Eren les 3 de la tarda i ja ho teniem tot llest per tirar cap a PortAiné. La cosa no pintava massa bé, i a mesura que ens anvem atanssant a destí la cosa pintava més negra. El vent bufava del nord, del sud i de totes bandes, no hi havia qui el parés... prò la Crono seguia peu...
No les tenia totes i amb tinto i Pam esperavem que arribessin la resta per a veure què feiem. Diego i Xoli ja haven decidit que no, i jo i Oscar estavem indecisos. A la Silvi i Pam no els hi feia falta encendre la metxa, una portava mono i l'altra adrenalina per ser la 1a cursa, així que el que faltava era motivar a la Olga.... vaaaa... anava sentint a dintreu meu. Si, no, no ho sé... allò era un mar de dubte prò el breafing començava.
El Txema ens feia una petita explicació i ens deia que faltaven 10min per la sortida.. Com?¿?¿?¿ Però si falta 1h45!!! Nonon Olga! Em deia, al preguntar-me què farieu tant de temps des de l'entrega de dorsals em canviat l'hora i sortiu als 6!! Com?¿? i l'avís, i el dorsal, i la motxilla??¿? M'he descontrolat de tal manera que no m'ha donat temps ni d'acabar de decidir-me, així és que quant me n'he adonat ja tenia raquetes posades, jaqueta a puesto i motxilla apunt pel tret de sortida!!
Quan me n'he adonat ja feia passes i clavava bastons! Allò no pintava tant malament. Als sortir als 6 teniem més lluny i semblava que el vent es comportava, aviat em entrat en calor! Xino xano la Pam i la family Senyé han començat la directa amunt, així és que començava a agafar el meu ritme i xino xano dins el meu món.
Olgaaaaaaaaa!! Sento.. (?¿?¿) Era l'Oscar!!! Només sortir se li havia deixat anar la bota, la raqueta i tot!!! Havia fet una gran "marató" per poder-me agafar, i jo pensant que estava a primera fila.... Així és que mano mano em anat pujant.
Poc a poc començava a agafar forma i la primera negra ja haviem coronat! Quines vistes més xules! La lluna feia resplandir lo millor de la nit! Va Olga no paris! Anava sentint, i la veritat és lo que m'ha fet seguir en tota la crono, els ànims de tinto per no tirar enrerra! Genial fer-ho en companyia.
Allò començava a agafar forma i ens tornavem a trobar a la 2a gran pujada. Es començava a fer duret, l'aire apareixia constantment prò em tingut sort perquè el teniem a favor. D'aquesta manera la pujada no es feia tan complicada, sino que ens ajudava a tirar costa amunt! i és que semblava que no s'hagués d'acabar mai!!!!
La lluna per aqui, la lluna per allà.... i la Olga havia de treure la càmera! Així és que a l'últim "pla" abans d'arribar a la caseta i a meta l'havia de retratar, i la veritat que m'han quedat fotos impresionants dintre de la climatologia que teniem...
Vaaaaaaaa... guarda la càmera que queda 100m per arribar!! i.... sisisisisisisi!! Ja veia que la Silvi i el Toni ja baixaven, la Pam esperava a dalt i l'Oscar ja arribava, així és que d'una embrunzida acompanyada de l'aire de consideració arribava a la 1a part de la crono! Amb 1h clavada em plantava a dalt! wow he pensat!!
Ja estava, ja ho haviem aconseguit! Si senyor, erem alli amb la ventisca que s'estava girant com uns campeons! Així és que era hora de girar cua i cara avall!!
Al principi semblava que pintava malament, s'havia començat a aixecar neu i el vent ens bufava de cara, prò aviat em estat raserats i allò ho deixavem enrerra. Els de la cota 1600 encara estaven pujant, tot just havien començat a arribar els primers a dalt, però no era hora de parar-se, ja ho fariem més avall!! :)
Jjjaajjajaj... que seria sense les nostres tonteries?¿ En res, em acabat de baixar la negra i ja ens veiem al hotel, així és que amb 1:45 - 4km - 400desnivell ens en enduiem una més al sac!
Realment, se m'havia fet molt curta! Aquest cop era jo la que arribava eufòrica a meta cridant i saltant perquè haviem acabat, perquè ho haviem aconseguit i estava més contenta que mai! Així és que tots els TR ens mereixiem un podi! ni que només fós per uns instants dins la nostra diversió...
Com uns xinxols, les 3 maries alli estavem, si senyor! Ni vent, ni aigua, ni fang, ni fred, ni calor ni neu.... a naltres no ens para RES!!!
També he de nombrar la gran organització que hi ha hagut, en tot moment anavem vigilats per tots costats. Els guies, els voluntaris, les llumetes... Sempre trobaves un indici que estaves controlat, fossis on fossis alli estaven! oLé!!!
Així és que com sempre dic..... una més al sac!! On és la proxima?¿
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada