Grans reptes, petits objectius!

Grans reptes, petits objectius!
Tenim tota una vida per tocar de peus a terra, de moment continuarem tocant el cel!

dissabte, 28 de juliol del 2012

La 3ª al sac! Ha costat prò conseguit! Vertical Cabanera

Apale i una més al sac! 
Ha sigut molt més durillo però pas a passet em arribat a la cabana del pastor.
Hem començat el dia als 7 del matí carretera capdella, així que als 8 ja recolliem el dorsal.




Encara ens quedava 1 hora ben bona per a la sortida de les dones (els homes sortien un quart més tard que nosaltres) així que hem decidit fer una mica més amena l'espera. mireu mireu que bé que ens ho montavem!




i bé, després de fer el "tontet" ens hem fet les 4 fotos oficials i el tret de sortida!



Així que la Silvia, la Laia, la Raquel, la Joana, la Sandra & moi ens hem posat a primera fila per fer la gran sortida! Ben aviat em deixar de córrer almenys jo, mentre que la Raquel i la Sandra ja començaven a posar distància!


I apale, amunt amunt que això comença a fer pujada. Em anat pujant poc a poquet però ben aviat la Laia ha posat el turbo i l'hem deixat tirar, ja t'agafré li deia... Cosa que després ha sigut impossible, però xino xano amb la Joan i apale. Anavem pujant mentre començaven avançcar-nos els corredors! Allò era un caos, així que hem decidit fer-nos a un costat i deixar-los passar, d'aquesta manera no barravem el pas a ningú. Poc a poc anaven passant, i anaven apareixent Tremp Runners! Sí, per fi podiem animar als nostres! El Lluis, Xulillo, Tintoré, la Carme.... entre d'altres







Poc a poc, he anat deixant de fer fotos, aquest cop encara no havia arribat a la meta i em quedava molt per pujar encara. Xino xano amb la Juanin em anat fent, i poc a poc arribavem més amunt! Els 1000m restants de desnivell ja treien el cap! Ja només faltava arribar almenys fins els 730!!! :)



Em arribat a dalt, però tant exhausta que em decidit acabar alli, per aquesta vegada ja n'hi havia prou, ja haviem recorregut molt i estavem satisfetes de la nostra feina. Si que em pujat una mica més amunt amb la Gemma Martinez i el seu pare per a fer quatre fotos i esperar els grans corredors que havien tirat amunt: Laia pociello, Raquel Colom, Marc Molano, Juan Marti Ramoneda.... i així poder observar la sagrada muntanya del Montsent!!!


Tot i que no es veuen són la Joana, la Gemma i el seu pare.


I ale, després desperar i contemplar el Montsent el temps suficient per a recuperar-nos tocava la gran baixada altre cop, m'ha costat molt més arribar a baix però pas a pas i amb constància ho he aconseguit. De mentre anava gaudint de les grans vistes i el GRAN desnivell :)




Doncs au, l'arribada justa per l'hora d'entrega de premis, menjar una miqueta i cap a casa que ja és hora.
La veritat que avui ha sigut una experiència totalment diferent als altres cops, ha sigut "durillo" i es resistia però he aconseguit almenys arribar a la primera meta que tenia! Com diu la Reichel, la montanya no es mourà d'allà i jo dic que tinc més dies que llonganisses per fer el cim!

Fins aquí la crònica D'un gran dia!









dissabte, 21 de juliol del 2012

2ª cursa correpallars: Trinxeres Sant Corneli

i dit i fet que ja hi som! A per la segona! ahir a la tarda vam anar a fer la recollida de dorsals i vam començar a calentar motors per el segon gran repte :)




i dissabte som!  tot i no està molt "catòlics" em aconseguit arribar-hi. als 6 de peu i cotxe amunt que ens esperen! em començat a posar la directa al nostre ritme i com a formiguetes em anat pujant... 



Laia ja es veu el llac, Laia estem al pinar!! Euforica li deia que ja estavem a mig camí! Els ultims passos ens anaven costant però cada cop el desnivell que faltava era menys i això ens animava a tirar endaavant. vaaaaaaa que si no ens enxamparan els corredors li deia! :) i finalment em arribat a dalt! Realment amb molt bones sensacions i gran satisfacció sobretot per haver-hi arribat!


Sóm a la creu, sóm al destí!! Apale amb el gran avituallament que em tingut i la gran organització em fet un tastet per esmorzar i animar a tots els corredors que començaven a arribar! Increïble les sensacions i l'ambient que s'hi arriba a viure.
Lo millor del dia? Tret del fet d'haber arribat al cim per fi tenim foto dels Tremp Runners corredors i caminadors junts!!! La més bona?? El Tremp Runners Girls by Vikingo :)


Doncs apale, aquesta és la crònica d'avui! Ara a l'espera de la setmana que bé, vertical cabanera!!!
Gràcies per la gran organització i montar unes grans experiències. Jo em quedo amb aquesta :)






dimarts, 10 de juliol del 2012

La primera del Correpallars!!!

L'espardenyada - 30 juny 2o12 -


Tot va començar com una gresca per apunatr-nos a fer alguna coseta. Feia molt poc que havia tornat a agafar el ritme d'anar a fer una caminadeta cada dia i tot perquè a la peQue li feia gràcia acompanyar-me.. Així que un bon dia vaig fer les inscripcions i el dia havia arribat!!!
Eren les 6 del mati tocades i juntament amb la "tata" estavem al camp de futbol de la Pobla de Segur buscant els dorsals! 202 la Olga, 234 la Pitufa i 201 la Tata!



Un cop recollits ens esperava una mica d'esfalt i amunt que fa pujada!! Vam nar pujant i pujant i la peQue que ningú l'agafava!! T'ensenyaré el camí mamà em deia!! i així fins practicament Montsor, vam tenir el primer avituallament on vam rebre la "1ª foto oficial" i a seguir fins a Montsor!



A partir d'alli practicament teniem que parar-li al peus a la baldufa, agafa la directa i no hi havia qui l'agafes, al tros de "la cadena" que li'n diu ella va disfrutar com ningú, baixant les escales agafada a la cadena i ajudada pels voluntaris va ser ben divertit!! Quin aire que es repirava aquell dia! Com ella deia Mamà volem!!!


Així doncs al cap de 5:18' feiem l'entrada al camp de futbol! I quina entrada tant emocionant!! Alli hi havia grans xics i mitjans! Gent de Pobla que estava animant a tots aquells que anaven arribant. La peQue alucinava perquè.... mamà m'estant animant!! no parava de riure i ficar-se ben exhaltada. Ara que la gran entrada la vam fer quan l'Albert va treure el cap per acavar-nos d'animar i dir-nos que ja estava!! Que gran que vas ser! :)


Realment va ser una experiència única, i el fet de poder-la fer amb la petita, poder compartir aquells moments amb ella va ser el més grat de tot el dia! Tant que ha fet que m'inscrigues a tota la lliga pallaresa, veure'm com acabaré. Això si, la peQue amb aquesta de moment n'ha tingut prou!!! :)


La gran cloenda???? L'entrega de premis quan li van fer l'entrega del seu trofeu per ser la més petita d'haber  acavat el recorregut total de 17 km amb 5:18' 


Una gran experiència per a tornar a repetir l'any que bé! :)