Grans reptes, petits objectius!

Grans reptes, petits objectius!
Tenim tota una vida per tocar de peus a terra, de moment continuarem tocant el cel!

dilluns, 14 de novembre de 2016

Petita marxa dels Roures

Just fa una setmana, després d'una temporada curta de curses i més sortides a la meva ens tornavem a penjar dorsal. Després de mes i mig la marxa dels roures ens esperava.

El Miquel em faria de llebre i jo hi posava tot l'entusiasme, així que creiem tenir-ho tot! Primer de tot feiem reunió trempolina juntament amb la Bimba, la Mia, la Lua, el Ka i la Misèria. Ells farien la canicros i després sortiriem nosaltres.



Feiem una bona patxoca!! Després d'anar a esmorzar, preparar la mini motxilla, veure la sortida espectacular dels canins i veure arribar els primers era l'hora de posar-nos mans a la obra.
Havia triat fer la modalitat petita i és que per a tornar-hi amb un 11km en tenia més que suficient per a poder-ho disfrutar i no patir, així és que les montanyes de Montblanch ens esperaven!







Començava l'hora de la veritat. Després del tret de sortida i donar una volta de reconeixement pujant fins al castell era moment d'encarar els corriols. Ens n'havien parlat molt bé i ho voliem comprobar. Era a trams assequibles així és que el Miquel al davant per a fer-me treure la carbonilla i jo a donar-ho tot. Semblava que la pujada la tolerava bé!


Ara pujo, ara baixo prò relament els km's passaven ràpid. Em trobava comoda i bé, no tenia molèsties enlloc i d'aquesta manera era més fàcil poder trotar una mica a les poques baixades que trobavem. El meu ritme tampoc era per a tirar coets, però lo suficient com per a no tenir que parar a les pujades que ja era molt ;)

Hi havia trams molt macos on començavem a agafar altura i es divisava Montblanch al fons, semblava no poder ser que estessim tant amunt. Em començava a mirar el perfil i no podia estar massa lluny l'abituallament. Vam fer un puja baixa entre corriols on apetia apretar una mica i córre, era la manera que teniem de no agafar els taps dels caminadors en ple terreny tècnic.




En no res vam ser a l'abituallament. Una mica d'allí, una mica d'allà, ara sento una campana.... Sens ajunta una noia i sortim els tres junts. Aviat li perdem la pita. No és que jo vagi molt ràpid prò puc mantenir un bon ritme de pujada. Ja ens queda l'última batalla i ja tindrem tot baixada. El Miquel va encarrilant camí amunt, sabem que aquest serà més intens. Més desnivell amb menys tram, però també sabem que allò comença a ser nostre! Em continuo trobant bé i això fa si més no, que l'aventura sigui més amena.
Entre bolets gegants i un bosc asilvestrat preciós arribem a les cent fonts. Crec que no n'he comptat ni una així que... un altre dia les buscarem! :)




Ja practicament la pujada és nostra i quan em crec que allò ja està perquè tinc un corriol pla en altura.... la traca final! Ric per no plorar per la pujada que m'espera enmig de caçadors, gossos i algun jabalí amagat. És dreta de nassos!!! Tot i així no pot amb nosaltres! La llebre al davant marcant pas i jo mirant a terra abans no veure l'última llum. Quan ja m'ilumina la cara i no hi veus més és quan m'adono de que el final està arribant, sembla mentida però he pogut i amb nota alta!! :)


i .. amb aquesta rialla saludo a la càmera! Aixó ja ho tenim Micq, una baixada de res i l'arc és nostre!! Tornem a tenir una baixada molt entretinguda i maca. Ujs corriols encantadors i corribles que fan engegar les cames soles. Ara salto, ara corro, ara brinco i passo cadenes... D'allò més entretingut i acompanyats de la sombra, i menos mal!! Fa un dia radiant, un dia espectacular per estrenar-nos a les muntanyes de prades!




Amb la felicitat més gran del món i la curva més ben dibuixada a la meva cara la cursa està arribant al seu final. Ja només ens queda lúltim quilòmetre d'asfalt.... siiii.... Un final una mica trinxant on no acabava d'arranca ni a córre ni a caminar! Tot i així allò ja ho tenia, així és que els tres arcs ja treien el cap. Ja avançavem pel carrer del castell i els primers de la llarga ja ens agafaven. Tot i així vam poder tenir la nostra entrada sols, un, dos i el tercer arc era nostre! Ho haviem aconseguit, i em demostrava un cop més que sé disfrutar d'allò que tant m'agrada!!



L'intent de sal quedava una mica patètic, però la perseverància al costat, mostrava del que era capaç! Gràcies per fer-me de llebre, per fer-me treure una mica la llengua i per compartir aventura! Un cop més ompliem el sac ple de somnis! :)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada