L'espardenyada del 2014 amb la peque!!!!

Si aquesta matinada passada m'haguessin dit que acabariem l'espardenyada, la veritat és que no ho tenia tant clar.... Portavem molts entrenaments a les cames, molts puja i baixa durant tot aquest mes de preparació però havia arribat el dia i era com si fós el primer cop per variar! Era una fulla de paper i em deia que estava molt nerviosa..... Intentava tranquil·litzar-la dient-li que tot aniria bé, però jo sabia que si no aconseguia que el seu coco l'acompanyés les cames no seguirien....

Prò...

Eren les 6 del mati i arrancavem amb la Juanin, mentre uns encara eren de festa a la plaça naltres agafavem els carrers per a fer via direcció arreposador :p

i amb aquesta rialla rebiem el dia. Ens quedava molt per endavant i ala primera pujada ja li deiem a la Juanin que anés tirant, que teniem molt per endavant i ella tenia pressa així és que... ens veuriem en fotos :)

Anava fent pujada i anava tirant, s'ho anava mirant i remirant quan ja començava a despuntar el llac i el sol. Intentava que no mirés enrerra però era inevitable... Mamà venim d'alli? encara ens queda tot això de dalt? La veritat és que pobreta intentava posar de la seva part i intentava tirar prò el coco li feia mala pasada...

i així es mirava com deixavem Pobla enrerra. Anavem fent parades, li anava explicant historietes, anava preguntant pel Josep Ma i ens passen l'Oriol i l'Oscar, els hi diem hola fugaçment i continuent corrent, avui l'Oriol volia matxacar al seu pare jejjejjej. Finalment també ens trobem a Xoli, a Eva, Diego, Fede i Aitor.

Potser això li canviaria el xip. El veure algú de la seva edat i que més o menys porta el seu ritme és posible que la fagi arribar a l'abituallament.. Vaaaa, ja nomes ens queden escassos metres!!! Així és que després de res, el trobem i em dedica aquesta rialla!!

Menos mal mamà, em arribat a dalt de tot, em puc assentar??? Es clar que si, prò del mateix cansament només fa que estar dreta amunt i avall pel mig i mirant com va arribant la gent. Em tingut unes bones vistes fins ara, però ara és moment de mirar avall i tirar pel bosc de Queralt!

Un lloc tant xulo que.... sisi, ho veureu bé però la senyora decideix arrencar a córrer!! Renoi noi quin canvi, però ja m'està bé, està més contenta i el coco la començar a ajudar més :)

Després del inmens bosc i on estem ben fresquetes ens toca la baixada ben tecnica. Roca, cordes, ajuda.... tot un cúmul que la veritat ha sigut divertit. A estones sort en teniem del Diego que la feia volar perquè sino el respecte l'hagués guanyat però finalment em aconseguit acabar la part tècnica, just per a que el Josep Ma ens pillés :p

Així és que després d'arrumacos, besitos i ànims per la peque ell ens deixava i naltres arribavem al final de la part tècnica i al cartell on ens indicava que ja només ens quedava 6km per arribar a Pobla. La peque pobreta no s'ho creia, mamà que ja hi som! Que ja n'hem fet 11, estava super contenta!!!

Així que això ja ho teniem. Anavem fent la baixada per pista amb el Fede, Aitor i Diego xino xano i anar tirant del carro. Ja haviem passat l'últim abituallament i  ja només ens quedava passar el "túnel" i seguir per la boreta del riu.

Aqui ha em anat fent més xino xano, ja li feia mal tot i semblava que no arribessim mai així que em baixat ritme i em anat fent. Ara pujo escales, ara xafo un xarco... mamà he de crusar per la fusta??? Si no vols...

i és que de tal palo tal astilla, de potes a l'aigua i ben contenta!! :p
Allò ja ho teniem i en un tancar d'ulls erem treien el cap pel Vernedot i algú que ens cridava per darrera!! Era el Charli i la Jose, per fi els veiem!! i anaven super bé!! Quina il·lusió trobar-los, i més per ser la primera cursa de la Jose!!!

Besitos, anims i poqueta cosa més per deixar-los passar i naltres anar fent.... Vaaa xiqui que  ja som al carrers de Pobla!! Mamà això em sona??? Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii, som a la raval!!! Al carrer de l'Abuelita!!!! No teniem ni idea que sortiriem alli, però quina il·lusió tan gran! Ja només ens quedava fer la curva del mirall i entravem a meta!!!!

Estava més contenta que mai i nerviosa com sempre. Vols entrar corrent peque? Si mamà!!!!!! i ens posavem a córre les dos!! Per alli teniem el spicker animant per acabar l'entrada i per fi era nostra! Ens havia costar suor, llagrimes i discusions però per 3r any consecutiu entrava a meta amb la meva filla, un moment molt emotiu per a mi, una abraçada incondicional i uns ulls que li brillaven per haver-ho aconseguit era el trofeu més gran que m'enduia de tot el dia d'avui!!!

Després de que la Eva ens fés la foto de rigor, l'Oriol vingués a rebre-la i estessim més contentes que ningú ja només quedava que la famili Senyé fés l'entrada, trucava a la Silvi i em deia que ja no els hi quedava res i en res em deia que eren a la curva del mirall.

Ens em preparat amb el Charli i alli els em rebut, amb 4 rialles enormes i una abraçada incondicional!!! una entrada enorme!!

Una experiència enorme ens enduiem cap a casa tots! Un recorregut impecable, tècnic i devertit que l'em disfrutat des de el km 0 amb una excel·lentissima enhorbona per l'organització, però sabeu??

Jo em quedo amb aquest trofeu, el més gran del dia d'avui, arribar un cop més a meta amb ella, tenir les seves rialles i les seves ganes de viure aventures com si sempre fós el primer dia, amb la meva filla, amb la meva amiga incondicional que mai em falla i sempre sap treure lo millor de jo, i perquè es tracta d'això: DISFRUTAR L'UNA DE L'ALTRA SEMPRE COM SI FÓS EL PRIMER DIA

No deixis mai de somriure!!!
Non Stop i per la pròxima!! *