Així és que el diumenge començava, per variar, als 5 del mati per arribaar ben d'hora al lloc i poder començar a caminar amb la fresqueta.
Un punt llest tot, el cami de Pigolo ens esperava. Era el mateix dia que la Epic Buff Trail passava per Estany Gento i quan vam arribar-hi, encara vam tenir sort de veure tot el que tenien montat i trobar-nos al "xancletes" ( Karim El Hayani ) resulta que la cursa es va neutralitzar per la boira i s'havia quedat al km 83.
Després de tenir un petit record de la epic tocava tornar a tocar de peus a terra i continuar amb la nostra aventura. Després de mirar i remirar opcions vam triar cami llarg, així és que pujariem per la banda de Morto fent tots els estanys, pujariem la tartera i coronariem els dos pics, tornant per la part de Saburó. Una bona tirada on des de Morto ja es començava a divisar millor :p
Vam anar fent via passant els estanys de carboneres, des d'on es divisava ja millor l'objectiu però on també ens hauriem d'anar fabricant el camí. Hi havia molt poca fita i el cami no es divisava massa bé però mai tant que no trobessim via! :p
Sisi, tot allò haviem de pujar i una tartera pura i dura. Fins ara encara no n'havia travessat cap i no les tenia totes la veritat. El miquel em deia que era senzill, més del que em pensava! Però a mi allò de passar tantes pedres però que es movien.... Si, saltar pedra m'encanta! Però si se'n va enrerra no tant!!
Però com podeu comprobar... A disfrutar!!! Cap paisatge, cap paratge ni cap obstacle ens posa frè, així és que un cop més erem allí, fent de les nostres, buscant els perills assequibles i disfrutant un cop més, com mai!!!
El territori anava pujant i els núvols ens anaven retant però de moment eren lluny i l'única feina o companyia que teniem eren les pedres voladeres, els isards que ens xiulaven i el vent que feia però tot i així valia la pena! Estava pujant més ràpid del que em pensava i costant-me menys de lo imaginat, així és que no podia demanar més. Estava fent una "vertical rocallosa" sense cap mena d'escrúpol!! :)
Allò ja marcava el final, erem apunt d'arribar al coll que donava just a sota del pic dels vidals, erem apunt de tenir-ho a les mans, de tocar-ho pel nostre propi peu i d'olorar-ho amb els cinc sentits!!
Així que allí ho teniem! Ja divisavem la pedra, ja es veia la fita dalt de tot i ja podiem dir que un altre cim era nostre! Ens tornavem a posar a la bochaca un 2904 amb condicions de fred, aigua, boira i molt sol però que res d'això ens havia aturat. Teniem la companyia dels isards i la força de l'un i de l'altre. Un cop més aconseguiem deixar-ho tot enrerra, per posar la ment en blanc i contemplar tot el tresor que teniem davant! Un cop més tot al meu abast i el món sota els meus peus!
La boira se'ns començava a menjar i valoravem si pujar o no al Tort, el temps també per altres circumtàncies se'ns havia fet curt i ho haviem de tenir tot en compte, però primer tocava contemplar tot el que teniem al nostre abast abans de dir-li adéu i fins un altre dia ;)
increible i apassionant!! Vist que la boira no ens deixava i potser era una senyal, vam decidir que tornariem un altre dia per a obtenir el nostre repte sumant-li un pic més, així és que ens tocava baixada amb 4 gotetes que començaven a caure i de guia el nostre amic isard. No ens va costar gaire marcar-nos cami, ja que no n'hi havia, era fàcil al conéixer tots els llacs que teniem a sota, així és que aviat vam ser als estany de saburó de dalt.
Guapo eh el guia? jajjajaj.
Ara ja havia deixat de caure aigua i ja no teniem la boira a sobre. Portava aquella espineta a dins de no haver fet dos cims en un dia, però també sabia que en montariem una de grossa per a poder-hi tornar!
Ara tocava fer via. Erem a Saburó i encara ens quedava tros, però primer tocava fer parada al pas de l'ós on vam treure unes fotos increibles i on vam saber deixar algunes pors enrerra ;)
Després de mirar i remirar, encara ens quedava camí. Aviat passavem el pas de l'ós, E.Mar amb el seu blau inconfundible i enamoradís, E.Colomina i a la vegada ja veiem on començaria la ruta de la nostra pròxima aventura :p
Montant-la a mesura que anavem baixant ja ens entusiasmavem tornant a mirar pic Tort, però aviat el deixavem enrerra al arribar a E.Gento. Allí només ens quedava fer el tancament de la eipc buff trail i tirar cap a casa! jajaja
Hagués sigut una bona experiència, però tant sols eren petites marques que haviem trobat mig amagades, així és que ens ho enduiem com a record. Aviat vam ser al cotxe i molt més que satisfets!!!
Tal com deien els ànims de la buff: " si has arribat fins aqui, és que no saps de limitacions" així és que podiem estar molt més que contents. HAviem fet un cop més un altre cim de la nostra llista, haviem sapigut ficar seny quan tocava i haviem tocat el cel un cop més. Experiència rerre experiència que em fa més forta i que cregui en mi mateixa. Dins les meves limitacions, arribar on arribo per a mi és molt més que un mèrit, és una superació d'una lluita constant, així és que prepareu-vos perquè la pròxima sera més que grossa!!!!
Salut i Non sTop*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada