Grans reptes, petits objectius!

Grans reptes, petits objectius!
Tenim tota una vida per tocar de peus a terra, de moment continuarem tocant el cel!

diumenge, 22 de juny de 2014

Estrenant temporada i preparant l'Espardenyada

i així és com definiria jo l'estreno de temporada.

Feia un mes que intentavem per segon cop arribar a l'estany de Gerber. Aquest cop el camí era més clar i ja es començava a dibuixar el GR. Encara ens hi quedava molta neu però finalment aconseguiem arribar-hi. Ens va costar suor i llàgrimes que diuen, però allí el teniem, a la saca!








Després em venia la noticia de que la peque aquest any volia fer l'espardenyada sencera. Fa dos anys que no la fa tota, però n'estava molt convençuda, així és que després de fer fondo entre bici, córre i caminades de les nostres ens endinssavem a l'arribada de l'estany negre i el refugi ventosa i calvell.

Continuava quedant moltes congestes de neu, mig gelades mig desfetes i amb l'experiència de Gerber no les tenia totes, però les seves passes segures ens feien tirar endavant, així és que un cop més ens tornavem a endur a la saca el nostre objectiu. Tenir l'estany negre als nostres peus, mira mamà el primer estany que vam fer juntes!!! i la veritat era aquesta, amb 4anys pujava a l'estany negre com aquell que ho fa cada dia, com passa el temps!!






Així és que avui no podia ser menys. Després de dos setmanes sense fer res per altura i d'haver passat un petit costipat la peque ens proposavem a arribar a Sant Maurici des de Espot. No era cap mena de cursa, no ens acassava ningú (només el mal temps que pronosticaven) i teniem tot el dia, així que li prometia res de presses i tot al seu ritme.

I així ha sigut, que si ara descansem, que si ara una flor, que si ara ens passen daines (increibles tenir-les a un pam teu), que ara toquem els caballs que la gent diu que són furros... tot d'experiències noves amb ella, com cada una de les nostres sortides. Teniem tot el dia per a poder disfrutar els tres, així és que arribavem a l'estany ben serenos i ben frescos!!!










El temps ens respectava i no marcava pas aigua, així és que la tornada encara la podiem fer un mica més llarga per arribar al refugi Mallafré. No és que sigués res de l'altre món però si que era un refugi més a la nostra llista ;)

i després de la paradeta de rigor... ja tan sols ens quedava dir adéu als caballs i fins la pròxima!!









Un dia més, una experiència més on un cop més em posat a probar la nostra subsistència, els nostres valors i els nostres límits. La pròxima més i millor!!!

Pròxim repte.... millor el veieu la setmana que bé!! :p

Non sTop*

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada