Grans reptes, petits objectius!

Grans reptes, petits objectius!
Tenim tota una vida per tocar de peus a terra, de moment continuarem tocant el cel!

dimarts, 28 de maig del 2013

Montrebe i la seva passarela nova

El diumenge prometia!!
Ja feia molts dies que teniem planejada aquesta sortida amb la peQue, prò entre una cosa i una altra van ser uns dies complicats on els plans es van tenir que modificar.. prò per fi havia arribat el dia!
Entre setmana ja ho haviem remenat amb la Marina i la Iona prò per sorpresa el dissabte ho vam acabar de remenar amb la Silvi, així que encara prometia molt més, 4 nens i tota una aventura per davant que segur que ens deixaria amb diferència.

No vam matinar massa la veritat, però ja ens va anar bé, si més no vam fer el ronso entre els llençols :)
Als 10 la Marina i la Iona feien cap i als 11 i poc ens reuniem a pont de Montanyana amb la famili Senyé. Allí ens vam dedicar a fer de guies amb un alemà que també anava cap al congost i au, ja hi som!
Els nens estaven molt més que contents! Feia molts dies que no sortiem junts i avui portavem una convidada molt especial, era la 1a sortida llarga de la Iona i voliem que li agradés de veritat!!






Així és que tal com veieu vam començar a empendre camí. Aviat vam ser a la primera pasarela i la que ja ens coneixiem amb la Itziar, encara que us sembles extrany erem les úniques que ja hi portavem uns quants viatges amb aquest paisatge tan entranyable :)
Aviat va començar el camí divertit i el Toni va encapçalar l'expedició!!




Tots s'ho pasaven pipa!!!!
Xino xano vam anar fent entre fotos de models i richard ghere i alguna parada que una altra anavem arribant i fent camí! La calor apretava però res que ens tirés enrerra!!!






Quan no ens hem van adonar ja portavem uns 5km fets. Els nens estaven algo cansats i just haviem arribat a la cova.... bum!!! Per art de magia el Nil va encapçalar, al sentir cova es va "transformar" i Olga pugem amunt???? Oi tant, i dit i fet cova amunt tots!! 
Al pobre Toni li esperava una bona feinada!! Entre la seva princesa de casa i les que li anaven al darrerra li esperava un bon tute, mentre la Silvia i la Marina feien de cabres entre poses i rialles per intentar arribar a dalt!!! Que si ara faig la granota, que si ara escalo, que si ara faig veure que caic.... un gran divertiment on les rialles no ens van faltar per cap costat!!!








Sense adonar-nos ja vam ser a dintre!! i clar... la Olgui no podia deixar diferencia! Havia de fer la cabra o el muricec (seria discutible) pujant fins dalt, prò tot el que puja ha de baixar oi que si??? Millor no explicar com va acabar baixant, prò això sí no va deixar diferència!!! jejejej

Els nens van estar inspeccionant per alli, per allà i el Nil sobretot fascinat! M'encantava que almenys s'ho estaven passant molt bé!
Al cap d'una estona vam empendre baixada,,, no va ser tan divertida i la Silvi ja es va posar més seria prò tot i així no podia ser menys i no podiem deixar de ser nenes petites!! :)

En un pim, pam, pum vam ser abaix, alli vam poder veure la gent que havia arriesgat a fer piragües i dos noies ben eixerides que es van disposar a fer de grans models!! :)





Després de passar túnels, sustos pels petits i fer més gana ens arribaven les 14.30!! Els nens havien dit prou fent sentada hippie i alli vam decidir fer parada del dinar. La veritat és que ho necessitavem tots! Portavem un bon tute de tot, km, sol, vertigent.... una bona simfonia! Però no teniem cap pressa!!





Després de descansar una bona estona sota l'ombra i recuperar energia vam continuar. Alli arribavem al últim "banc" i es començava a divisar a lo llunyà la nova pasarela amb unes vistes increibles!!







Dit i fet alli vam ser-hi!! Renoi quina mà de paciència necessitaven amb mi!! La Olgui si o si volia la foto dels ponts penjants sense NINGÚ i ja us podeu imaginar lo que era tot aquell paratge un diumenge al migdia, pitjor que les rambles!! Prò... mireu, mireu,,, que a mi RES se'm resisteix!!! ;)









Després d'entretindrem a aconseguir aquestes magnifiques vistes i deixar-me les costelles amb una castanya que em vaig fumbre podiem dir que ja haviem arribat a meta!! Per fi teniem als nostres peus la gran "escalinata zig-zag" i l'estrenariem!!! 
Alguns no ho tenien molt clar allò de baixar amb algo de vertigent, d'altres van tenir que baixar "cagando lexes" i d'altres vam tenir que baixar a quatre grapes per a poder passar per lo estret que era! Sisisisisi, com li deia al Toni aquest zig-zag era per enanos!!! Per poder baixar no ens cavia ni el peu i per a poder passar ens haviem d'arrossegar o agatxar per a passar amb les motxilles... Prò tot i així.... va ser increible!!








i ... punt i final a l'expedició???? Si home, després d'haver patejat uns 7km ens quedava la tornada!!!! Alli el meu garmin va fer bye bye, però va ser senyorial i es va esperar a la última escala :)
En fi, la tornadava ser més "light". Les nenes ja arrancaven a córrer quan veien que la mamà arribava a atrapar-les, la Iona començava a estar cansada i jo les costelles feien xif-xof, prò per ser la seva primera sortida llarga aguantava com una campeona!!!!! Tots estavem molt contents pel gran dia que estavem passant i lo millor de tot és que els nens ho disfrutaven més que ningú!!
Dit i fet ens enduiem uns 15km més a la saca, amb els nens i una experiència única!

Només ens queda un... GRÀCIES i a buscar-ne una altra!!!
Non sTop!

dimecres, 1 de maig del 2013

Roca Foradada

La sortida pel dia 1 la teniem ja assegurada, feia massa dies que estavem "out" i haviem de començar a posar les piles així és que avui tocava St. Miquel - Roca foradada.

El dia no ha començat molt d'hora, ja que practicament fins les 10 els llençols estaven ben agafats, però teniem tot el dia per endavant sense cap mena de pressa. 
Sobre les 11 ja estavem les 2 pujades al cotxe i direcció St. Miquel. En un tres i no res hi hem sigut. Així és que ha sigut agafar motxilles i començar camí.... i.... Renoi!!! Quin ritme portavaaaaa



La veritat és que s'ho ha agafat amb moltes ganes i el temps acompanyava, així és que xino xano em nat fent... al poc de començar el garmin ha dit "bye bye"... no vaig pensar-hi i s'ha quedat sense bateria, però no problem. Avui nirem sense control!! :)

Em nat pujant i la veritat és que estavem moooolt ben acompanyades per les senyores àguiles.... Deu ser època de criar perquè sense exagerar n'hi havia una bona quinzena!!!





Les vistes començaven a parlar per si soles  i ja estavem arribant sota la roca de la bandera, així és que només quedava rodejar tot el pedregal i agafar cami... però renoi com apretava la calor!





Ara ens tocava la part més diverida, l'escalada lliure que lo'n diem nosaltres. Com les cabres roca amunt em fet i arrapant-nos com a garrapates! La veritat és que ha sigut divertit i aviat em sigut a l'últim tram final.
Alli em fet un petit descans. La xiqui necessitava agafar aire per arribar a la roca, i la veritat és que el cami que ens esperava era ben escalabrós. Com molts coneixereu és territori rocós i rocós, no hi ha res més que roca i el tram de camí és tan estret que s'ha d'anar molt en compte. Però res que ens aturi!! :)






Sisisisis,,,, per aquest "gran" camí la xiqui ha fet via. Avegades no les tenia totes, i he estat algun cop per girar cua però al final les seves grans ganes d'arribar-hi i el poder veure on tenien el niu les àguiles (només feien que rondar-nos molt, molt aprop...) han pogut més.
En dos horetes aprox hem arribat a destí!!







Les vistes.... eren increibles!!!




El llac ens ha acompanyat en tot moment i una sensació de pau ens invaia....
Em descansat, em fet un mos, em fet fotos, em mirat el vol de les majestuoses àguiles i.... au, Itziar! és moment de tornar!!!!
Em fet quatre fotos a la flora que començava a florir i em reprengut el camí. Aquests cop per una miqueta més avall i la veritat que la tornada se'ns ha fet molt més fàcil. El problema de l'anada és que tota la roca l'hem trobat molla i baixant aigua, i encara que vigilessis els peus marxaven sols...





Aviat em sigut al "cami normal" i era hora de deixar la bandera enrrerra. El cami de tornada ens esperava ple de sorpreses!!! La xica ha volgut probar lo que era fer la "cabra" baixant els corriols corrent i.... no hi havia qui la parés. Tenia pànic a baixar corrent i ara me la trobava que no parava i a sobre m'anava posant pressa... qualsevol diria que fa quatre dies no en volia sentir ni parlar de baixar corrent!!!





En un vist i no vist em sigut a l'ermita de St. Miquel, alli arribava la fi de la nostra experiència d'avui!   Una mini distracció però la qual ens ha servit de molt. Com sempre ens em conegut una mica més cada una però lo millor que tenim nous records per a poder compartir juntes!!!

Una més dins el sac!!! :)