Si, ho sé! És estar una mica pirat aixecar-se amb aquestes hores quan suposadament és el teu dia de festa, però valia la pena!
Així és que sobre les 6 ens trobavem amb el Miquel a Pobla, carregavem coses i feiem camí cap a Sallente. La nit anterior no ho haviem vist massa clar, després de les tormentes torrencials que hi havia cada tarda.. però a última hora vam decidir de pujar-hi igual! Si ho podem fer perfecte, que no pos ja buscarem plan B! :)
Evidentment no ens va fer falta i als 7 menys poc estavem llestos per enfilar el camí de Pigolo....
No les tenia pas totes jo! Totes les vegades que havia anat a fer Sallente i els seus llacs feiem servir el teleferic, perquè anava amb la xica o perquè era l'excusa perfecta però mai havia trobat el dia de fer-ho a peu. Era evident que aquell dia havia arribat, així és que avui tocava pit amunt. Amb respecte però serenitat vaig tirar darrera el Miquel. Ell anava marcant cami i ritme, s'havia on eren els meus limits, així que no tenia de què preocupar-me. Vam anar pujant xino xano, veien els intens color rosa que ens envoltava, era una passada lo maco que estava tot allò! i sense adonar-me ja erem a la primera fonteta que es troba a escassos metres abans d'arribar al carrilet! Ja sóm aqui Miquel?? No m'ho crec, li repetia mil cops!
La veritat és que m'estava sorprenent molt a mi mateixa. Al principi m'havia costat arrancar (com sempre) però ara portava un ritme més o menys constant sense practicament tenir que parar. Crec, que quan menys em capfico amb el que m'espera, és quan pujo millor.. Serà tot qüestió de mentatlitzar-me d'un altre punt de vista les coses!!!
Dit i fet erem al carrilet. Vam trabessar els 4 túnels i vam passar la cascada mitica. Mitica perquè? Perquè no hi ha vegada que no em pari a fer-li fotos, així és que ara no seria menys!!! :)
Després de amunt i avall i ara aixi, ara aixa i stop fotos erem amb 1:10' a Estany Gento! Senyores i senyors la Olga ho havia aconseguit i amb menys temps del que pensava! Ultimament em sorprenc hi tot a mi mateixa, serà que els entrenaments sobre 2000 em recomforten més!! :)
Alli vam parar una estoneta a fer el merescut descans i fer un petit mos. No teniem pressa, teniem intenció de passar el dia així és que ningú ens acassava, aquest cop era més light prò foten canya a la vegada! :)
Després de descansar, tocar l'aigua gelada i embobar-me amb la immensitat d'aigua vam decidir continuar. No hi havia molt tros fins a Estany Tort així és que aviat i vam ser. La calor no apretava massa encara i pujavem bé. Realment el dia pintava molt bé després de les torrencials anteriors!! Amb menys que canta un gall, ens plantavem davant del Tort!
Realment era molt amè el camí, i el fet de que tota aquesta zona em tiri molt suposo que també ajuda a si més no intentar anar una mica més rapid. Alli vam parar una bona estona. Ens apeteixia contemplar com anava cambiant de color l'aigua a mesura que li tocava el sol, i és que era curiós, passava d'un gris fosc a un blau cristalí increible! No era el primer cop que ho veia, però com si ho fós!! :)
Després de descansar, fer fotos, això allò... vam decidir anar borejant l'estany. Era el més llarg que passariem durant el dia aixi que donaria per a molt i per a molts diferents punts de vista! Mentrestant, entre curba i curba sempre trobavem algun moment per fer el ruquet i fer peripècies aquest cop el Miquel!! ;)
Xino xano, anavem fent i l'anavem deixant enrerra mentre començava a treure el cap el Mariolo. Realment estava molt a prop l'un de l'altre, però abans ens faltava travessar congestes de neu! Sisis, tot i que el sol picava encara queden restos i la veritat és que va ser divertit passar-hi, arriba un punt que t'hi acabes acostumant i tot!
Hi havia unes vistes increibles i uns fons de postals!!!
 |
| El equipo! Mai més ben dit, sense saber-ho apareixem amb la mateixa samarreta :) |
i en un obrir i tancar d'ulls ens plantavem al Mariolo! L'aigua era cristalina i l'embaucament que portava era imments, em passaria el dia envoltada de tot allò, dóna tanta tranquilitat... que RES t'espatlla el dia!
Vam parar poqueta estona alli, hi havia molta gent per ser l'hora que era i la zona. Normalment la gent va cap a la part del Colomina, però aquest cop semblava que no així és que vam decidir continuar fins arribar al Cubieso i allí descansar.
El cami es feia amè i arribavem rapid als estanys. De tant en tant treia la llengua a les pujades però res que m'aturés! :) A més, les vistes que ens esperaven a l'altra punta eren increibles! Veure com practicament el Tort i el Mariolo estaven junts treia la respiració! Així que... alli ho teniem!!
Deixavem enrerra tot aquell paradis per anar a buscar-ne un altre, però abans... taxán!!!! Neu altre cop, així és que tocava fer el tonto altre cop, aquest cop mullar-me el cul, però que bé vaig passar-m'ho! :)
De mentres el Miquel probava lo que era esquiar... jejeej
Desconectes tant en un món així que sembla que no hi hagi res més i la veritat és que estavem disfrutant més que els nens petits!
Després de fer el mono, tocava continuar ja teniem alli el Cubieso i en res el Castieso. Estaven molt junts però primer tocava descansar davant el majestuós Cubieso! Alli el tenim!
Ens hi vam estar estona la veritat, debatint si aqui o allí posariem els peus. i és que la veritat si que apareixia alguna núvol, i si que estava freda l'aigua.. prò... apeteixia igual! jejejej
Ho vam deixar per després, mentre tocava fer un mos i decansar, ens quedaven tot just 500m per arribar a la meta que ens haviem posat i eren les 12 com a molt així és que teniem temps pensavem!
Va passar l'estona i allò va començar a ennegrir....
Vam pensar que amb una mica de sort tindriem sort i passarien de llarg, així és que aprofitant que encara no queia cap gota vam arribar al Castieso.
Aquell llac era... no tenia descripció! Era embaucador, era immens, era tranquil, era majestuós, era era era... no acabava les paraules! El que desprenia tota aquella imatge era indescriptible!
Tot i que el temps ens va fer una mica la guitza, no ens va treure res de tot això! Així és que ens ho enduiem ala botxaca, mentre.... patarrrruuuuum!! S'acostaven trons, llamps i agua!
Que inoportú el temps! Era migdia i encara ens quedava temps així és que vam buscar alternatives. Vam pensar que allò passaria, al cap de unes horetes, però si més no tiraria cap algun lloc així que ens tocava buscar aixopluc! i just al moment clau va apareixer! Vam trobar una gran roca que feia com de casa, a sota d'ella mateixa hi havia com un forat i estava envoltada de "pared" amb montons de roques, així és que si més no teniem lloc per on passar l'estona!
Desde alli ens trobavem envoltats de tot el que ens agradava, la naturalesa, la montanya, el que vivim intesament! Així és que vam pensar que ja pararia!
Les hores passaven i ens era igual la veritat, xerrant d'això i d'allò se'ns passava rapid el temps, però la tempesta no marxava.. Vam veure una gran llum i just davant nostre a l'altre costat d'estany saltava un llamp. Primer no ens en vam adonar, prò al cap de dos segons veiem un deslliçament de roques i fumera!!!
Buffff... Miquel... Això ja no m'agrada! Em tranquil·litzava el fet de que el Miquel es coneixia la muntanya amb els ulls tancats, però la metereologia no la controla ningú, així que si més no em va agafar respecte. Es va començar ajuntar tot. Portavem força estona ficats alla dintre, sentats sobre la herba humida i començava a passar factura. La temperatura havia baixat i ens començava a agafar fred! Així és que... No plovia tant intensament i era arriesgat marxar, però si ens quedavem més haguessim agafat una galipandia així és que hora de fotreli GAS! El senyoret em preguntava si podria baixar a un bon ritme o fins hi tot corrent...
No prometia res, però si intentar-ho, així que deixavem enrerra la nostra "caseta amb terrasseta i piscina" per tirar muntanya amunt entre rocs gegants!
Tenia la seva part divertida hi tot! No recordo haver tingut que córre pel mig de la muntanya plovent i acassan-te una tempesta, però he de reconeixer que em va agradar! Per no travessar el riu i mullar-nos més els peus, vam donar la volta per això vam tirar roques amunt, però me'n sortia prou bé! Estava fent efecte tot l'esforç de la setmana ;)
Aviat va parar de ploure per un ratet i anavem baixant millor, ja tornavem a ser a estany tort així és que com a molt ens quedaven 2hores fins abaix!
Encara pintava negre però nosaltres feiem que fós blau! jejejej
Després de caigudes, camins enmig de vaques on les vaig passar putes i na fent xino xano alli estava! Ja divisavem la linea de meta!!!
Ja teniem aprop el cotxe i ja només quedava un últim esforç. En un tres i no res alli ens plantavem, podiem dir que erem a casa i que portavem un bon entrenament!! :)
Després d'un merescut descans i mirar com es feia bocafoscant sobre Sallente ens tocaven les 10 de rellotge!!!! Un dia gris?? Noooo, un dia ple d'aventures!! Era tard si, però havia valgut molt la pena de tot lo que m'enduia!
Amb la tonteria ens emportavem 19km amb uns 800 de positiu i no se quants d'acumulats. Experiencies noves sobre cases roca i el fet de córre sota la pluja..la definició, EL MóN ALS NOSTRES PEUS crec que es la frase clau :)
Estava molt més que satisfeta, així és que tocava gafar cotxe avall i anar a buscar el merescut descans!
i ara?? A per la proxima que encara promet més!!
Non Stop*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada