Si, tornavem a ser a la vall d'Assua amb motxilles ben carregades d'il·lusió. Feia casi un mes enrerra, haviem pujat a vestir Montorroio, però l'aire, el fred i les suposo que també les mans inquietes feien que la creu no s'aguantés suficient, així és que amb un ciment "màgic" teniem l'esperança de poder-ho fer allargar una mica més, almenys una temporada.
Una pujada dura, intensa, curta i puta! Això és el que m'esperava. Ja ens ho coneixem amb els ulls tancats i el rendiment de la setmana i l'esquena no són els més òptims. Tot i així tot segueix en peu.
És una pujada silenciosa i amb la mirada al terra. La Lúla va seguint al jefe tot buscant isards sense èxit i jo vaig fent un pas davant de l'altre. Les meves condicions continuen sense ser les més essencals però sé que serà l'últim intent abans d'arribar l'hivern i ho he de fer.
Sóm a l'últim coll abans no arribar a cim i tampoc ha sigut tant desastrós. Ens fa un dia impecable, el sol et toca a la cara i ens acompanya tota l'estona. Potser es fa una mica pesat si, però pitjor seria no tenir-ne.
El miquel fa aixecar-me el cap per adonar-me que ja només ens queda un últim pas. La fita m'espera i la creu em saluda, un cop més la trobo col·locada al seu lloc (amb una mica de trampa amb dos dies anterior :p ). És l'hora de fer feina!!
T'hem desvestit i et tornem a engalardonar, Ens porta una mica de feina però la recompensa serà gegant. Aquest cop hi haurà una base suficient forta per a poder passar l'hivern i trobar-te ben dreta. Ens posem a fer pastetes com a nens i ens ho passem teta. La veritat és que ens passa l'estona volant quant ens adonem que la feina esta acabada, em fet un bon treball (més ell que jo, si no no hi hauria reportatge heheh). Fins hi tot la pedra de la Itziar em assegurat :)
Amb aquesta cara de felicitat donem per finiquitat el que era el nostre petit entreno amb un toc especial. Sé que molts pensareu que només és posar un tros de ferralla sobre rocs, però per a mi és molt més que això. Algú especial em vigila sempre allí dalt.
És hora de despedir-se, és hora de cordar-li l'últim botó abans no marxar. Així és que després de deixar les nostres huelles dactilars dins del mateix cim ens despedim d'ell. Tot i així tornarem!!
La manera més elegant per a poder-te veure de lluny. El sol comença a baixar i nosaltres et diem adéu. Farem la baixada per coma d'espos, més fàcil i una mica més llarga però les vistes s'ho mereixen. Tot el pirineu torna estar al nostre abast i amb l'imaginació torno a volar entre cims. Un cop més t'hem vestit però aquest cop d'últim botó!
Altre cop tornem a tenir un somni realitat, una aventura més al sac i al lloc més especial. Hi tornaré quan hagi passat la temporada d'hivern (o abans, qui sap) i et trobaré allí, fer-ma com una roca i treient el cap des de baix. Ha sigut una feina fàcil però una ascenció molt puta, tot així sempre trobem la manera de poder-hi arribar. Ets especial, ho saps! :)
El sol es pon i la nit cau, un cop més acabem de nit entre vaques i caballs fugint de la Lúla, és trapella però ho difruta igual que nosaltres. Ha sigut una jornada intensa però molt emotiva. Ara creiem que si que és la definitiva! L'endemà tenim la cursa Marxa dels Roures i sabem que anirà bé! Per què? Perquè avui, un cop més em creat un somni!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada