Grans reptes, petits objectius!

Grans reptes, petits objectius!
Tenim tota una vida per tocar de peus a terra, de moment continuarem tocant el cel!

diumenge, 30 de desembre del 2012

Sant Silvestre a Rialp!

Farà cosa de setmana i mitja vaig rebre la trucada del Txema. Em proposava una Sansi a Rialp, prò necessitava assegurar assistència... així és que poc em va faltar per fer de relacions publiques i en res ja teniem suficient per a sentir: Olga ja està feta! Així és que ja teniem destí pel dia 30 RIALP!

El dia ha tingut un bon començament, fent entrega de la carta als patges i passar un bon mati amb la familia Senyé, són increibles i tens la diversió assegurada, apart de que t'encomanen tant la passió de la montanya que aviat t'ensenen la metxa per a seguir fent petjada!!! :)

Després de dinar a trafegades i anant de cul per a tenir-ho tot llest, als 15.30 recolliem a l'Oscar i som-hi que ens esperen! Als 16 i poc ja erem aparcats, i l'ambient que s'hi vivia ja era espectacular. Em començat a trobar coneguts i aviat han aparegut el Manel i la Sonia. Quina alegria! Gent del pla a la montanya!! :)

Entreguem els gorros que faltaven, recollim dorsals, preparem a les xiques... allò començava a agafar color groc i faltava molt poc per fer el breafing i donar el pistoletasso.





Alli el Sr. Txema ens ha fet quatre paraules les quals l'hi he d'agraïr. És molt grat veure com t'agraeixen la feina feta, encara la fas amb més ganes!
Poc després de les ganes que ens fet agafar per a fer la sortida, donava el tret de sortida i ... mama mia! Les xiques han agafat embrunzida i la feina era nostra per a poder-les agafar. Carla, Itziaaaaar!!! Cap de les 2 ens feia cas i au, la Silvi i la Olga a fer de gossets per a poder-les agafar!!! Quina canya que ens portaven les mini TR!! Aviat em perdut de vista a la Carla i la Silvi. La itziar començava a marcar que necessitava anar al seu pas i ens em quedat més enrera. Han acabat de passar 4 TR que portaven millor ritme i ens em quedat amb la Laia i la Jose.

 
 
Aviat em deixat el poble i em crusat el gran pont de Santa Catarina. Quina canya!!! No coneixiem aquell indret de Rialp i la zona que ens esperava era increible! Una gran feina havia fet el Txema, perquè estavem disfrutant més que mai! Alli ens em reunit amb la Joana i em nat fent xino xano..
 

 
La xica s'ha tornat a animar i s'ha enganxat amb la Laia. Les dos tenies ganes de fer km corrent, així és que les em deixat córre i naltres al darrera treient la llengua. Em pensat que tot estava suficient marcat i controlat, així que no teniem per a què preocupar-nos. De tant en tant anava preguntant a la Jose si anava bé, i la veritat és que ho portava molt bé!!!
Quina marxa i quina canya que portavem tots! Realment estavem molt satisfets del nivell que duiem! A més, les vistes que teniem de tota la vall feia que fós molt més amè!
 
Aviat ens em trobat a peu de carretera i dins de poble. Em agafat tram de la matxixics que van fer i realment m'han portat molts bon records. Va ser la 1a cursa de la peQue sola, i va ser una experiència molt positiva! Tant que ara no hi ha qui la pari!!
 
 
i quan ni ens hem adonat ja erem gairebé a meta. Només ens quedava quatre escaletes i una mega baixada. Prò... renoi amb les escaletes!!! Que detres eren!!! Però allí em tingut la gran visita, el Carlitos ens venia a donar recolzament per a fer un gran final. Va Olgaaaaa! No pariiiiis!! Anava sentint, que jo ja les he fet 3 vegades! Renoi quina canya he pensat!
 

 
Relament els anims del Carlos són de molta ajuda en moments critics, i és que el veure les ganes que hi posa en poder-te fer acabar sense que estiguis molt matxacat són inmenses!
En un tres i no res entravem a meta. Així és que en uns 47 minuts ens haviem menjat 5km molt ben fets!
 
Darrera meu feien l'entrada la Laia, la Itziar i la Jose com a unes campeones! Si senyor! Ho havien aconseguit, havien arribat a META senceres i sobretot orgulloses!!
 


 
Estavem cansats, estavem exhauts, estavem eufòrics... però allí estavem tots! Haviem aconseguit acabar-la i estar super contents tots per els resultats! Havia valgut MOLT la pena la gran experiència que acabavem de viure. Havia valgut la pena suar per a tenir tots els bons resultats i les grans sensacions que teniem.
Sentir com la Jose estava de contenta per haber acabat, sentir com la Carla havia fumut canya fins l'últim moment a la Silvi, sentir que la peQue m'havia fet treure la llengua fins l'últim moment, sentir com el Carlitos havia vingut a animar-nos i acompanyar a la seva familia l'últim tram, sentir com la Juanin volia fer un sprint com a final... Sentir tot això no es pot desciure! Viure una experiència d'aquesta manera i que et fagin sentir com una familia no m'ho canvia res!
 


 
Realment han sigut 5km indescriptibles, plens d'emocions però sobretot d'una bona base i d'un bon organtizador! Txema em trec el barret! Si senyor! Ens as fet disfrutar del primer fins l'últim moment, portant-nos per indrets increibles! Realment, és la primera cursa que se'm fa curta!! Tal com te dit, un 10!!! Te'l mereixes tu i tots els que hi ha al darrera!
 
 
 
i ja per acabar.... Totes aquestes sensacions te les vui dedicar a TU, tota aquesta experiència inolvidable avui va per tu. Mentre feia trajecte amb la Juanin, m'han donat una mala noticia, la teva noticia... no la volia sentir, però ha sigut la realitat. Ens as deixat si, prò mai deixaràs d'estar al meu costat. Tu vas ser qui em va donar els principis en el món del Running, ens tiravem dies fent numeros per tenir a canvi hores d'entrenaments. Moments únics que mai podrem repetir, però si que els podré posar en practica. Avui més que mai he pensat en tu, i he decidit que tot lo que he viscut avui serà unicament en memoria teva. Siguis on siguis, sempre seràs amb mi. Gràcies pels grans moments junts!
 
i ara... una més al sac! Que demà toca 1a cursa dels nassos! Salut i cames, que això no pot parar!!
 
 
 
 
 

dissabte, 29 de desembre del 2012

Sant Pere les Maleses, Cova la serpent i escalada!

La setmana havia sigut dura, d'aquelles que millor no repetir. Si que havia tingut alguna sortideta de 4-5km però res important que no m'apartés de la realitat...
Així que era hora de començar a canviar de xip! Feia una setmana que ja teniem plaça per aventura amb la Pam, així és que era l'oportunitat d'endinsar-me dins les profunditats de les roques i cames amunt! Ens esperava St. Pere, la cova i segur que molta molta aventura!

Però es clar, que és anar a fer la cabra si la cabreta no t'acompanya???? Poc em va costar convèncer ahir a la nit a la Silvi quan va sentir muntanya... jo també vinc! Doncs au, ja ho teniem tot! Les 3 cabretes i el gran "jabali" Bruce!

A les 7 tocava diana, i aquest cop amb més ganes que mai! Dit i fet que ja era montada al cotxe llesta per a qualsevol cosa! Feia la visita de rigor a la que em "dóna" la sentencia de que puc anar pel monte i me'n anava a recollir les 2 floretes! Per a totes era una nova experiència. Per a mi, perquè m'esperava la desconexió assegurada, per la Pam&Bruce perquè era com un nen petit amb una piruleta, i per la Silvi perquè cada dia li tira més la montanya!
Així que un punt aparcat el cotxe a la Figuereta a fer cames amunt les tres!
Em tingut un bon començament de dia, amb un gran sol espatarrant quan a Tremp només hi havia que boira, així és que tot estava al nostre favor per a que sigués un dia 10.

 

Em nat fent xino xano... va nenes, que només és aquesta pujada la forta -anava dient la "mestressa"- (quantes vegades sentirien això durant el mati, o quantes vegades m'hauria de sentir que no és la última? però d'aquesta manera els hi posava la metxa i tiraveeeen :)



La pujada em nat fent i xino xano, entre roca i foto em nat arribant. A la zona on estavem encara no hi havia massa bones vistes, però no patiu! Que teniem diversió per un tubo! Heu vist mai com un gos et menja el nas???? Sisisisis! ho sentiu bé! Això és lo que li passa a la senyoreta Pam quan l'intenta donar el menjar amb la boca...Toma queixalada!! Ens em escollonat una bona estona, i és que la mossegada i tal com portava un peu, semblava que li haguessin donat una bona pallissa! Però naltres no erem responsables eh??? jejejej



Erem a la zona obaga i això ens feia tirar més ràpid, però aviat ens ha enxampat el sol i em pogut agafar una posta ben espectacular!




Estavem a punt d'arribar a St. Pere... i alli l'hem trobat! Mentre les 2 alucinaven amb les ruines que encara es poden apreciar i l'estampa de St. Pere, jo m'entretenia a fer fotos i observar la GRAN feina que havien fet al costat. Algú s'havia dedicat a fer tot el pessebre amb argila i pujar-la fins a l'ermita! Sisisisi, ho sentiu bé! i realment era una gran obra! Sant Josep, Maria i el nen, L'estrella, l'àngel, els animals.... Un gran mèrit, si senyor!




Poc han tardat a venir a espiar que fotografiava tant les meves cabretes, així que me n'he anat a fer més la cabra jo sola per a posar més emoció, mentre elles feien 4 fotos al pessebre. Quan se'n han adonat estava enfilada al mig d'una pared, intentant escalar per arribar a dalt! Necessitava una pujada d'adrenalina i que res millor que fer escalada lliure?? - tot i que lo que vindria després encara seria molt millor!-
Així que morta d'enveja :) la Silvi, ma seguit el rastre i que ella també ho havia de fer. ( La veritat és que l'he picat, fàcil deia que era pujar allí... doncs au! puja per on ho he fet jo! La pared pura i dura! jjeejej)






Després de deixar d'escalar i acabar de fer quatre fotos, em tirat enrerra per a tornar agafar el desviament i arribar fins la cova de la Serpent.






Aquell trosset ha sigut una mica més desolador. És la zona on en algun moment donat hi va haber un incendi i només hi ha que restes dels troncs ben ennegrits! L'hem passat ben ràpid i aviat em arribat a la petita "trialera" que els hi deia... i ben aviat em tornat a trobar distracció! La Pam no es podia quedar enrerra i ja enfilava roca amunt avere si podia caçar alguna àguila! i la veritat és que en tot moment em estat ben acompanyades pels seus grans baixos vols.



Realment havia trobat una gran roca per a fer fotos i tenir bones vistes, així que au a desenfilar canyons i a fer sessió!!! :) fins hi tot el Bruce ens hi ha acompanyat.






Aviat em sigut a la cova i curiosa que és la Pam ja estavem a dins mirant les caques de Muricecs!! Sisisi, ja veieu quines coses ens ensenya! però de tot se n'apren! jejej
No ens hi hem quedat massa, així que quan he acabat de fer el burinot em continuat!





Ja no ens quedava massa i ja teniem la baixada triunfal per arribar a la carretera però..... la Olga ha trobat un juguet que no podia deixar escapar! Era massa golós i estava massa a la vista, i és que enmig dels matorrals i on començava una roca ens hem trobat una corda per a poder escalar roca amunt!!! Nenes, anem!! No m'ho he pensat dos vegades que les altres ja m'estaven seguint preguntant-se on les portava. Quan han vist lo que els hi esperava.... que seria una sortida sense aventura? Doncs au, a escalar les tres! Sense arnés, sense casc i sense cap mena de protecció però alli estavem  com unes campeones costa amunt! No em fet massa tros, però ha sigut suficient per a passar-nos d'allò més bé! Si més no, perquè les 3 em acabat amb el cul "en pompa" jajajajajajaj, un bon tip de riure que ens em endut!!!!!





Ara si, ja havia arribat l'hora de tirar avall i arribar al cotxe. A tots ens esperaven a casa i ja començava a ser hora. Ens ho haviem pres tan a la pachanga que ja portavem unes bones hores fora de casa! Xino xano, caiguda per aqui, caiguda per alla, la silvi que vol tirar al dret... però em nat baixant. Fins que... como no, la Olga es desvia i s'equivoca! Què passa??? Res... que no sento a la Pam i que crec que estem fent km de més! jajjajaja la Silvia s'escollonava i em mirava pensant que li fotia el pèl, però realment era que la menda lerenda volia "investigar" hi havia tirat montanya amunt enlloc d'avall... Em esperat a que arribes la Pam i aqui no pasa nada! Simplement em fet 1km més! Que és això per natres? Va nenes, nem pel bon camí que ja és hora d'arribar al cotxe, jajajajjaja.


Després d'equivocar-me, d'escollonar-nos i de fer les mil i una birgueries arribavem a meta! Ueeee, ja hi sóm!!! En res em sigut al cotxe i podiem dir orgulloses que ens emportaven 13.5km més a la saca!!!


Que quin profit n'em tret de tot això¿ Jo almenys, tinc una molt bona experiència més al sac, aquelles dos floretes han aconseguit que passessim un bon mati ple d'aventures per a explicar tothom, i sobretot un gran dia on he desconectat de tot i he sigut capaç d'oblidar la setmana. Així és que ho repetiria les vegades que fés falta només per aquests grans moments!

