Grans reptes, petits objectius!

Grans reptes, petits objectius!
Tenim tota una vida per tocar de peus a terra, de moment continuarem tocant el cel!

dilluns, 24 de novembre de 2014

Port de Rus al complet! Sallente - Cabdella - Sallente

i el diumenge un cop més, era data senyalada al calendari! Però que ens esperava? La veritat... no en teniem ni idea! Erem de camí i el cotxe ens duia a la Vall Fosca, per tant, algo se'ns acudiria!

i és que era un dia d'aquells que estant al cotxe saps que la sortida costarà. Ja sigui pel cansament, fred, calor, nervis, maldecaps... però la maquinària no tira... Així és que un cop més fariem sobre la marxa i havent pujat pigolo decidiriem. Es va fer una mica pesat però aviat vam passar la font de la granota ben seca i vam ser a dalt.
Allí se'ns obrien molts camins. Montsent, carrilet, Montorroio, per 3a setmana consecutiva port de rus,,, vols dir Miquel? Finalment guanyava més el pes de la banda d'estany gento pel gruix de neu que podiem divisar a les altures, de moment la neu ens havia deixat passar sense barrar-nos el pas.

Després de reposar i esmorzar decidiem d'anar-li a  ensenyar al sr.Miquel la part que no havia vist del port de rus, una vall que em tenia meravellada i que no sabiem com trobariem, però a ala vegada volia conéixer ;)
Així és que per tercer cop consecutiu alli erem, xafant la vall que finalment ens coneixiem amb els ulls tancats hehehehe. La pujada fins l'estany de Fosser va ser ràpida i sense adonar-nos, el cos poc a poc s'anava adaptant i es comportava, així és que podiem fer via.
Passat aquella zona venia lo "xulo". Pujada progresiva que picava sense donar-te compte. On a més a més la neu va començar a fer de les seves i naltres de les nostres! hehehe. El gruix de neu no era massa, però a mesura que anavem pujant altura anava guanyant, fins el punt de fer de cucs! T'enfonsaves quan menys t'ho esperaves, però a la vegada era divertit i quedaven escassos metres per arribar a la collada font sobirana, així és que es va convertir en divertit i tot!!!



Com podeu veure, m'ho passava pipa!!!
Meta més alta per avui aocnseguida! Ja pujant amb el Miquel ens preguntavem com seria tota la vall de Riqüerna, tothom ens en parlava però mai l'haviem anat a veure, així és que quin millor dia que entre neu buscant camí? Així és que la ruta que feia dies parlavem i que deixavem per l'estiu que bé, ens la començavem a posar a la boxaca i a descobrir!






Des d'alli dalt veiem tot el que voliem tenir al nostre abast, a l'esquena deixavem tots els cims coronats aquests estiu passat i al davant teniem els estanys que avui coneixeriem, menys el Salat. La baixada va ser més fàcil del que ens pensavem i a e.Morera aviat vam ser-hi. Un estany amb una forma peculiar però que a la vegada ens cridava molt l'atenció. Ahir tots els estanys tenien un color apagat, d'aquells grisots però és que el sol no acompanyava gaire, així és que ens aconformaven veien aquell petit blau a les boretes.



Després de deixar Morera enrerra, tocava la baixada per la serp. Un camí ple de corves que se'ns va fer ben curt. A baix sabiem que ens esperava una altra vista espectacular de l'estany tapat i això ens feia tirar més que mai!!!
Vam investigar territori trobant cascades i cabanes de pastor amagades, on cada passa ens sorprenia una cosa nova, la veritat és que era una vall per llepar-s'hi els dits i mai més ben dit!! heehe




Alli vam descansar una mica, contemplant tota la quietud que ens envoltava i disfrutant de la naturalesa en estat pur. Els isards feia estona que havien deixat de seguir-nos i marcar-nos el camí, però no tenia pèrdua. La zona que ens feia més respecte ara veiem que era un camí molt ben marcat, on el que feia era borejar tots els estanys per a no poder perdre ni el mínim detall!






