Grans reptes, petits objectius!

Grans reptes, petits objectius!
Tenim tota una vida per tocar de peus a terra, de moment continuarem tocant el cel!

dimarts, 23 de setembre del 2014

Rialp Matxicots, un cap de setmana.... EXHAUST!!

Així és com definiria l'estat d'aquest cap de setmana, però si em preguntessis com explicar-lo no en trobaria cap! Per segon any consecutiu l'he pogut viure des de dins i des de fora i us puc assegurar que d'un any a l'altre és com si tot es borrés. L'emoció i els sentiments sorgeixen de nou com si MAI hagués viscut una cosa així. Amb l'il-lusió que ho viuen els corredors, l'hospitalitat que tenen els col-laboradors i lo que s'hi volca un poble sencer es queda curt per descriure la Rialp Matxicots.






El gran cap de setmana començava el dissabte als 2 de la matinada, després de dormir tan sols una hora em plantava a Rialp. Alli m'esperava l'entrega de dorsals entre cares conegudes i les dos grans sortides, realment espectaculars i posant la pell de gallina a cada instant.

Sortida Extrem RM

Sortida Marató RM
Després tocava reubicació per a tothom i cami Borda de Peró per a començar a fer els preparatius de l'abituallament. Erem un bon equip on l'Oscar i l'Ariadna nirien fent reconeixement de recorregut durant el dia i la Olgui, Eva, Nuria, Joan, Cristina i Marta fariem el control de xip, temps i "jalo".




Eren moltes hores les que ens esperaven per davant, però era fàcil passar-les quant el moviment alli era un no parar. Sobre les 10.45 el primer que liderava la cursa ens arribava a la Borda, patint una mica la pujada però fresc com una rosa i gairebé sense parar! A partir d'alli van anar passant tots, ara un, després l'altre... Ara passa una cara coneguda ara no... Ara arriben l'Eugeni i el Miquel i més tard l'Oriol... Allò era un no parar de xipar i de fer fotos però ho disfrutava com ningú!! Poder donar anims després de la "puta" pujada que feien i després d'aquelles muntanyes que pugen (així ho describien tots els que eren del pla... ) era espectacular, i realment estava aprofitant l'ocasió!! Per no fer-se pesada la jornada de control m'havia preparat la meva bosseta amb l'òbtic i renoi com treia fum! :p







Realment tots els corredors eren super agraïts, inclús els Koala's Team es van fer el seu banquet! heheheh. Després de passar l'Ester i uns quants que anaven al seu darrera allò ja començava a donar pas al tancament de pas. Aviat arribaven el Sam, Miquel Pelegrina i Txema! Allò volia dir que ja es podia tancar barraca! Així és que després de refrigerar-los vam començar a plegar i cap a Rialp altre cop!








El tancador ja era allí així és que ce'st fini! Però això encara no acabava. Estava cansada per no haver dormit, però mentre no m'estigués sentada el cos no diria prou així és que després de descarregar, reubicació altre cop. Em quedava amb l'Anna fent de taxista pels de pont de gulleri i anar fent recaditos per la plaça però que a la vegada va anar-me molt bé per a fer temps i veure als meus l'arribada de l'Extrem. Sobre les 20.30 arribava l'Eugeni cansat però content, i el Miquel el duia a darrera així és que no podia quedar gaire, vaig decidir quedar-me i així també em retrobava amb la Joana i la Laia que eren al punt de Port Ainé.

Era hora d'assentar-se.... malament! no ho faré MAi més :)
Alli va ser quan va començar a gafar-me el baixón, però amunt i avall caminant encara aguantava. Sobre les 21.30 el Miquel entrava a meta igual que l'Eugeni, cansat però content. Sopavem una mica i jo ja no podia més! Així és que no em retrobava amb la Lai i la Joana que encara els hi quedava una estona i marxava cap a Tremp, l'endemà havia de suar jo la cansalada i si no dormia una mica més que la nit anterior no hi hauria manera ni de sortir!





Així era la meva arribada a Rialp el diumenge, amb una son tremenda i una mandra horrible de començar la marató de muntanya que m'esperava... Sisisi, reeee de 17km!! 20km i ben fets! heheh.
Als 8.30 puntual ens feien control de material, control de xip i sortida amunt! Aquest any canviavem una mica la sortida i enlloc de tirar amunt directament feiem el recorregut pel poble igual que l'extrem i la marató, una bona sortida per anar calentant les cames.


Així de contentes i campantes amb la Joana sortiem. Niriem xino xano però sabia que tard o d'hora a les pujades em quedaria sola, però estava preparada! Aquest cop el coco no em traicionaria, i no sé perquè però la RM sempre l'he acabada sola i ben contenta i satisfeta. El diumenge s'havia que tindria una gran rebuda a Llesui amb l'Anna, la Pili, l'Albert, l'altra Anna i demés i a Escàs m'esperaven els meus companys del dia anterior juntament amb el Kiko, així és que a la pujada d'Altron la començava a perdre, però a les baixades corrent encara la tornava a enganxar, Juanin ja soc aquiiiiiii!! heheheheh.

La pujada a Seurí va ser més "complicate" de seguir-la, així és que vaig decidir agafar el meu ritme xino xano i baixant a la baixada quan arribés a Llesui, així és que encara em quedava una bona estona per a poder contemplar el paisatge mentre encara anava avantçant amb algu ;)





Arribava a Seurí treient la llengua, però després de apuntar el dorsal i de refrescar-me a les fonts, allò continuava pujant. Llessui no era molt lluny i em trobava a l'Oscar fent control a la carretera on em donava ànims per a seguir quan li deia que plegaria a Llesui....
02:31 és lo que tardava a arribar, el mateix que l'any passat! Super contenta! Però la meva decisió era plantar-me allí. El no dormir i el tute de dissabte m'estaven passant factura i si l'acabava el dilluns no m'aguantaria, així és que ho tenia decidit.... ho tenia, i mai més ben dit!

Abans d'arribar a l'abituallament de Llessui ja tenia a l'Albert i l'Anna esperant-me a control de xip i des de lluny ja sentia a l'altra Anna i la Pili cridant-me i animant-me amb totes les seves forces! Com els hi deia que plegava amb aquell parell si encara em donaven més ganes de continuar??? Vaig arribar com un cromo, cansada i passant molta calor, però contenta pel que tenia obtingut fins en aquell moment! Estava contenta i motivada i després de parlar amb elles, decidia que allò que havia començat s'havia d'acabar, així que RES de plegar!!






Aqui podeu veure l'efecte dels col-laboradors, no és tan sols cuidar tots els detalls, si no que també tenen una feina molt important: donar la força suficient com per fer-te continuar!! Així és que després de dos minutets tornava agafar la directa i avall! Entre crits i despedida els hi feia adéu amb la mà. Ara venia un bon descans per les cames, on podria apretar per a córre. Em trobava bé i perquè el genoll no li dongués temps a reaccionar, trotava cara avall mentre em trobava el fotograf mig amagat i li posava cares pallasso per fer la foto més divertida! :p






Passat Sorre aviat vaig començar a divisar Escàs! Aixó volia dir baixada al barranc i pujada a Escàs. Temia les dos pujades que m'esperaven però ara ja hi era, hi havia d'arribar si més no per a saludar a la trupe! Així és que xino xano vaig anar fent la pujada i la veritat és que sense adonar-me ja era a Escàs, ja només em quedava la pujada del poble fins l'abituallament que no es quedava curta jajajajaj.





Vaig descansar i vaig prepar-me per anar a la busqueda del Joan, la Nuria, la Marta i la Cristina! ;)
Només despuntar el cap per les escales que ja els vaig començar a sentir cridar, venga Olguiiii que això ja ho tens!! On es sumava també el Kiko que voltava per alli. Estava molt contenta i satisfeta de ser alli, de moment estava aconseguint el que volia, disfrutar de la cursa i recollir tots els ànims necessaris als abituallaments amb els meus! Era tot molt emocionant! Em van tractar com un pollet, reomplint-me el camelback, preguntamt-me si em feia falta algo més i donant-me totes aquelles forces que havia perdut fent la pujada, increïble! hehehehe.
Després de parlar amb el Kiko i saber que no anava la última (feia estona que anava molt sola) em feia l'últim subidón per dir-los-hi adéu i ens veiem a Rialp!!! ;)

Feia la sortida del poble cap a la dreta quan els ambulancieros em cridaven, OLgaaaaaa és cap a l'esquerra!! Com??? Però si l'any passat anavem cap a la dreta!! Siii, però aquest any no! Que cabrons! Em feu baixar per fer més pujada! Aquesta era la resposta que rebien meva per fotre's un fart de riure però així era. Ens feien baixar per a després borejar tot el poble per la part alta, per si no l'havies vist suficient sas? ehehehehe.

Venia la part que més temia, la pujada a la bandera (que no la vaig saber veure), però m'ho vaig pendre amb molta filosofia. Xino xano i parant i aviat arribaràs! Entre pitos i flautes potser només vaig parar 3 o 4 cops, així és que podia estar satisfeta! Un cop més sense casi "notar-ho" em plantava a la bandera on deia bon dia als forestals!! :p

Rialp ja es tornava a veure!!!





Allò ja ho començava a tenir. Només em quedava la baixada fins a Surb i de Surb a Rialp. Ara venia la part bona, la meva baixada entre corriol, bosquet i pedra! Recordo com cada any l'he baixat, igual que una cabra fent saltironets i aquesta vegada en tenia més ganes que mai així és que tocava preparar-me i avall, una bona "xutada" de liquid al genoll i au.... Els nois del davant es van apartar hi tot, em deien que no entenien com podia baixar d'aquella manera però és que ho disfrutava com mai!! heheheh.

En res em plantava a Surb on em tornava a trobar als ambulancieros, on em deien que no n'hi havia hagut per tant! Després de dir quatre cosetes continuava on al final del poble em trobava al Miquel,que just li vaig donar temps de dir-me hola i que si volia aigua, anava tant bé que ni vaig parar, corria al meu costat pobre! jjeejeheh. Al cap de res em trobava al Tinto xic i més endavant a la Eva i l'Oscar, anaven xino xano però bé!!
Em trobava de fabula així és que continuava al meu ritme, baixant trotant i saltant com un caball jajajjaja. Ja era al castell, aixó ja era meu, ja ho tenia! Ja podia sentir a l'espiker i la gent del poble.
L'última baixada encara en vaig passar uns quants i vaig decidir no deixar de córre. Ja no em quedava gens i volia fer almenys el mateix temps que l'any passat (era l'únic repte que m'havia proposat).

Només posar els peus on començava la "alfombra roja" de l'entrada a meta vaig tenir un subidón. De repent només sentia applaudiments, crits i ànims, allò era increïble! Una sensació que potser mai havia viscut tant intesament. A "lo lejos" veia a la Laia, la Joana i el Miquel cridant-me i animant-me i més endavant tot l'staff que em coneixia donant-me els ànims necessaris per a treure'm la millor rialla del món!! Em faltava la persona més important de la meva vida per a poder fer l'entrada, la meva filla, però emocionalment era amb mi! Recordava quan em deia que li sabia molt greu no ser-hi, cada any l'haviem fet juntes, però per a mi diumenge a la una i poc del migdia, just quan entrava a meta, just quan xipava al control era com portar-la gafada de la mà!





Així de contenta hi arribava i gairebé aconseguint el meu repte, tant sols 10minuts de diferència era la distància que tenia per haver-lo aconseguit, així és que em donava molt més que satisfeta.
Després de dormir 1h el divendres, 5-6 el dissabte, cascar-me 20km amb 1300+ el diumenge amb 10minuts més que l'any passat per a mi era el somni fet realitat! Era finsher de la RM amb una rialla d'orella a orella i sent la més feliç del món. Em sorprenia a mi mateixa de moltes coses que havia aconseguit, i aguantar tot aquell ritme aquest cap de setmana per a mi era exhuberant!
Realment el "ritual" Rialp Matxicots sempre ha tret lo millor de mi, sempre ha fet demostrar-me a mi mateixa que puc amb tot allò que em proposo només per la tossuderia que duc a sobre!

Mil gràcies per a deixar-me formar part de tot això, d'aquesta gran família perquè sense del primer al últim corredor això no seria possible, però si un dia a la Montse i al Txema no se'ls hi hagués encés el llumir de montar algo tant gran jo no podria formar-ne part! Gràcies per a compartir tot això amb mi i gràcies per a fer la RM cada cop una cursa molt més consolidada!

Gràcies, gràcies i gràcies per tot el que he viscut amb vosaltres!!!!!!
L'edició 2015 ja està en marxa, i jo a dins del sac!! ;)

Aqui us deixo l'enllaç de les fotos Extrem i Marató per si hi voleu donar un cop d'ull!!!
FOTOS RIALP MATXICOTS 2014

Salut i Non Stop*

dimarts, 16 de setembre del 2014

Reporteres a la BTT Terres d'Oliveres!

i un cop més, amb una simple trucada i una simple pregunta del meu gran amic Josep Ma n'hi havia prou per tornar-me a liar i a punt per disparar!

- Vols fer fotos?
- Quina me'n tens preparada nen? Això a mi ja saps que no se'm pregunta, on em d'anar?
- Arbeca!... Btt...
- Doncs, som-hi una experiència més!!

I així és com començava el nostre cap de setmana! Aquest cop amb ajudant hi tot!! Tocava tenir la companyia de la peque però això no va ser cap obstacle, sino que una experiència més juntes on ella amb la seva empenta i la seva càmera també se'n sortiria!

El finde estressant, emocionant i amb moltissimes ganes ja ens començava el dissabte al migida, on agafavem el cotxe i carretera per arribar a destí! Alli feiem el reconeixement del traçat i del recorregut, on m'arrossegaria, on dispararia, com em posaria... amb faldilles i botes però jo alli erre que erre... Tot allò era emocionant, i lo que m'ensenyaven el Marc i Josep Ma era impactant, ja em veia fent fotos a punta pala i disfrutant com una nena petita!
Després de conéixer a part de l'equip i fer una mossada, era hora d'anar a agafar el llit. Ho teniem tot llest però s'havia de matinar. Així és que gràcies a la gran hospitalitat dels dos arbequins (Marga i Josep Ma) teniem una gran suite on poder dormir!! :p

El dia despuntava als set del mati, poc em costava despertar a la mini reportera i la Marga ja ens esperava. Així és que amb quatre saltirons ho vam tenir tot llest i estavem plantades al vell mig del "jaleo".
Per a mi era la primera vegada que feia reportera d'una cursa de BTT, així és que us podeu imaginar com estava de nerviosa... Tot i així em calmava i pensava que malament no podia sortir, que alguna foto d'entre totes me'n sortiria ;)

Bici per aqui, bici per allà, dorsals aqui, allà.... Allò era un no parar, però era hora d'anar fent via cap al Comellar (km 7 aprox.), era pista i pista, cap amunt i cap avall després de donar alguna volteta finalment vam trobar-ho! Cotxe aparcat i a fer probes abans de que arribin!!!






No ens vam poder esperar a la sortida, ja que al tenir la primera parada tant aprop no haguessim enganxat al primer, així és que la meva reportera feia de "betetero" per probar els nous juguets que portava abans de que arribessin, i la veritat és que em va servir de molt!

Així és que aviat les tres vam tenir el nostre punt òbtic preparat i començar a disparar! Primer la moto i ..... pam!! Tot un seguit de bicis sense parar!! Vaya pepinacos ens passaven pel davant i per a tots els gustos!! Era impresionant!! Gent gran,gent mitjana i renacuajos que eren més grans les bicis que ells però ojo com tiraven!!! 450 corredors ens van passar pel davant, amb caigudes de les guapes, donant voltes de campana i sortint amb una rialla d'orella a orella! Si senyor!! hehehehe





Cap cara coneguda fins..... olguiiiiiii, itziaaaar, margaaaa.... ja soc aquiiiiiii!!!! Alli teniem a la cabra numero 1, el Josep Ma ens avisava que arribava i jo preprant-me per la super foto, la camara fa stop! Merda! Vaig pensar, pos deixo passar als que porta al davant i la preparo bé.... en aquell moment devia ser quan em passava al Miquel (Lo petit de cal pulido) i per això ara entenc perquè no et trobes! jajajajaj. i alli el teniem, amb la seva cara de super velocitat! Quin fart de riure!



Guapo eh? jejjej. Aviat van acabar de passar els beteteros i rum rum cotxe direccio el "ziga-zaga" que li'n dic jo. km 37aprox i un corriol que te cagas!! Vaig decidir tirar cara amunt abans de que arribés la moto, la qual obria la cursa, i buscar uns bons llocs i unes bones curves! On agafaria la millor cara dels ciclistes plena de pols i caigudes brutals!! I així va ser, mentre la Marga i la peque es quedaven al tram de baix jo era purulant per dalt. Amagada enmig dels arbustos, tirada al terra plena de pols, sortint per darrera les pedres i veient com algú que baixava massa a pinyón es menjava les pedres o els arbustos, però allò era impactant! Amb btt era molt més fàcil trobar les escenes brutals, incondicionals de deixar la boca oberta, i de poder tenir imatges que mai havia fet! Allò semblava irreal, però m'ho estava passant d'allò més bé! Per fi trobava una cara coneguda, el Francesc de Track Outdoor.... Al primer tram anava tant saturada que vaig adonar-me que havia passat quan vaig passar les fotos a l'ordenador! heheheheh.

Així és que ara no podia desaprofitar aquella oportunitat, i havia de treure-li la seva part més "maca", una foto que m'enamora per lo que transmet, i una foto que és de les meves preferides! La naturalitat del Francesc és així!






Bona eh? jajajajja.
L'òbtic encara ara no sé com donava a l'abast, perquè el meu dit no deixava d'apretar! jajajaj. Allò ja començava a despuntar. A la llarga ja no deixaven passar i havien fet tall horari. Segons els meus càlculs i les xerrades el dia abans amb els cracks després d'una hora de ser al zig-zag em començarien a passar pel Corte (km 54aprox) així és que agafavem les coses i anavem a passar una mica menys de calor. El sol picava i portavem estona sota el sol. Ens despediem del control i el "motorista" i agafavem olivers amunt per a fer dressera!! :p







Si el zig-zag m'havia impactat, el Corte ja no hi trobava paraules! Corriols increïbles de la Trail Arbeca que s'havien aprofitat i que eren impactants! Així és que un cop més, feia servir el meu conillet d'indies per a fer probes i a la vegada buscar-li on bon lloc per a que es pogués posar ella sense patir calor. La Marga s'havia quedat als corriols de dalt i naltres cap baix, entre pedres i salts que seria emocionant!












Allò era increïble i la gent que passava per allí d'un altre planeta. Només ens passava la llarga i teniem més temps d'anar rodant, venient amb més diferència de temps els uns dels altres i això ens donava joc a tirar més avall i buscar més llocs on el salt era més gran! Però allí ningú queia, era increïble la manera que tenien de baixar, de brincar i d'afrontar tot aquell corriol interminable que feia que disfrutés com mai, per a mi era com estar montada sobre una btt d'aquelles, això sí de "paquet" heeheheheh.






Volia anar al gran corriol, on la nit anterior les motos es plantaven per a poder-lo acabar de coronar, però la calor apretava massa. Era la una del migdia passada i allò ja començava a ser insostenible. Així és que recolliem trastos i anavem a buscar la Marga. Em sabia greu, però disparar des de les 9 del mati començava a ser una mica agotador.... :)



Aviat vam ser a Arbeca on ens esperava un bon dinar amb molt bona companyia per acabar de rematar la jornada. Havia sigut un cap de setmana intens, molt intens però més contenta que mai per a la meva feina. Primer, perquè per a mi significava molt que algú com ell hagués pensant en mi per fer les fotos, en el Club ciclista d'Arbeca per haver depositat tanta confiança amb mi, per els "arbequins" i la seva gran hospitalitat que van tenir amb nosaltres, però sobretot per a poder compartir la meva primera experiència com a reportera amb la meva filla.
Veure que disfrutava tant o més que jo fent fotos, animant a la gent i cridant fins a quedar-se sense veu no té cap mena de recompensa. Veure que ho viu tant intensament fa que això ho vulgui continuar! i un cop més... no em puc descuidar de tots i cada un de vosaltres CORREDORS!!! Sense vosaltres això no tindria cap sentit. Gràcies!!

Per a mi ha sigut una experiència que m'ha marcat molt, però que ademés m'ha fet agafar més ganes per a tornar-hi. He pogut fer ressò de tot el que ser fer i he après fins ara. Com bé sap molta gent, sóc fotgrafa de passió però per desgràcia no pas per dedicació! i poder juntar la foto amb la muntanya i sortir aquest joc explosiu fa que m'hi posi amb totes les meves ganes, així és que rebre aquestes bones critiques de vosaltres només fa dir-me una cosa: Mil gràcies pels ànims i olé per a tots vosaltres!!!


Salut i cames que encara en queden moltes!!
Ara ja tinc una Btt "clixada" per a mi, només cal acabar de lligar caps! jejejeje

Us deixo el link per si us voleu acabar de buscar entre fotos fetes! ;)

5a BTT Terra d'Oliveres

Us espero a la propera!!
Salut i Non sTop*

dijous, 11 de setembre del 2014

Montsec de l'Estall. Estopiñan - Finestres i muralla xina (Roca viva)

 Ara ja puc dir que he fet via pels tres montsecs!! Rúbies, Ares i Estall :)

Portava dies investigant com  arribar-hi, i després de parlar amb un i parlar amb un altre ja tenia la ruta traçada, només quedava triar dia... Així és que un cop més el dia de festa es convertia en dia de tute i suor, però amb la millor companyia que podia tenir, la meva filla.

En principi només erem naltres dos, però després de dos missatges i una trucadeta teniem a dos aventurers arbequins més, així és que la Marga i el Josep Ma també ens acompanyarien, un cop més la trupe al completo!

Agafavem part de la fresqueta del mati i als 8 ja estavem plantades a Estopiñan. Mentre esperavem a la resta, ens acabavem d'informar bé del tot que anessim en bon cami. Cap dels quatre sabiem on s'havia de trepitjar, així és que la "senyora" (no ens ha dit el nom) ens explicava com arribar-hi com si ho estés recorrent en aquell precís instant. Ens deia que feia temps que no hi anava però recordava cada passa feta, cada desviament, cada granja i cada obstacle que ens poguessim trobar com si fós allí mateix.... increïble i molt útil la veritat! El sobretot "ir siempre, siempre por la derecha.." Molt amable la veritat!!!



Així és que sobre les 8.30-9 ens posavem en marxa. Estava tot llest i ens esperava una bona tirada sobre pista pensant que seria fàcil, però també tenia lo seu. Era allò... una mica monòton tanta pista forestal!! però aviat em arribat al puente de Panavera, no era molt molt espectacular però la seva llargada i el començar a estar acompanyat del "embalse" de canelles el feia atractiu!






El sol començava a despuntar i les mosques a ser una mica pesades amb tants aiguamolls pels voltants, però xino xano hem anat avançant fins arribar al primer desviament. Teniem l'opció d'anar cap a Montfalcó o Finestres, la nostra la segona, així és que fent via que es començaven a veure unes bones vistes!!







Tot i així, tota l'estona era pista i més pista, tan sols un cop em trobat un corriolet que ens fés desviar del camí, però fent via anavem tirant i ja es començava a divisar a "lo lluny" finestres i la gran muralla xinesa ;)






Allò ja ho començavem a tenir, em començat a deixar la pista i corriolet pel mig del barranc. Allí s'arribava a la font de Finestres, la qual crec que porta anys seca, ni una gota!!!! Allò ja començava a ser més divertit. Tot i ser corriol, no estava molt nét, també devia ser la falta de públic... ni una sola ànima en tot el dia em vist, però millor, més tranquils hem estat!!!









i txán! Alli teniem el poble de Finestres. Un pobleet, que realment m'ha enamorat! Està tot derrumbat menys una casa, casa Coix, però és un poble encantador on encara s'hi conserva de la primera a la última peça antiga. Des de l'ermita mig caiguda fins on es rentava la roba a mà... Realment un poble amb unes vistes úniques i espectaculars!!

Després de fer fotos, inspeccionar i remirar per enèssima vegada, haviem de continuar. La calor començava a apretar i ens esperava la pujada fins al castell de Finestres i l'ermita de St Vicente, així és que deixavem per una altra ocasió el mirador i l'ermita de St Marcos i feiem direcció St Vicente on esperava.... vistes espectaculars!!!






Allò ja començava a ser nostre, ens podiem començar a sentir dins la muralla, però si allò ens començava a "xiflar" i ser espectacular el que ens esperava encara era més gros!! Després de baixar escales i fotografiar a la fauna, erem al vell mig de la muralla. Tota imponent la teniem davant nostre,sense res que ens impedís veure-la i tota per a naltres sols!!










Realment semblava estar en un altre món, allí t'oblidaves de tot i només paraves a escoltar algun crit d'àguila que es sentia o com corretejaven les "lagartijes" com deia la peque!!

Ja només quedava una petita escalada per a sentir-te dalt de tot, un tram tècnic però espectacular per arribar a tenir encara unes vistes millors!!!







Allò ja estava!! Ara si que si erem al vell mig de la muralla!! Davant nostre St Vicente, als nostres peus el castell de Finestres i sota terra tota l'aigua de Canelles!!! Una sensació increïble on només em feia votar i corretejar com una nena petita buscant més racons per aquella zona. Foradet que trobava foradet que m'hi colava per a veure que podiem trobar!








Però.... el trajecte tenia fi, després de descansar, fer la cabra, pujar i baixar els esglaons de ferro i després de fer volar la peque ... era hora de despedir-se de xina i tornar a la realitat, la tornada! heheheeh







Així és que després d'aixecar la última mirada dins d'aquesta gran muralla tornavem avall. Ens esperava un bon tute on a les pujades la suariem grossa. Estava caient un bon pet de sol, però els núvols els teniem una mica aliats i de tant en tant ens l'amagaven :p

No ha sigut una tornada fàcil però si que més o menys amena. Parant a dinar al pont de Panavera on ens em pogut refrescar al llac. D'aquesta manera es faria més amè i més fresc, així és que abans de que ens n'adonessim erem als cotxes amb una rialla d'orella a orella!!! Ens haviem cascat 24km i... no estavem com a roses però si contents i satisfets! La Marga potser tardarà en tornar, però la primavera pot ser intensa! jejejejj

Gran satisfeta d'un dia rodó on he trobat el que buscava, posar el peus a xina dins la muralla "maña" hehehehe, una bona diada amb molt bona companyia!!!

Cames i Non sTop*