Ara només em queda decansar i preparar-me per a demà! Perquè demà tota la trupe dels Senyé i les cabretes (Jo i la peQue) ens aventura-re'm a la Sant Silvestre de Rialp!
Apaleeee, una més al sac! :)

diumenge, 23 de desembre del 2012

Roca Regina amb la Pam

Avui el dia prometia, teniem una invitada especial a la nostra sortida la PAM!
A casa als 7 ja ens tocaben diana, hem fet la visita de rigor ala princesa de la casa (Ro) i després de fer el cafè i entrar amb rigor em gafat direcció presa de cellers.
Alli em deixat el cotxe i les cames han començat a tirar soles. Hi havia bastanta boira, però no ens ha fet enrera. Li haviem d'ensenyar les bones vistes que hi havia des de roca regina! no ho havia explorat mai i avui portava una gran guia, la peQue! Així que em nat tirant xino xano.


Semblava que la boira s'escapés de nosaltres! A mesura que em anat avançant, s'anava retirant i ens començava deixar veure la gran majestuosa roca, quina impresió que feia! Prò era molt més divertit les cares d'impresió que posava la Pam, allò era un no parar. Estava "en su salsa" i realment estavem passant uns grans moments.
Amb la peQue al davant i fent de gran guia aviat em arribat al forat que sembla una cova, baixant de cul, relliscant, totes xopes... prò allò era lo divertit! Fer la cabra!!!



Aviat em sigut al Barranc del Bosc, el qual ens conduiria a la cresta de dalt de tot acompanyada d'unes vistes increibles. Naltres ja sabiem el que ens esperava (no era el primer dia que la feiem) però hi anavem amb més il·lusió només per veure quina reacció tindria la pam a dalt de tot :)

 


Em crusat el barranc i em agafat ben ràpid i fàcil (l'últim cop vam fer-ho a través perquè ens vam perdre...) el cami amunt. Aviat em arribat a la roca que ens agrada a mi i la peQue. Una majestuosa pared plena de forats. Alli pots trobar qualsevol mena de niu, d'àguiles, de pardals, de serps.... prò no deixar de ser increible la imatge que dóna. Em fet les 4 fotos oficials i a seguir amunt que ens esperava un bon trote! 800m amb molts poquets km, però valia la pena!!

 
 


Xino xano em nat fent, alguna queixa de la peque... però res que ens aturés. Aviat em coronat i les imatges eren immillorables! Semblava que estavem dins d'un núvol. La boira es començava a retirar però el sol encara s'amagava darrera d'ella i era com una postal dins d'un cotofluix, realment espectacular! Em aprofitat per parar un ratet a descansar i reposar forces fent un petit mos. La peQue feia estona que ho demanava i ara l'ocasió ho demanava, així que mentre ella menjava naltres feiem reportatge!!! Realment, esstava contenta la Pam i les vistes li estaven agradaant i així que ja podiem dir que teniem l'objectiu complert! :)

 
 
 
 
 


Em fet quatre mossades nosaltres també i fent el "tonto" immortalizant moments. Així que ja estavem llestes per a poder continuar camí! Em anat coronant per la cresta i el camí a sigut molt amè, d'aquesta manera no teniem tantes queixes i sense adonar-se'n continuva fent cami! Em començat arribar a la part dels miradors. Anavem trobant llegendes de la flora i la fauna que podiem trobar al nostre territori.
Era un lloc ideal, només amb les vistes es pagava amb tot! Com veureu, ha sigut una sortida molt profitosa però sobretot per la fotografia!!!

 


Em continuat una mica més amunt, fins arribar a la punta del camí. Alli podiem triar fer 2km més però en portavem uns quants i ja en teniem prou, a més encara ens quedava el camí de tornada! Així que em decidit continuar acabant la volta per arribar fins l'alberg de Cellers.
Em continuat trobant paratges espectaculars, inclús amb les telaranyes, arbres o bolets falsos que li'n dic jo!

 
 
 
 


Xino xano anavem tirant i aviat em sigut a l'estació de tren. Alli em trobat un lloc ben còmode per a descansar, prò llàstima que estava xop!!.... tot i així, mireu el resultat...


 
Així que després de "descansar" i immortalitzar moments, era hora d'anar tirant. Fins al cotxe encara ens quedava un bon tros de carretera! ;)
 
Prò.... les últimes fotos no podien faltar! Així que després de passar el pont de la carretera de llimiana, em arribat al punt clau. Les "finestretes" de la carretera vella. Aquells "balconets" eren ideals per a fer la cabra però sobretot per a fer grans fotos.
 
 
 
 
 
 
i fins aquí la sortida d'avui. Ens em endut 10km i algo més amb unes 3horetes i algo... Sí, ens ho hem près molt light, però la idea que portavem era passar-ho bé i crec que l'objectiu ha estat molt més que conseguit! A que si Pam??? :)

Doncs, apale! Salut i cames que la setmana que bé ens espera una altra experiència!!! ;)