Grans reptes, petits objectius!

Grans reptes, petits objectius!
Tenim tota una vida per tocar de peus a terra, de moment continuarem tocant el cel!

dilluns, 8 d’agost del 2016

Comalesbienes i Punta alta, tornen les aventures amb altura!!

i tornem estar actius! Després d'una setmana agotadora necessitava agotar-me més... Així és que el diumenge ens tocava tute del bo. Feia dies que estava planejat, i a les 7.15 carregavem motxilles i els peus començaven a fer passets. Teniem planejat una ruteta assequible, però mai saps com pot sortir o què pots trobar-te, així que.... sobre la marxa i segons sensacions!


La primera parada de rigor la feiem en aquell petit caminet que no sabiem on donava i aqui teniem la resposta. Una cascada amb poc caudal, però espectacular! No ens podiem encantar així és que tornavem a encaminar la bona direcció i començavem la festa.
Per començar teniem una bona pujadeta amb una sorra d'aquella divertida (per a dir-ho d'alguna manera) que dos passes endavant, era una enrrera... Ens trobariem grimpades de les xules, escalar roques de les guapes i anar fent saltirons com a cabretes, l'espectacle el teniem assegurat el que no comptavem des del minut 0...




Així ens marcava el terreny, tècnic i rocós però d'aquell que en el fons en agrada :)
Anavem fent via poc a poc, i les muntanyes anaven treient el nas. Només feies que veure crestes i més crestes, però els llacs no sortien. La veritat és que va costar fer-los sortir, però quan van fer-ho no es van quedar curts!



Així eren els llacs de comalesbienes, grans i majestuosos on valia la pena parar a contemplar-los. Així és que sent hora d'esmorzar i la gana apretar... tocava parada!
Estar als llacs, també indicava que el coll no era lluny.i la festa grossa estava a punt de començar. Era terreny desconegut per als dos, la veritat que no sabiem exactament que ens esperava però no ens feia por. Passos aeris no hi havia així que mai tant que se'ns resistissin...

Després d'haver descansat, mirar-nos l'aigua i deixar-la per després... Era el moment de seguir endavant, de començar a atacar altre cop la pujada de blocs per a poder veure el coll, La veritat és que no estava tant lluny com em creia, però renoi quin coll... Quina grimpada m'esperava, quins blocs gegants em saludaven, quina pujadaaaaa!! Però estava preparada per a fer el contraix 2 (així el vaig batejar). Allí tenia la diversió assegurada, em tornaria nena i segur que valdria molt la pena!


Veieu com no m'inventava res? Va ser una pujada dura, tècnica però que em vaig saber defensar molt bé. Els pals feia estona que els havia tingut que amagar i l'esquena em feia una mica la guitza, però estava disposada a defensar en què jo podia fer-ho. Estava disposada a apostar com havia fet el Miquel per mi per arribar a dalt!
Cada passa d'aquella pujada em recordava a la Paulette (una francesa la qual vam fer carros junts l'any passat) i les seves paraules de ale ale quan les forces em faltaven m'acompanyaven. La veritat és que pensava que em costaria més pujar-la però suposo que les ganes de veure les vistes des d'aquell mini coll on gairebé no teniem espai podien més!


Tot això tant espectacular tenia als meus peus! Encara no haviem arribat a fer cim i ja reia d'orella a orella!Allò era exageradament increïble! Tot i així després de la foto de rigor no em volia encantar, volia començar la grimpada més espectacular que fins al dia d'avui havia fet. La veritat és que havia de fer unes bones encamades per pujar aquells blocs, però... Comalesbienes estava a punt de treure el nas!!






Aquestes eren les nostres cares de contents abans de fer el primer 3mil del dia! Estava disfrutant com una nena petita i amb dos passes el tenia a la botxaca. La veritat és que quan el vaig tenir al davant m'esperava més cim, més gran... però només mirar al seu voltant el feia gegant, el primer ja era nostre!!




Havia costat més del pensat i la pujada havia sigut dura, però allí el tenia. Als meus peus i ensumant la punta alta, tota majestuosa i amb una cresta guapa guapa! Primer ho mirava amb respecte i després passava a ser sherpa :)
Pel Miquel era més senzill si jo passava al davant que les altures no em feien respecte, així és que au a seguir fites i a encaminar aquella llarga cresta!




Si si, tal qual veieu haviem de baixar al corriolet que es dibuixava al mig, però sense camir, tant sols baixant pedra.... Un espectacle on vam passar a ser escaladors de categoria 1! heheheh.
La veritat és que no ens va costar tant baixar-la com ens pensavem i aviat haviem saltat a baix. Miraves enrrera i feia goig veure d'on venies!

Ja gairebé teniem el 2on cim a tocar, ja només ens quedaven metres de separació. Després d'haver valorat el cami per baix o crestejar era hora de seguir grimpant. Era segur i més maco. Ens esperava més tralla de la bona que ens duria a la satisfacció més gran, xafar el 3014 de la vall de Boi ;)



Així de pallassa arribava jo i amb cara d'exhaust el Miquel ;)
La veritat que havia sigut una pujada dura, però valia molt la pena. Miressis on miressis, allò t'impresionava. El massis del Turbón ens saludava, L'aneto i la vall de Molieres també treient el nas i el Contraix al fons m'avisava de que m'estava esperant. Teniem un espectacle de pirineus que no els acabavem!!



Així de majestuós es despedia Comalesbienes i ens recordava que era hora d'agafar el camí de tornada. Potser seria la part més dura de la jornada però estavem convençuts de que algun remei i aventura encara ens quedava pel mig!

Feia molta calor i l'aire no bufava massa. El sol picava com mai i ja xafavem els llacs aixi és que l'oportunitat la vam tenir posada al plat! Primer poso els peus, després que me mullo els braços, que ara m'assento a una pedra i al veure al Miquel a dins, no em va fer falta pensar-m'ho massa... Jo també acabava a dins!



Així era com finiquitavem l'aventura dels dos3mil's en un dia, amb un bany relaxant sobre 2000m! :)
Una aventura per a recordar que encara sóc capaç de continuar lluitant per aquells somnis no complerts. Me'n posava dos més a la botxaca i amb una rialla gegant!!

Amunt i muntanya!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada