Han sigut molts mesos d'aventures des de l'últim cop. La visita als Dolomites italians que ens va deixar fascinats, els reportatges increïbles que he pogut fer en paraisos verges, les meves sortides amb el miquel, les aventures infinites amb la Nini... no acabaria mai!
Ahir per primer cop vaig poder comprobar d'on trec la passió per la roca i les grimpades, d'on trec la força per a xafar cada mil.limetre de la naturalesa i d'on trec les ganes inmenses per tot aquest espectacle. Per primer cop vaig dur a la meva mare a la meva segona casa, vaig poder-li mostrar tot allò que veien els meus ulls i vaig adonar-me que ho miravem de la mateixa manera. No van fer falta les paraules, les mirades parlaven soles. Als seus ulls es reflexava tot allò que sentia i per a mi, com a filla va ser l'orgull més gran.
Ser a la Vall Fosca amb una de les persones més importants per a mi, poder-li mostrar i explicar allò que un dia vaig xafar i ensenyar-li de lluny les grimpades que'm feia em va fer la més feliç. Per uns instants era com estar soles enmig d'aquell espectacle i fer-me adonar que qui té un somni té un tresor, doncs així em sento jo!
Tal com he dit, ho agafaré amb més forces que mai per a tenir aquelles lectures enganxadisses per alguns de vosaltres!
Muntanya i amunt, demà tornem a fer espectacle!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada