àmplia, on s'havia d'arribar a peu. S'havia perfectament que m'anava això d'anar amunt i avall així és que quina millor zona que la roca del bolet??? Estava destinada per la zona alta, a les dunes que li'n dic jo, però lo que m'esperava era brutal!!!
Tenia la millor zona per a mi, baixades trepidants, caigudes, nens atrevits, culades, cucs, trens.... De fet m'hi vaig trobar de tot però m'ho vaig passar com mai! Anava amunt i avall, del bolet al sant, fent trucades als meus de que ja arribaven i a les mama's preocupades per dir que el nen ja arribava... Realment era com ser un corredor més. Animava a tothom qui passava i els intentava treure la millor foto, era la meva manera de regalar i agrair tot el que m'estaven fent vivint.
Passaven les hores i el sol picava, on tenia el meu paraigües??? jajajajaj. Estar alli des de les 9 del mati no era fàcil, però les ganes podien més que la calor així és que quan apretava molt me'n anava cap al bosquet del sant i quan no m'agradaven les fotos tornava a baixar. Així és que practicament tot el mati vaig estar a les dunes. Aquella zona m'encantava, podia tenir unes fotos brutals tot i no ser professional, així és que jo alli dura de pelar ;)
Sobre les 12 - 12.30 el Guillem em venia a fer companyia treient unes fotos brutals i sobre la una del migidia li deia que jo baixava cap al poble. La calor em matava i havia acabat una mica cansada de tan sol, així és que li traspassava el lloc. El xarli ja m'havia passat i creia que ja no em faltava ningú dels meus, tret de dos o tres però... ja no podia més, així que colava cap a l'entrega de trofeus!
Emocionant i disputats van estar els podis, però una gran feina que van fer tots i cada un dels corredors que van participar. Des de el principi fins al final, perquè el primer va suar la cansalada per a poder pujar a podi però l'últim també va patir igual per a ser finisher! Així és que tots i cada un de vosaltres crec que es mereix aquesta crònica. A mi personalment m'heu fet sentir com si fós una corredora més, ja seguint-vos amb l'objectiu com animant-vos a crit pelat des de que em sortieu a dalt del sant, però ho tornaria a fer amb els ulls tancats, així és que si l'organització queda contenta amb mi (esperem que s, jejei) l'any que ve m'hi tornareu a tenir, reviure una història així no es veu cada dia així és que Figuerola tremolarà perquè la 4Rocs donarà molta guerra!!!
Tot i que els àlbums estan penjats, us deixo els links per si hi voleu accedir, espero que us agradin les fotos i les pugueu lluir!! ;)
FIRA DEL CORREDOR 4ROCS
PODIUMS 4ROCS
PREPARATIUS I ZONA FONT BARONA KM2
ZONA ROCA DEL BOLET
ACCÉS A TOTS ELS ÀLBUMS
Això només acava de començar!!!
Gooo i Non sTop*