Grans reptes, petits objectius!

Grans reptes, petits objectius!
Tenim tota una vida per tocar de peus a terra, de moment continuarem tocant el cel!

dissabte, 26 de gener del 2013

Crono raquetada a PortAiné

El dia començava amb canya, però la tarda encara me n'esperava més!

Eren les 3 de la tarda i ja ho teniem tot llest per tirar cap a PortAiné. La cosa no pintava massa bé, i a mesura que ens anvem atanssant a destí la cosa pintava més negra. El vent bufava del nord, del sud i de totes bandes, no hi havia qui el parés... prò la Crono seguia peu...
No les tenia totes i amb tinto i Pam esperavem que arribessin la resta per a veure què feiem. Diego i Xoli ja haven decidit que no, i jo i Oscar estavem indecisos. A la Silvi i Pam no els hi feia falta encendre la metxa, una portava mono  i l'altra adrenalina per ser la 1a cursa, així que el que faltava era motivar a la Olga.... vaaaa... anava sentint a dintreu meu. Si, no, no ho sé... allò era un mar de dubte prò el breafing començava. 

El Txema ens feia una petita explicació i ens deia que faltaven 10min per la sortida.. Com?¿?¿?¿ Però si falta 1h45!!! Nonon Olga! Em deia, al preguntar-me què farieu tant de temps des de l'entrega de dorsals em canviat l'hora i sortiu als 6!! Com?¿? i l'avís, i el dorsal, i la motxilla??¿? M'he descontrolat de tal manera que no m'ha donat temps ni d'acabar de decidir-me, així és que quant me n'he adonat ja tenia raquetes posades, jaqueta a puesto i motxilla apunt pel tret de sortida!!




Quan me n'he adonat ja feia passes i clavava bastons! Allò no pintava tant malament. Als sortir als 6 teniem més lluny i semblava que el vent es comportava, aviat em entrat en calor! Xino xano la Pam i la family Senyé han començat la directa amunt, així és que començava a agafar el meu ritme i xino xano dins el meu món. 
Olgaaaaaaaaa!! Sento.. (?¿?¿) Era l'Oscar!!! Només sortir se li havia deixat anar la bota, la raqueta i tot!!! Havia fet una gran "marató" per poder-me agafar, i jo pensant que estava a primera fila.... Així és que mano mano em anat pujant.




Poc a poc començava a agafar forma i la primera negra ja haviem coronat! Quines vistes més xules! La lluna feia resplandir lo millor de la nit! Va Olga no paris! Anava sentint, i la veritat és lo que m'ha fet seguir en tota la crono, els ànims de tinto per no tirar enrerra! Genial fer-ho en companyia.

Allò començava a agafar forma i ens tornavem a trobar a la 2a gran pujada. Es començava a fer duret, l'aire apareixia constantment prò em tingut sort perquè el teniem a favor. D'aquesta manera la pujada no es feia tan complicada, sino que ens ajudava a tirar costa amunt! i és que semblava que no s'hagués d'acabar mai!!!!

La lluna per aqui, la lluna per allà.... i la Olga havia de treure la càmera! Així és que a l'últim "pla" abans d'arribar a la caseta i a meta l'havia de retratar, i la veritat que m'han quedat fotos impresionants dintre de la climatologia que teniem...





Vaaaaaaaa... guarda la càmera que queda 100m per arribar!! i.... sisisisisisisi!! Ja veia que la Silvi i el Toni ja baixaven, la Pam esperava a dalt i l'Oscar ja arribava, així és que d'una embrunzida acompanyada de l'aire de consideració arribava a la 1a part de la crono! Amb 1h clavada em plantava a dalt! wow he pensat!!





Ja estava, ja ho haviem aconseguit! Si senyor, erem alli amb la ventisca que s'estava girant com uns campeons! Així és que era hora de girar cua i cara avall!!
Al principi semblava que pintava malament, s'havia començat a aixecar neu i el vent ens bufava de cara, prò aviat em estat raserats i allò ho deixavem enrerra. Els de la cota 1600 encara estaven pujant, tot just havien començat a arribar els primers a dalt, però no era hora de parar-se, ja ho fariem més avall!! :)






Jjjaajjajaj... que seria sense les nostres tonteries?¿ En res, em acabat de baixar la negra i ja ens veiem al hotel, així és que amb 1:45 - 4km - 400desnivell ens en enduiem una més al sac!
Realment, se m'havia fet molt curta! Aquest cop era jo la que arribava eufòrica a meta cridant i saltant perquè haviem acabat, perquè ho haviem aconseguit i estava més contenta que mai! Així és que tots els TR ens mereixiem un podi! ni que només fós per uns instants dins la nostra diversió...





Com uns xinxols, les 3 maries alli estavem, si senyor! Ni vent, ni aigua, ni fang, ni fred, ni calor ni neu.... a naltres no ens para RES!!!

També he de nombrar la gran organització que hi ha hagut, en tot moment anavem vigilats per tots costats. Els guies, els voluntaris, les llumetes... Sempre trobaves un indici que estaves controlat, fossis on fossis alli estaven! oLé!!!
 
Així és que com sempre dic..... una més al sac!! On és la proxima?¿ 
Salut!


dijous, 24 de gener del 2013

Raquetes per la Vall de Filià

Avui teniem la diversió assegurada!! Anava pensant mentre acabava d'enllestir a la xiQui...

Als 9 agafavem amb el Jeep de tinto i junt amb la Laia agafavem carretera direcció Espui. El panorama que teniem era magnific! Neu, neu i més neu! Les raquetes les podriem probar segur, baixades amb trineu també i alguna guerra de neu segur que cauria, així que un dia rodó ens esperava!
Sobre les 10 ja estavem enllestits. Raquetes col·locades, ben tapadets (tot i que no feia gens de fred) i trineus lligats! Sisisisi, tal com sentiu. Anavem a fer raquetes prò jo i l'Oscar portavem els trineus dels xics per a fer el "pallasso" que dic jo... segur que ens ho passariem pipa!




Doncs au! Nem a veure com funciona això de caminar amb raquetes! i és que cap dels 3 ho havia probat abans i com que dissabte tenim la crono, haviem de fer probatures per a no fer el ridikul.... :)
Renoi, allò no semblava complicat prò si que haviem de caminar amb les cames una mica obertes sino... patapam! entrapussada...
Xino xano em anat pujant i em nat investigant terreny. Em arribat amb una bifurcació i com que no n'estavem segurs... doncs au, tira cabra amunt avere que ens apareix.. prò renoi, pujar muntanya a través amb raquetes no era el mateix! jajaja




Total que ens em adonat, que allò s'acabava alli per anar amb raquetes... així és que em fet quatre fotilles amb els mega "candelabros" que penjaven per tot arreu i em decidit tornar a la bifurcació i continuar per l'altre costat.





Ei que jo fumo candelabrooooo!! Doncs jo me'l menjo!! :)





 Dit i fet aviat em sigut al lloc de sortida cap a l'altre costat. Ara si que semblava que anavem ben encaminats, i la neu ens ha començat a fer costat. S'ha posat a nevar i semblava de valent prò.... aviat a parat, el núvol anava i tornava prò res per a passar fred ni per no continuar.

Just recient tornats a la bifurcació dèiem que potser ja era hora de probar trineu, prò cara amunt! Sisisisi, així és que Laia puja que la Olga estira.... i.... taxaaaaant!!! Lligada la corda a l'elàstic de la motxilla no ha durat ni dos min i la Olga al terra ha anat, prò bé que ens ho hem passat!!!


Anavem fent cami i anavem pujant, ja portavem estona caminant i em decidit fer parada tècnica. Necessitavem descansar peus prò sobretot fer el ruk! Que si ara et tiro una bola, que si ara m'arrosego, que si ara faig piruetes.... tot allò era ben divertit!!





 Una trucada i la tornada a la realitat. La pujada es començava a notar, eren les 12 i poc i com que haviem d'estar a certa hora a Tremp hem decidit girar. Només pujavem a probar-les, per tant ja haviem aconseguit les espectatives més que suficients. Així és que costa avall que fa baixada! 
Deseguida em sigut al cotxe i no ens ha costat gens. Així és que només quedava fer 4 baixades amb trineus i colar.Si no, on haguessim deixat les criatures??? Un bon fart de riure!!! Jo que no podia girar, la Laia que no sabia com es feia... prò 2 baixadetes les hem fet d'allò més divertides i amb super estil!







Un bon demati amb bona companyia! Això sí, camines molt i molt, sembla que estàs fent l'esforç de la teva vida i km no tants com penses, en definitiva les raquetes ENGANYEN! jajajaj

 Us deixo quatre fotos de vistes increibles i un paisatge deu que hem trobat! Ha valgut la pena! Una experiència més, que segur que repeteixo!!






diumenge, 13 de gener del 2013

Cursa 2 turons Moià

Els entrenaments de la setmana no havien anat massa bé, prò ara ja estava. Estavem inscrits a Moià i hi haviem d'anar. A més, havia sigut jo qui havia picat a la Silvi per apuntar-nos a la cursa cursa de muntanya, així que no em podia fer enrerra.

Als 5 del dematí em tocava diana... Si, ho sé. Algú pensarà...Matinar tant?? Si, per a mi els resultats són molt satisfactoris, així que no em sap greu matinar per anar a suar :)

Doncs apale, cotxe i avall! Guineus, boira, un jabalí.... de tot em trobava per la carretera! Prò Torrefarrerra ja no era massa lluny. Em passo la sortida, entra a Lleida, torna a sortir... prò com que em conec per això surto mija hora abans i als 7 ja era a destí.

Una hora i mitja més de camí i meta arribada. Erem a Moià tute la family Senye i recolliem dorsals. Feia bastant fred i hi havia bastanta boira prò res que ens atures. Poc després ens trobavem amb la family Figueroling :)


Allò ja estava aqui! Sortida de canicros i nordik walking..... i la nostra!! Tots erem llestos a primera fila però em decidit posar-nos al final. No voliem semblar sardines i ho hem deixat pels més valents :)

Xino xano, anavem amb la Silvi al final. Al nostre ritme i al nostre rotllo prò disfrutant de cada instant. El Miquel (L'escombra) no ha tardat massa en enxampar-nos, prò ens era igual. Les dos hem tingut un començament difícil i el que voliem era acabar-la senceres. Hem tingut els nostres dubtes, i sobretot jo li he dit seriosament que a l'avituallament plegava, i només estavem al km 3! No estava al 100% i allò no millorava, no savia com acabaria...

Total que anant fent i em arribat al primer turó! Llàstima de la boira perquè el Miquel ens explicava que hi havia bones vistes, prò tranquis! Li hem donat prouta feina!!



Anavem fent i semblava que aguantava, a ratos em costava prò ja portavem més de la meitat i l'abituallament no arribava... així és que ja no valia la pena plegar. A ratos m'estirava la Silvi i a ratos l'estirava jo, prò sobretot li donavem una gran animació al Miquel! Es tronxava amb les nostres bestieses de cabretes :) 

Allò cada cop es posava més interessant. Boira, relliscades amb el gran fanguer que hi havia, mig caigudes, ara plou, ara neva, ara la olga es posa a fer de porquet dins dels xarcos... Era un no parar, prò era lo que em feia tirar!!


Aviat em arribat a la 2a pujada del 2on turó. Una gran vertical d'1km!! brbrbrbrbrb.... amb lo poc que m'agraden pensava... prò ha sigut més amena i divertida del que em pensava. Agafant-nos entre rames de pins, abraçant-nos a les soques dels pins.... realment em fet laberintos per no caure com a guarros al gran fangueràs que hi havia de pujada, prò una gran satisfacció quan em arribat a dalt!

Au va neneeeees!!! Que ja està aqui l'abituallament i ve la part divertida! Uns grans corriols per enimg del bosc. Fang, fang i més fang entre branques fulles i pins, prò no hi havia res més divertit! A ratos corrent, a ratos treient la llengua, a ratos cagant-me en tot i passant-les putes, prò ens en estavem sortint!

Ja quedava molt poc pel 3r Turó, la creueta! Una pujada més i hi som ens deia el Miquel! Una més encara?¿?¿? Bbrbrbrbrbbrbrbrb.... no pot seeeeeeeeer, au cara amunt altre cop!!! Ens em trobat unes caminantes que ens han donat anims pensant-se que erem les primeres en arribar!! Siiiiiii, les primeres de la cua :) prò les que més ho estaven disfrutant!!!!
Dit i fet, alli la teniem! Juntament amb la senyera!





Estavem xopes prò satisfetes! Ja només ens quedava un megacorriol que ens encantaria i estaria ple de sorpreses! Silvi vigila aqui, vigila allà....i .... aaaaaaaaaahhhhhh olgaaaaaa!!! Estava baixant fent ràpel! jajajjaja quin fart de riure!! Prò alli estavem, fent l'entrada amb el Miquel i l'escombra! Una gran entrada i una gran arribada sense dubte!





i... una megaabraçada! Olgaaaaa, ho hem aconseguit, som a meta!! no ens ho creiem! després de tot lo passat erem alli, deixant el llistó ben alt en la 1a cursa de l'any!!!


Una gran experiència, on m'he desmotrat a mi mateixa que tot és de coco, prò a la vegada si portes algú que realment et tira val la pena patir, perquè la diversió que he tingut avui em sembla que no l'havia tingut en cap! Sempre em sento com una més prò aquest cop ha sigut molt més especial.

Aixií que després de 11.50km amb 2.00h podiem dir que en teniem una més al sac, si senyor!!!

dimecres, 2 de gener del 2013

Acabant l'any amb la 1a cursa dels nassos a TR i començant l'any fent trobada a St.Sebastià

Realment el balanç del 2o12 és molt bo, ple d'experiències noves les quals han donat molt de si, així que el 2o13 estarà ple de nous reptes amb gent molt gran!

L'any no podia acabar de cap més manera que fen km. Al migdia haviem estat parlant amb la Silvi que depen de com poder no la fariem, que no sé, que he de fer el sopar, que me'n fotran a casa... però als 6.30 de la tarda ja m'estava posant l'equip per sota l'uniforme per a les 7 en un punt sortint escopetejada. Semblava que fos la meva 1a cita! L'Oscar i la Silvi se'n reien de mi mentre el Carlitos ens posava el repte de 40'.... wow!!quina canya que ens fot pensava mentre li deia que m'esperés sentat...


Les peques ja havien fet el seu trajecte i havien deixat el llistó ben alt, així que les 7,30 s'atanssaven i jo i la Silvi no podiem fallar...


Feiem la foto de rigor i deu no do quina collada erem!!!!

 

Bum!! Tret de sortida. Ens vam posar cap al final amb la Silvi i demes, no em volia sentir com una sortida així que ho vaig preferir... anavem fent xino xano i anaves sentint dreta, esquerra.... la silvi si no se'm perdia, però era divertit. Portavem un bon ritme i anava aguantant així és que practicament no ens vam aturar. Es va enganxar amb nosaltres una gran persona, la Tonyi (la mare del Xavi) i realment ho portava molt bé!! El Xavi m'ha enganyat anava dient, si que necessitava frontal....jejejejejj. Entre les 2 anavem fent llum per les 3 i xino xano no ens en vam adonar que ja erem a copirineu. Alli ens esperava el Diego amb una botella d'aigua! Un gran detall amb la calor que haviem agafat! jejejej
Poc a poc vam nar fent i aviat ja divisavem l'arribada. Vaaaa gordaaaa que em de fer la pujada corrent, anava dient! Ens navem turnant el paper de Carlitos i realment ens va ajudar molt!
Quan no ens ho esperavem, va aparéixer! Casi tot el carrer del cole el Carlitos ens va acompanyar! i el temps era sorprenent!! Amb menys de 40' entravem a meta, amb les peques agafades de la mà i amb tota la família Senyé animant! Així és que feiem una gran entrada triumfal amb un temps espectacular!!!
Una gran cursa on els nostres fotografs personals han fet una bona feina. El Toni quan ens acassava pel passeig (anava boig pobre) i el Carlos quan faltaven pocs metres per l'arribada. Em estat ben acompanyades en tot moment. Així és que puc dir que amb l'acompanyament de la Silvi i el bon ritme que em portat... estic agafant gustet amb això del córre :)  Silvi ja et pots CALÇAR!!! :)

 
Si més no haviem fet un gran final d'any. Tan sols quedava la tocada de les 12 campanades i començava un gran 2o13 ple de reptes nous!
 
L'endemà (avui), tampoc s'ha quedat curt. Els TrempRunners junts amb la SAM haviem quedat de pujar a fer una mossada a St.Sebastià. Uns corrent, els altres a peu, els altres amb cotxe però fent una gran entrada al nou any i en molt bona companyia!
La xica m'ha dit que no tenia ganes de cansar-se, així és que avui ha tocat cotxe, prò la veritat que m'ho he passat igual de bé, sobretot fent de reportera! un gran esmorzar en família!