Deseguida vam tornar agafar cami i cames. Feia aire, però no era sec així és que deixavem de banda el fred, però l'aigua-neu començava a amenaçar, així és que era hora de tornar a fer camí. Ens tocava descobrir aquella segona vall del dia, aquella que tothom ens n'havia parlat i cap dels dos l'havia conegut.... i la veritat és que no ens va deixar indiferents!

Aquella vall en moments ens va fer tornar a la vall de la pica, aquelles tarteres vermelles, aquelles cascades gegants i aquelles roques sobre el nostre cap ens feia transportar en un món conegut però a ala vegada més fascinant que mai. El Miquel semblava un nen petit perseguint les cascades amb la càmera i la olga una altra que s'assentava al davant com si mai n'hagués vist cap! La veritat és que no ens va deixar indiferents, i allò era el que ens feia anar ràpid, voler descobrir més!!





La veritat és que aviat vam ser sobre Cabdella, sense adonar-nos ens haviem menjat tota la vall de Riqüerna en un obrir i tancar d'ulls, i a la vegada ens giravem per últim cop per a veure la meravella que haviem tingut als notres peus. Una vall plena de sentiments i aventures, on cada passa l'haviem disfrutat com si fós la primera, increïble un cop més!!!


Ara ja només ens quedava travessar el bosquet de Cabdella per a sortir dins del poble i agafar l'últim caminet que ens duria a Sallente. Com que no haviem tingut prouta diversió i no estavem cansats... No se'ns va ocurrir res més que fer-me cas i anar pel camí dels ovelles! Ara obrim camí, ara un bosc encantat, ara sento una vaca molt aprop... no sabiem on paravem, però la veritat que tot allò encara ho feia tot més interessant. El Miquel davant obrint camí i jo darrera arrosegant-me que ja no podia més, però tot i així encara ens quedava estona per a fer bromes i per a tantejar la sort de la loto amb la caca de vaca, muuuuu hehehehehehe. Una bona estona divertida dins del bosc, que aviat vam lligar amb el camí original!


L'últim tram va ser ràpid i sense adonar-nos, tot i que la pujada ens va fer suar la cansalada altre cop! Vam decidir fer el caminet enlloc de pujar carretera, se'ns faria més curt però a la vegada més intens. Tot i així vaig trobar el meu ritme, on aconseguia fer la pujada de cop i recuperant als planells, increïble després de veure com estaven les meves articulacions, però un cop més la meva força de voluntat era tossuda més que ningú! hehehe.


Per fi teniem els peus a la carretera! El Miquel decidia avançar-se per anar a buscar el cotxe i no tenir que caminat tant jo, però la sorpresa li vaig donar jo a ell! Ja gairebé estava a l'entrada de Sallente quan ell engegava el cotxe!! La veritat és que m'havia trobat bé i amb l'ajuda dels pals i l'empenta que duia per arribar fins dalt va fer-me tirar sense adonar-me del ritme que portava. Tot i així estava satisfeta, havia arribat pel meu propi peu!!!!




i així és com tancavem el dia d'ahir. Gairebé increïble i arribant de dia al cotxe!! Els nostres 21km amb el desnivell trenca-cames sobre nostre, podiem dir que la mitja d'alta muntanya ens la posavem a la botxaca! Arribavem els dos més contents que mai, fent-nos creus dels llocs on ens haviem posat i de les aventures, un cop més, que teniem per explicar. Que ni el fred, ni l'aigua ni la neu ens podia aturar, i que tot allò que haviem decidit deixar per l'estiu començava a perillar, perquè ens ho estavem menjant! hehehehe. Una bona jornada amb una gran companyia, i un cop més ficant més reptes al sac! Ara a preparar la següent!!!

Non sTop*


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada