Circuit de l'Obaga a Tiurana i 3a cursa a Baldomar, un cap de setmana intens!

Com molts de vosaltres sabeu aquest cap de setmana ha sigut pletòric, tant a nivell personal com a nivell esportiu. He passat un gran cap de setmana el qual començava el divendres fent ruta cap a Baldomar, on dissabte vaig passar un dia molt més que productiu i emotiu.

El dia començava molt d'hora, però quan fas el que t'agrada, res et fa badallar. El punt geodèsic i els corredors van ser els punts claus per a poder treure les millors fotos que vaig poder, on quan passaven els meus ho disfrutava d'allò més. Fins hi tot vaig agafar fotos simpàtiques!

Des de petons, passant per l'avió i treien l'escopeta fins a montar en bicis de bebe's, però van ser els moments més divertits! Després de que arribessin els últims vam passar a les curses infantils, on vam tenir molt d'èxit i on he de destacar la currada de la meva petita!!

 Tots ens van fer disfrutar, però com a mare que també sóc em toca destacar la feina que va fer. Per primera vegada va fer podi de categoria, on obtenia una 2a posició amb la rialla més gran del món! Era la persona més feliç del món amb la seva medalla a la mà i a hores d'ara encara està pletòrica!!!

aqui us deixo l'àlbum de fotos 3a CURSA DE BALDOMAR
Així despediem el dissabte on m'esperava un diumenge... encara no em surten les paraules!!

 M'aixecava molt d'hora, el meu cos no havia descansat suficient i les petites molèsties del genoll no marxaven, però tot i així tossuda com una mula la Joana em carregava al cotxe i juntament amb el Miquel anavem en busca de Tiurana i la Silvi, on haviem quedat als 8 menys quart!

 Aviat hi hem sigut on ens em trobat amb l'Enric i em fet pinya com equipo! hehehehe. Els nervis estaven a flor de pell, els dubtes també, el genoll no millorava.... Així és que recordant unes sàbies paraules que va dir-me el Tete, feia un canvi d'última hora, segur que m'aniria millor i aniria més còmoda.
Així és que després d'una sortida una altra i apali, tots amunt! La que m'ha impactant més, la sortida de canicross, es impactant i bestial!!!

i el nostre torn... Només sortir..... asfalt! No estic en una cursa de muntanya em preguntava?!! heheheh. Sort que al km1 l'hem deixat i han començat els corriols. He disfrutat com ningú passant-los corrent, fent les baixades igual que un esquirol i veient que allò era lo meu. Els km's han anat passant ràpid quedant-me al meu pas. M'anava apretant quan em semblava i anava pujant sense parar, recordant que si hi hagués el Tete em faria xerrar i caminar  i si hi hagués el Xarli em fotria una escridassada perquè pugés més ràpid... D'aquesta manera se'm feia més amè i menys pesada. Ha sigut un força puja i baixa, on moments el genoll feia de les seves i on moments em deixava disfrutar més que ningú. Aviat he trobat l'abituallament i pocs metres mes enllà m'he adonat que ja era a més de la meitat de camí!
Això ja ho tenia, ja no quedava res... i de repen... passo a ser 5a hahahahah, quin tip de riure! Els 4primers de la mitja m'atrapaven així que després d'animar-los i ser a mitja pujada de l'últim km on ja sentia l'speacker, m'ha tocat serrar les dents. No podia parar, la gent ja deuria veurem arribar (ni tant sols mirava a dalt, hehehe), així és que xino xano i al meu ritme he anat arribant. On escassos metres abans d'entrar al arc tenia a la Sandra Romero preparada amb la càmera i donant-me tots els ànims del món!

 i allí estava, encara sense creure-m'ho i ni una gota d'alè, feia entrada a meta amb 1.49'  !!!!! Crec que és la millor marca que he obtingut sobre muntanya, ni tant sols dos hores i el quart de la mitja era meu, patint una miqueta i apretant les dents, però allí estava com una campiona per a poder fer la rebuda als tres del equipo que faltaven per arribar!! Havia pres una bona decisió de bon començament, i això havia fet que dongués lo màxim de jo mateixa, sense deixar de banda mantenir el ritme i aplicar tots aquells consells que un dia van nar-me molt bé Tete!!!

Així finalitzava la meva cursa, amb una foto super original i amb la rialla més gran de satisfacció que mai havia tingut!
Poca cosa he fet que al cap d'uns 20min el Miquel ja es plantava a meta, aconseguint un top 10 i demostrant un cop més que l'alta muntanya de l'estiu ha donat bon resultat!! ;)

Després de la seva arribada, teniem una estona per a canviar-nos i passar pel fisio fins que no arribessin la Joana i la Silvia, així és que anem a fer visita, ens posem guapos i aquest és el resultat! Un "tape" que li'n dic jo al genoll :p
Res greu, això espero! Només que el tendó del genoll està massa sobrecarregat i inflat....

 Em tingut temps d'esmorzar, d'assentar-nos, de mirar com anaven arribant els corredors, fins hi tot els caballs escombra! Sisisisi, els tancadors de la cursa eren ells però la Silvia i la Joana no apareixien encara. Al cap de poca estona sabiem que estaven a l'últim km, així és que demanavem a l'organització si es podien esperar. Sense pensar-s'ho dos vegades deseguida han dit que si, on a més a més, al saber que estaven sense gota d'aigua ens n'han donat perquè els hi portessim. Així és que sense pensar-m'ho juntament amb la Sandra, em nat a la busqueda del tesoro i gairebé a dalt de tot de la pujada ens apareixien, la Silvia es tirava sobre l'aquarius com una posessa descontrolada i la Joana mantenia la posse, però jo estava més contenta que mai perquè ho aconseguien, els tenia allí amb mi i podien dir que eren finishers!!!!!!
Em acabat la pujada en un tres i no res i travessaven meta com dos campeones, sent finishers de dalt a baix!!!

 Així d'esplèndides m'arribaven explicant-nos les aventuretes que havien passat. Entre caballs que apareixen del no res que van a per elles, abituallaments que són senyals d'stop i la gran abraçada que m'endut, podem dir que tancavem la cursa més divertida de totes!
Em tingut una organització 10, on els hem tingut pendents de les dos finishers en tots moments, no s'han perdut cap detall i ens han mimat com a ningú. Em passat un matí espectacular, amb una serveis increïbles, i uns corriols que encara ara se'm dibuixen davant, de veritat nois que l'any que bé tornem a Tiurana!!!

Jo em quedo amb una foto molt especial per a mi, em transporta a un dia únic i especial. Tot i que no hi és tot l'equip, si que hi és tota la trupe femenina que m'han fet passar moments molt grans. He passat la gran majoria de la cursa sola, al meu rollo i patint i suant, però en tot moment les he tingut presents. Les nostres rialles i les nostres anècdotes han sigut les que m'han fet tirar costa amunt, les que m'han fet seguir i un cop més a mi també m'han fet ser finisher amb el meu millor temps, així és que tots aquests mèrits us els mereixieu!! Per això i moltes coses més, mai deixaré d'esgarrapar la terra al vostre costat!!!!!

Salut i Non sTop*