Grans reptes, petits objectius!

Grans reptes, petits objectius!
Tenim tota una vida per tocar de peus a terra, de moment continuarem tocant el cel!

diumenge, 30 de desembre de 2012

Sant Silvestre a Rialp!

Farà cosa de setmana i mitja vaig rebre la trucada del Txema. Em proposava una Sansi a Rialp, prò necessitava assegurar assistència... així és que poc em va faltar per fer de relacions publiques i en res ja teniem suficient per a sentir: Olga ja està feta! Així és que ja teniem destí pel dia 30 RIALP!

El dia ha tingut un bon començament, fent entrega de la carta als patges i passar un bon mati amb la familia Senyé, són increibles i tens la diversió assegurada, apart de que t'encomanen tant la passió de la montanya que aviat t'ensenen la metxa per a seguir fent petjada!!! :)

Després de dinar a trafegades i anant de cul per a tenir-ho tot llest, als 15.30 recolliem a l'Oscar i som-hi que ens esperen! Als 16 i poc ja erem aparcats, i l'ambient que s'hi vivia ja era espectacular. Em començat a trobar coneguts i aviat han aparegut el Manel i la Sonia. Quina alegria! Gent del pla a la montanya!! :)

Entreguem els gorros que faltaven, recollim dorsals, preparem a les xiques... allò començava a agafar color groc i faltava molt poc per fer el breafing i donar el pistoletasso.





Alli el Sr. Txema ens ha fet quatre paraules les quals l'hi he d'agraïr. És molt grat veure com t'agraeixen la feina feta, encara la fas amb més ganes!
Poc després de les ganes que ens fet agafar per a fer la sortida, donava el tret de sortida i ... mama mia! Les xiques han agafat embrunzida i la feina era nostra per a poder-les agafar. Carla, Itziaaaaar!!! Cap de les 2 ens feia cas i au, la Silvi i la Olga a fer de gossets per a poder-les agafar!!! Quina canya que ens portaven les mini TR!! Aviat em perdut de vista a la Carla i la Silvi. La itziar començava a marcar que necessitava anar al seu pas i ens em quedat més enrera. Han acabat de passar 4 TR que portaven millor ritme i ens em quedat amb la Laia i la Jose.

 
 
Aviat em deixat el poble i em crusat el gran pont de Santa Catarina. Quina canya!!! No coneixiem aquell indret de Rialp i la zona que ens esperava era increible! Una gran feina havia fet el Txema, perquè estavem disfrutant més que mai! Alli ens em reunit amb la Joana i em nat fent xino xano..
 

 
La xica s'ha tornat a animar i s'ha enganxat amb la Laia. Les dos tenies ganes de fer km corrent, així és que les em deixat córre i naltres al darrera treient la llengua. Em pensat que tot estava suficient marcat i controlat, així que no teniem per a què preocupar-nos. De tant en tant anava preguntant a la Jose si anava bé, i la veritat és que ho portava molt bé!!!
Quina marxa i quina canya que portavem tots! Realment estavem molt satisfets del nivell que duiem! A més, les vistes que teniem de tota la vall feia que fós molt més amè!
 
Aviat ens em trobat a peu de carretera i dins de poble. Em agafat tram de la matxixics que van fer i realment m'han portat molts bon records. Va ser la 1a cursa de la peQue sola, i va ser una experiència molt positiva! Tant que ara no hi ha qui la pari!!
 
 
i quan ni ens hem adonat ja erem gairebé a meta. Només ens quedava quatre escaletes i una mega baixada. Prò... renoi amb les escaletes!!! Que detres eren!!! Però allí em tingut la gran visita, el Carlitos ens venia a donar recolzament per a fer un gran final. Va Olgaaaaa! No pariiiiis!! Anava sentint, que jo ja les he fet 3 vegades! Renoi quina canya he pensat!
 

 
Relament els anims del Carlos són de molta ajuda en moments critics, i és que el veure les ganes que hi posa en poder-te fer acabar sense que estiguis molt matxacat són inmenses!
En un tres i no res entravem a meta. Així és que en uns 47 minuts ens haviem menjat 5km molt ben fets!
 
Darrera meu feien l'entrada la Laia, la Itziar i la Jose com a unes campeones! Si senyor! Ho havien aconseguit, havien arribat a META senceres i sobretot orgulloses!!
 


 
Estavem cansats, estavem exhauts, estavem eufòrics... però allí estavem tots! Haviem aconseguit acabar-la i estar super contents tots per els resultats! Havia valgut MOLT la pena la gran experiència que acabavem de viure. Havia valgut la pena suar per a tenir tots els bons resultats i les grans sensacions que teniem.
Sentir com la Jose estava de contenta per haber acabat, sentir com la Carla havia fumut canya fins l'últim moment a la Silvi, sentir que la peQue m'havia fet treure la llengua fins l'últim moment, sentir com el Carlitos havia vingut a animar-nos i acompanyar a la seva familia l'últim tram, sentir com la Juanin volia fer un sprint com a final... Sentir tot això no es pot desciure! Viure una experiència d'aquesta manera i que et fagin sentir com una familia no m'ho canvia res!
 


 
Realment han sigut 5km indescriptibles, plens d'emocions però sobretot d'una bona base i d'un bon organtizador! Txema em trec el barret! Si senyor! Ens as fet disfrutar del primer fins l'últim moment, portant-nos per indrets increibles! Realment, és la primera cursa que se'm fa curta!! Tal com te dit, un 10!!! Te'l mereixes tu i tots els que hi ha al darrera!
 
 
 
i ja per acabar.... Totes aquestes sensacions te les vui dedicar a TU, tota aquesta experiència inolvidable avui va per tu. Mentre feia trajecte amb la Juanin, m'han donat una mala noticia, la teva noticia... no la volia sentir, però ha sigut la realitat. Ens as deixat si, prò mai deixaràs d'estar al meu costat. Tu vas ser qui em va donar els principis en el món del Running, ens tiravem dies fent numeros per tenir a canvi hores d'entrenaments. Moments únics que mai podrem repetir, però si que els podré posar en practica. Avui més que mai he pensat en tu, i he decidit que tot lo que he viscut avui serà unicament en memoria teva. Siguis on siguis, sempre seràs amb mi. Gràcies pels grans moments junts!
 
i ara... una més al sac! Que demà toca 1a cursa dels nassos! Salut i cames, que això no pot parar!!
 
 
 
 
 

2 comentaris: