Un dels reptes importants d'aquest any altre cop rondava davant meu. Després dels entrenaments sobre 2000m que havia dut els ultims dies i d'haver sentit que no la faria alli estava, preparada per afrontar el majestuós St Corneli....
Feia un any just que no hi posava els peus, i havia dit que no hi tornaria però allò era tentador i alli tornava a estar! Als 5 del mati havien tocat diana, haviem pujat amb el Jordi, recolliem a l'Oscar i als 6 i poc feiem frente a Aramunt!
No s'hi veia ni un gat, però allò ja estava alli. Vam fer la foto de rigor i en res el tret de sortida! Donem num de dorsal i cara avall!!
El repte era completament diferent a lo que em pogués imaginar. Anava preparada per a la primera part, fins a la creu era la part que em coneixia i sabia com afrontar-ho, tenia records de l'any passat i havia tingut un gran entrenador durant les setmanes anteriors. La segona part?? em tirava perquè podia ser molt divertida!
Així és que el cami "bo" ja començava i ja el teniem alli. Tocava apretar les dents cara amunt!!
Anavem fent xino xano amb l'Oscar, el Jordi ja feia estona que li haviem dit que tirés que ja l'agafariem! jejejej. Poc a poc anava passant gent coneguda com la Pili entre d'altres. Poc a poc anaves divisant el llac de fons i cada vegada es veia més aprop la gran pujada. En un tres i no res ens veiem amb l'Oscar sortint del bosc i entretinguts mirant les floretes! jajaja
Allò ja estava alli! Ho portava bé i estava contenta si més no dels resultats que portava. Feia res que els corredors havien sortit i ja em trobava alli, així és que creia que una de les frases la podia complir, no m'atraparàs abans de la creu! jajjaj.
Mentre pensava com apretar les dents i tirar cara amunt sense cap parada l'Oscar el perdia de vista. Haviem quedat que ens trobavem a dalt, cadascú tenia el seu ritme i no el volia fer parar a plena pujada, així és que pit i amunt!
Tret d'una parada de segon per a deixar passar la Olgui ho va aconseguir! Pujar sense parada! Vaig agafar un bon ritme, anava mirant enrerra i els corredors encara no arribaven així és que .... NemBé! jejeejj.
Amb 1:58 em trobava a la creu!!! Sisisisisisisisi, molt contenta i satisfeta!! Alli teniem al Ale controlant i demés i em deien que l'abituallament era cara avall!
Em va descolocar una mica, però encara em quedaven reserves! i es que per ser que només anava amb la botelleta a la mà i la reflex al coll ho portava bé!
Les vistes que ens esperaven desde baix eren increibles i fins el primer habituallament no ens enxampavem els 1ers corredors, un gran què el qual em feia sentir molt bé!!
Allò es va començar a desbordar i al passar el Serrano va ser abalanxa de TrempRunners! Quin goig!!! Serrano, Badia, Martinez, Oscar.... era un no parar, el flaix no parava i l'adrenalina pujava!!
i per alli apareixia el sinyoret!!! M'enxampava si, però bastant més lluny des d'on jo em pensava! :) Estava contenta d'haver-ho aconseguit, així que li tocava gambar cara avall i la Olga i el Oscar es van animar. Vaig guardar camara i vaig avisar a l'Oscar. Nen és hora de posar-se a proba! Bones vistes, bona baixada i bones gambades, la Olgui tirava cara avall fent "saltitos" i probant la velocity!! jejejjej, que bé vaig passar-m'ho! El terreny que venia era una passada, camí entre roques, barranc i pinar. Vistes espectaculars amb terreny tècnic i divertit, que més podiem demanar??
Visto i no visto ens plantavem al següent abituallament. Després de descansar i refer-nos amb l'Oscar vam dir que ens tocava afluixar. Encara ens quedava bastant per endavant i no podiem cremar molt, a més ara venia la part divertida de barranc i gorgs! En un no res ens hi vam trobar de peus a la galleda!!!
Però que bé vaig passar-m'ho, aquella zona crec que va ser la que vaig disfrutar més. Com una nena petita amb una piruleta em trobava jo envoltada de tanta aigua, així és que n'havia de fer de les meves abans de la que m'esperava...
Com veieu, la Olgui sempre de peus a la galleda, sino ... no soc jo! :)
Vaig disfrutar-ho moltissim i l'Oscar continuava dient que estava com una cabra, però i lo que disfrutavem què??? jejeje
Després de refrescar-nos me'n esperava una de bona....zaAS! Ens tornava a tocar una pujadeta dureta la qual em dixaria una mica descolocada, però res que no pugués superar. Això si, un punt a dalt vaig necessitar una bona recuperació. Renoi amb la pujada!! :)
Al cim ja es divisava les ruines de vilanoveta de lluny. Començava a marcar que començava a agafar forma circular la sortida però que encara ens quedava algo... 4km exactament.
Entre alè i alè rebia l'avís de que em quedava dos pujades més i una corba una mica fangosa. Dos?????? :o com dius???? No m'ho podia creure, però tindria temps de mentalitzar-me.... Em començava a costar si, em començava a trobar esgotada però... havia d'acabar, havia d'arribar!! L'Oscar m'anava tirant de la corda i xino xano aconseguia fer-me tirar, però renoi com costava! Em tenia ben enganyada la 2a part! :)
Després de passar l'últim abituallament i que ens acabessin de passar els últims corredors estavem llestos per afrontar els 2km que ens quedaven, però que eterns!! L'Oscar ja estava tip de sentir dir ala Olga que no podia més, que ja no pujava re més cara amunt... Tot aixó baixant cap a Aramunt vell quan..... patabarrum!!! Olguiiiiiiiiii, que en ve una altra!! No m'ho podia creure, encara em quedava la pujada fins al poble, semblava no acabar mai! jejjejej
Però res que m'aturés, em mentalitzo que és la última pujada, que ja hi som, nomes ens queda 1km i ja estàs a la linea de meta! Alli tens a gent esperant, als teus esperant la teva arribada així que no pots defraudar... i mirant al terra i pas a passet com una formiga alli em trobava!
Amb 5 horetes llargues tenia una gran rebuda, on qui esperava que hi fós alli estava!!!
El Miquel abans de meta per a tenir el moment just, el Carlitos robant-me la camera només entra a meta i la Joana super contenta sota l'arc de triumf, increible!!!
Per fi ho tenia al sac! Per fi podia dir que m'havia menjat els meus 18km amb els 1200 de desnivell, un gran repte el qual la primera part la vaig portar molt bé i la segona vaig aconseguir fer-la més amena!
Un gran repte i una gran satisfacció després de la setmana rebuda, així és que m'havia guanyat una gran recompensa, una tarda al llac de relax i mirant tot lo positiu que treia d'aquella experiència:
Sentir-me bé amb mi mateixa, tenir una bona companyia, tenir uns bons elicients per a fer-te apretar les dents però sobretot afrontar un repte més! Ningú ens treia lo treballat i el diumenge tornava a prometre.... ja buscavem on fer paradero! :)
Non sTop*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada