Grans reptes, petits objectius!

Grans reptes, petits objectius!
Tenim tota una vida per tocar de peus a terra, de moment continuarem tocant el cel!

dissabte, 22 de setembre del 2012

Turbó Coronat!!!

Si o si, avui era dia de coronar! 
Feia quinze dies que teniem planejada aquesta sortida (des de l'últim dia que vam probar la vall) i teniem molt clar les dos, que avui seria el dia.. avui seria un dia especial.
Ahir a la nit ens vam acabar de mentalitzar i als 6 del mati ja engegavem cotxe. Tinc son mamà!! - em deia mig adormida encara... però ella rai que als 5 min ja dormia al cotxe!! Tampoc se m'ha fet tan llarga l'hora i mitja i entre musica i buscant la sortida del sol ens han donat les 7.30!



Just acabava d'aparcar el cotxe a la Font de la Muria, però hi havia una ventisca que començava a marcar que el dia seria dur... com que no volia arriesgar-me i feia fred, e decidit esperar-me als 8. Just a sigut sortir el sol i canviar deseguida el temps.
Al primer moment si que em sortit tapades per si decas, però aviat les tèrmiques i les jaquetes han fet nosa... Hem nat fent pujada amunt per la pista fins arribar a Selvaplana, alli em fet la primera parada per a què esmorzés la peque i agafés forces, tenia la sensació que seria un dia dur, no portavem gairebé ni mitja hora i no hi havia manera de que tirés! El que m'espera pensava...


Poc a poc s'ha degut anar mentalitzant que és lo que tocava, i que lo que venia era tota la pujada del barranc fins a sortir a la vall de les ferradures.... xino xano ens hem anat animant i després d'algun crit, rondinar i mala cara... em posat les coses al lloc i em començat a pujar els 800m de desnivell que ens esperaven amb 3 km per coronar el barranc


 Allò s'animava i poc a poc anava agafant forma, tot i que li ha costat lo seu anava tirant a la seva manera i anava escalant com una professional, mentre navem pujant i la mig enganyava de que ja arribavem començavem a trobar els primers bolets bords (o almenys això m'he pensat jo) i la primera flora que ens deia bon dia!



Després de gairebé 3 hores acabavem de coronar el barranc i  veiem la primera ferradura que ens esperava...



Realment no les tenia totes, si haviem tardat 3 hores pel primer tram que és lo que m'esperava durant el dia?? Tocava coronar dos ferradures, baixar a la vall, passar la part rocosa i l'últim desnivell fins arribar al cim.. Bueno Olga, si no arribem no passa res!! (em nava mentalitzant)
Entre mentalitzacions i tornar a descansar per a fer un kit kat de galetes estrellitas, ens em fet 4 fotos i em decidit continuar.



 La veritat és que n'hem parlat molt abans de continuar, no volia forçar algo que al llarg del dia comportaria una mala experiència. Ha fet un canvi radical i ha dit que no, que haviem pujat a coronar i que costés el que  costés ho fariem juntes! M'ha sorprès si, però no les tenia totes del tot.... :)

La que m'ha donat una lliçó a mi aquest cop, a sigut ella!! Amb cosa de UNA hora acabavem de coronar la segona ferradura!! sisis, com podia ser??? on era la nena que només feia que queixar-se??? la veritat és que no ho sé, estava tan sorpresa que només em sortia de la boca increible i felicitar-la pel gran canvi!


primera ferradura

primera ferradura coronada

Segona ferradura
acabant la segona


més que acabada!!!

Com he dit en un tres i no res em sigut a dalt, així és que ara venia una mica de repòs. Se l'havia guanyat! Si que venia una zona amb un tros ben gran de planell, però es mereixia un kit kat. Mentre ella ficava el cul a terra jo anava fent fotos a més cosetes que trobava..



no sé si es veu, però hi ha una àguila

una manda d'isards
Quan ja ha estat reposada a continuar. Ara venia un tros fàcil i després baixada, si que era zona rocosa, però amb el tros que portavem fet allò ja ho tenia molt més que superat!




Xino xano, aviat em acabat la gran baixada amb roca "suelta" i ja podiem començar a divisar el turbó, ja estava més al nostre avast!!! Acabavem d'arribar al coll de la vall abans de començar a ascendir!

el turbo al fons

just al coll
Després de mentalitzar-los que d'aqui poquet ens venia una última pujada dura, em nat fent xino xano. Eren les 13.00 i anavem bé de temps, així que podiem arriesgar el coronar. Juntament amb que el temps també acompanyava bastant. 
Aviat em arribat a la zona clau, que li'n dic jo. Em arribat al lloc del "pal". Alli ens indicava com tirar cap al valle de san adrian (que és per on fariem la tornada) o las vilas del turbón.


Mamà, i el Turbó???? no està senyalitzat? - em deia -
Buscant, buscant em vist un cartell trencat... però que poc considerada arriba a ser la gent!! Hi havia el cartell del CASTILLO DEL TURBON trencat i fora de lloc...!! Evidentment, el cami estava prou senyalitzat amb les fites com per a trobar-lo, però era indignant trobar una cosa així!

Em descansat una miqueta abans de fer l'última i em fet cuatre fotos per animar-nos entre naltres de que allò: ERA POSSIBLE!!



 Així és que em agafat el caminet rocós que ens hi conduia i amunt que fa pujada entre roca!

caminet rocós


Aviat l'hem acabat de pujar i podiem divisar tot el què portavem acumulat.


de la punta de l'esquerra veniem!!
Aviat s'ha canviat aquell gran prat verd per més roca, però ja sabiem que el final seria així. Haviem entrat en territori turbó i aquella roca rogenca enorme que veiem des de la carretera, només podia dur que més roca. 
Ens ha costat una mica tot s'ha de dir, hi ha hagut moments de la pujada critica, però res que no es pugués superar!

decansant a l'últim tram



Allò ja estava arribant a la seva fi!!! Ja haviem acabat de ascendir i navem planejant i ja podiem començar a divisar gent, mormoll i al fons una pilona!!! Sisissisisis, no era gran cosa que ho simbolitzava però ja estavem arribant al cim!! 


I per fi podiem dir que haviem coronat!! Després de no sé cuantes males cares, rondinar i algun crit... : alli estavem coronant com unes campeones!!

exhausta però enormement contenta




Ho haviem aconseguit i pel que semblava li havia agradat! Per segon cop em deia que estava super contenta i orgullosa d'haver coronat amb mi, la seva mamà!! Casi ploro... jajajaj

Així és que, aprofitant que uns nois s'havien allunyat i no teniem a ningú per alli "purulant", em deixat la nostra petjada i em fet cuatre fotos del que es podia divisar abans de ficaar-nos a dinar.

no es veu, però al fons hi ha un refugi que és d'on pujaven els nois


firmant

la petjada!

 Quan em acabat i ens em aposentat, després d'empassar-nos i acabar de pair que ja érem a dalt ens em posat a dinar! i com no, un dinar de ministres dins de les possibilitats de pes, tot s'ha de dir! Així és que apart dels bocates tipics que tothom porta en aquestes ocasions, nosaltres com unes reines ens estavem menjant una bona amanida a 2549m d'altitud! :)



Després d'un merescut descans i fer el ronso... era hora de la tornada! Tot i que haviem decidit baixar per l'altra banda i podriem avançar una mica, més valia que comencessim a tirar. Eren les 14.30 i els núvols començaven a créixer. No pintava per aigua, però el vent començava a bufar fort i allà dalt encara es notava més! Així que, a carregar motxilles i avall que fa baixada!! El que haviem tardat a fer 2 hores amb una ens ho estavem polint i la veritat és que la baixada era molt més lleugera i les dos teniem ganes d'arribar al cotxe!


d'allà dalt a la dreta baixavem!
 Poc a poc em anat baixant, sobretot anavem vigilant d'anar sempre per les fites de la dreta. Si agafavem les de l'esquerra anavem amb un altre costat sense sortida i no ens interessava. No ha sigut una baixada complicada i realment les vistes i roques increibles que anavem trobant et deixaven amb la boca oberta!

més gran les roques que naltres!
GRAN sol


haviem passat pel mig de les dos roques que estan juntes

quan pujavem al mati anavem coronant aquesta cresta!!

Valle San Adrian, era el que ens esperava
Poc a poc la vall s'ha anat quedant enrera i entre mirar floretes i caminant ja estavem arribant al fons!!



veniem de la cresta de la dreta

ja començo estar cansadaaaaa :)
Haviem arribat a la fi de la vall i ara ens esperava un gran planell abans d'agafar una baixada que ens conduia dins del bosc.

punt i final a la vall

al mig el cami que ens portava al bosc

comencem a baixar
La veritat que l'última baixada l'hem fet amb ganes, suposo que també ajudava que ja teniem ganes d'arribar i començavem a divisar territori que ja coneixiem. 
Aviat ens em endinsat dins del bosc i la veritat és que ha sigut divertit! Portava a la peque al cap davant, que com un joc, em buscava les fites per trobar el cami adecuat! S'ho passava pipa i a la vegada no s'adonava que estava caminant més! També eren curiosos els fruits silvestes que podiem arribar a trobar!




fruits silvestres
 Aviat el sender per on ens haviem endinsat dins del bosc, ens ha portat al barranc que de bon demati haviem agafat per pujar amunt


Per uns instants ens em asutat. Altre cop aqui??? Però deseguida em lligat caps. Resulta que per el costat on haviem fet la tornada, que era totalment el que quedava a l'altre costat, al final s'ajuntava per poder donar al mateix lloc. Així que després de 30min d'haver sortit del bosc ens retrobavem amb el cotxe!!! 
Lo primer que hem fet? Sabates fora i dins de la font amb l'aigua ben gelada, quines ganes!!!


Em berenat una mica i cap a caseta que ja és hora!

Desprès d'un total de 9 hores amb uns 16km i un desnivell de 1120m podiem dir que ja era hora de tornar! Finalment haviem passat un gran dia juntes, on una vegada més hem après moltsiim l'una de l'altra. Em pogut gaudir d'una activitat que ens encanta a les dos i ho podem compartir, i que res millor que poder-ho fer amb ella? Realment sóc molt afortunada de tenir una filla que és agraïda per tot, el simple fet d'haver passat un dia juntes per ella era increible i per a mi era inmens!! 

I fins aquí, la crònica d'avui!

Us deixo el track de l'anada i la tornada per si mai el voleu "tastar! :)

Salut i Non Stop*


L'anada:




La tornada: