Comencem temporada! E.Gento entre neus i Trail via romana!

Crec que les cames encara em van soles!!!
i és que la vall fosca la tenim més que vista, crec que la podria fer amb els ulls tancats però sempre hi ha un petit racó, una petita imatge que mai havies vist abans...

Feia massa dies que no hi anava, necessitava sentir l'aire d'aquella segona casa i respirar... fins hi tot la Lúla la buscava! heheheh. Així és que poc temps em va faltar per dir que hi anava que ja hi tenia la llebre al davant :) A la vegada ens serviria d'entreno per la cursa de l'endemà a Àger.

La motxilla aviat va ser feta tot i que sense deixar-nos grampons i raquetes. No s'haviem el que ens esperava! Pigolo va ser una mica llarg ja que des de la font de la granota ja ens vam tenir que calçar raquetes, però res que no fós divertit!!

Al parquing ja ens haviem trobat a l'Ester Felip, que esperava la trupe per a fer nit a Colomina, així és que ja us podeu pensar que poc van tardar a passar. Primer haviem obert trassa naltres, ara els hi tocava a ells tot i que enlloc de fer el segon túnel per dalt vam voler anar a investigar si hi podiem passar per dins. Es veia una mica de forat, així és que alguna esperança tenia tot i que el Miquel no ho veia molt clar..... i patapam!! Quina sorpresa més gran, passariem i fins hi tot fent patinatge sobre gel!

 Un cop més teniem les estalactites davant nostre, però aquesta vegada molt més reforçades, tant que practicament tot el túnel per dins era una glaçó de gel!!! La temperatura era tant baixa que lo poquet que s'hagués pogut desfer es va convertir en gel!

Després de veure la llum, i informar a l'Ester que de tornada podien passar pels dos primers túnels, feiem parada a e.Gento. La Lúla començava a tenir les peülles una mica vermelles (de tant estirar-me heheheh) i era l'excusa perfecta per assentar-nos a la terrasseta de l'alberg!

Vam dinar, vam contemplar, vam pendre el sol i si ens hi quedem gaire estona més ens hi quedem fregits al pet del sol, així de majos vam quedar que semblavem gambes! hehehehe.
La tornada va ser ràpida al tenir ja la traça feta, tot i que com sempre va ser més divertit fer via pel dret i tirar-me a la neu.... heheheh.

L'aventura havia acabat, però ara ens esperava la part més bona. La dormida d'una hora menys i mentatlitzar-me que l'endemà feia la trail d'àger, amb uns quants km's més que l'anterior edició i la qual volia fer-me un bon temps!!

---------------------------------------------------------------------------------------------------------- Finito ----

El dia començava aviat i els Toni's ja eren a Àger amb la Blanca, així és que naltres poc vam tardar. La Lúla també ens acompanyava però al moment de la cursa es quedaria al cotxe, no està preparada per a tant barullo encara heheheheh.

Així despegava el dia, envoltats de globus i bicicletes voladores que feien un bon terrabastall però una grata companyia! poc a poc van anar arribant tots. La joana, l'elena, l'oliver, els germans pes, el joan, la yennis, el xavi, el jordi, martí... i si em deixo a algú surt a la foto :)
Feia goig estar tant ben acompanyada. Aquesta vegada disputava de dos maneres la via romana. Individual formant part del Track i dels Tremps Runners, i com a membre de l'equip SAM TREMP! El dia abans el Xavi Torrecillas em deia si volia fer equip amb ell i el Jordi Colom, que era més l'il.lusió de fer una equip que la marca que pogués fer (crec que això va ser el que encara va fer-me que em tornés més exigent amb mi mateixa). Així és que poc em va faltar per dir que si i formar equip amb ells dos i el Miquel, em farien treure la llengua tots tres però em va salvar que no s'havia de fer entrada a meta tots junts! heheheheh.

Després de posar-nos guapos i deixar marca per la prosperitat era hora de la veritat! Els Toni's, el Climent, la Yennis, la Katy i el Joan els hi donaven tret a la sortida així és que nosaltres tant sols teniem 30min per a fer un bon paper!!!

La sortida va ser un xic explosiva, però poc a poc vaig anar agafant el meu ritme amb la llebre del davant, havia decidit d'acompanyar-me i la veritat que sort en vaig tenir!!!

Poc a poc anava fent i passat el poble allò ja era diferent, ja no xafava asfalt, ja tenia el meu caminet que seguir.... Mentre el Miquel es feia quatre vegades la via romana i anava informant a la Joana de que tot rutllava, la Olga anava fent de les seves sense parar. Anava fent al meu pas però molt, molt contenta perquè estava anant a un bon ritme i sense parar!! Vaig aconseguir passar 4 persones pujant!!!! Per a mi va ser molt important, no per la competitivitat sino perquè les pujades se'm fan eternes i molt dificils de portar... després segurament em tornarien a agafar, però no deixava d'estar contenta!

Amb poc menys d'una hora ho tenia a la meva saca, i ja era al cap del port! Allí la Joana i l'Elena s'havien esperat per a vere com anava el meu genoll i poder continuar. Després de foto i hidratar, au torne-m'hi que això acava de començar!

Ara venia lo bo i es que la meva rialla ja no me la treia ningú! Mentre anava fent lo pla, ja m'anava divisant la gran baixada i roc'n'roll que m'esperava!!!!!! Volia disfrutar-la tant o més que cada any i baixar saltant com sempre. No va poder ser, el genoll no responia prò això no vol dir que no pugués fer de les meves. La primera tirada llarga la vaig poder aguantar i va ser suficient per treure'm el cuquet, ara si que deia que estrenava temporada i equip :p

 No podia fer-ho d'una altra manera que fent la cabreta i el pallasso, molt i molt divertit!! La resta fins a la Règola, va ser portable. La subjecció se'n va anar a pendre pel cul i em sentia com molt suelta el genoll. Tenia por de fer-me mal i em retenia una mica, però tot i això no em va fer frenar lo suficient com per no superar-me a mi mateixa. Si o si, havia de fer com l'any passat (feia estona que les 2h ja s'havien esborrat) i va ser just llavors quan em van fer adonar que hi havia més km's que l'any passat!! Va ser una pujada d'adrenalina!! Vam deixar rapidament la règola, després de la seva pujada interminable i vam començar el caminet que duia sota el pont d'Àger! Vaaaa que ja ho tenim em montava dins meu, quan vaig a donar-me que donavem una gran volta que l'any passat no... ara ja sé d'on surtien els km's de més! hehehehehehe.
Tot i així, el garmin marcava exacte i em deia que només em quedava mig km per acabar aquella calor insoportable, aquell patiment i aquella currada de cursa!! Ja es veia el camping, ja es veia l'arco d'arribada, era hora de tornar a córre i fer l'última embrunzida! Allò ja ho teniem i allí m'esperava la Silvia a primera fila. Al darrera hi tenia la Joana i l'Elena amb els nens! Aquest cop immortalitzava ella aquest moment, juntament amb la Blanca i .... quines fotasses que ens van fer!!!!!

Gairebé plorant allò ja ho tenia! Vaig tancar el rellotge a 230 super emocionada, super contenta per la gran currada que m'havia fet i super orgullosa del treball que havia realitzat! M'havia tret el cuquet de muntanya, havia començat per fi la temporada i de quina manera!!!!!! Estava super contenta i envoltada de tots els meus, em faltava la peque prò que aviat hi seria!!!

Vaig arribar exhausta, agotada, que les cames em tremolaven i passant una calor espantosa, però tot això va ser recompensat al mateix instant que crusava meta, perquè un cop més em demostrava a mi mateixa que si volia podia!! SI SE PUEDE, tal com diu la Silvi!! #migestoporlaartritis !!!

Després d'assentar-me i assegurar-me que els peus em tocaven a terra ja només ens quedava esperar l'entrada dels nostres Toni's seguida dels altres!!! I quins tiempazos que van fer, si senyor, ens treiem el barret!!

i així tancava el dia, pujant a podi per a recollir el gran cap de setmana que m'havia tocat per passar al càmping! Una cursa 10 on l'únic que la calor em va matar!!! L'any que ve em porto sombrilla! heheheh.

Seguim i Non sTop*