Sant Pere les Maleses, Cova la serpent i escalada!

La setmana havia sigut dura, d'aquelles que millor no repetir. Si que havia tingut alguna sortideta de 4-5km però res important que no m'apartés de la realitat...
Així que era hora de començar a canviar de xip! Feia una setmana que ja teniem plaça per aventura amb la Pam, així és que era l'oportunitat d'endinsar-me dins les profunditats de les roques i cames amunt! Ens esperava St. Pere, la cova i segur que molta molta aventura!

Però es clar, que és anar a fer la cabra si la cabreta no t'acompanya???? Poc em va costar convèncer ahir a la nit a la Silvi quan va sentir muntanya... jo també vinc! Doncs au, ja ho teniem tot! Les 3 cabretes i el gran "jabali" Bruce!

A les 7 tocava diana, i aquest cop amb més ganes que mai! Dit i fet que ja era montada al cotxe llesta per a qualsevol cosa! Feia la visita de rigor a la que em "dóna" la sentencia de que puc anar pel monte i me'n anava a recollir les 2 floretes! Per a totes era una nova experiència. Per a mi, perquè m'esperava la desconexió assegurada, per la Pam&Bruce perquè era com un nen petit amb una piruleta, i per la Silvi perquè cada dia li tira més la montanya!
Així que un punt aparcat el cotxe a la Figuereta a fer cames amunt les tres!
Em tingut un bon començament de dia, amb un gran sol espatarrant quan a Tremp només hi havia que boira, així és que tot estava al nostre favor per a que sigués un dia 10.

 

Em nat fent xino xano... va nenes, que només és aquesta pujada la forta -anava dient la "mestressa"- (quantes vegades sentirien això durant el mati, o quantes vegades m'hauria de sentir que no és la última? però d'aquesta manera els hi posava la metxa i tiraveeeen :)

La pujada em nat fent i xino xano, entre roca i foto em nat arribant. A la zona on estavem encara no hi havia massa bones vistes, però no patiu! Que teniem diversió per un tubo! Heu vist mai com un gos et menja el nas???? Sisisisis! ho sentiu bé! Això és lo que li passa a la senyoreta Pam quan l'intenta donar el menjar amb la boca...Toma queixalada!! Ens em escollonat una bona estona, i és que la mossegada i tal com portava un peu, semblava que li haguessin donat una bona pallissa! Però naltres no erem responsables eh??? jejejej

Erem a la zona obaga i això ens feia tirar més ràpid, però aviat ens ha enxampat el sol i em pogut agafar una posta ben espectacular!

Estavem a punt d'arribar a St. Pere... i alli l'hem trobat! Mentre les 2 alucinaven amb les ruines que encara es poden apreciar i l'estampa de St. Pere, jo m'entretenia a fer fotos i observar la GRAN feina que havien fet al costat. Algú s'havia dedicat a fer tot el pessebre amb argila i pujar-la fins a l'ermita! Sisisisi, ho sentiu bé! i realment era una gran obra! Sant Josep, Maria i el nen, L'estrella, l'àngel, els animals.... Un gran mèrit, si senyor!

Poc han tardat a venir a espiar que fotografiava tant les meves cabretes, així que me n'he anat a fer més la cabra jo sola per a posar més emoció, mentre elles feien 4 fotos al pessebre. Quan se'n han adonat estava enfilada al mig d'una pared, intentant escalar per arribar a dalt! Necessitava una pujada d'adrenalina i que res millor que fer escalada lliure?? - tot i que lo que vindria després encara seria molt millor!-
Així que morta d'enveja :) la Silvi, ma seguit el rastre i que ella també ho havia de fer. ( La veritat és que l'he picat, fàcil deia que era pujar allí... doncs au! puja per on ho he fet jo! La pared pura i dura! jjeejej)

Després de deixar d'escalar i acabar de fer quatre fotos, em tirat enrerra per a tornar agafar el desviament i arribar fins la cova de la Serpent.

Aquell trosset ha sigut una mica més desolador. És la zona on en algun moment donat hi va haber un incendi i només hi ha que restes dels troncs ben ennegrits! L'hem passat ben ràpid i aviat em arribat a la petita "trialera" que els hi deia... i ben aviat em tornat a trobar distracció! La Pam no es podia quedar enrerra i ja enfilava roca amunt avere si podia caçar alguna àguila! i la veritat és que en tot moment em estat ben acompanyades pels seus grans baixos vols.

Realment havia trobat una gran roca per a fer fotos i tenir bones vistes, així que au a desenfilar canyons i a fer sessió!!! :) fins hi tot el Bruce ens hi ha acompanyat.

Aviat em sigut a la cova i curiosa que és la Pam ja estavem a dins mirant les caques de Muricecs!! Sisisi, ja veieu quines coses ens ensenya! però de tot se n'apren! jejej
No ens hi hem quedat massa, així que quan he acabat de fer el burinot em continuat!

Ja no ens quedava massa i ja teniem la baixada triunfal per arribar a la carretera però..... la Olga ha trobat un juguet que no podia deixar escapar! Era massa golós i estava massa a la vista, i és que enmig dels matorrals i on començava una roca ens hem trobat una corda per a poder escalar roca amunt!!! Nenes, anem!! No m'ho he pensat dos vegades que les altres ja m'estaven seguint preguntant-se on les portava. Quan han vist lo que els hi esperava.... que seria una sortida sense aventura? Doncs au, a escalar les tres! Sense arnés, sense casc i sense cap mena de protecció però alli estavem  com unes campeones costa amunt! No em fet massa tros, però ha sigut suficient per a passar-nos d'allò més bé! Si més no, perquè les 3 em acabat amb el cul "en pompa" jajajajajajaj, un bon tip de riure que ens em endut!!!!!

Ara si, ja havia arribat l'hora de tirar avall i arribar al cotxe. A tots ens esperaven a casa i ja començava a ser hora. Ens ho haviem pres tan a la pachanga que ja portavem unes bones hores fora de casa! Xino xano, caiguda per aqui, caiguda per alla, la silvi que vol tirar al dret... però em nat baixant. Fins que... como no, la Olga es desvia i s'equivoca! Què passa??? Res... que no sento a la Pam i que crec que estem fent km de més! jajjajaja la Silvia s'escollonava i em mirava pensant que li fotia el pèl, però realment era que la menda lerenda volia "investigar" hi havia tirat montanya amunt enlloc d'avall... Em esperat a que arribes la Pam i aqui no pasa nada! Simplement em fet 1km més! Que és això per natres? Va nenes, nem pel bon camí que ja és hora d'arribar al cotxe, jajajajjaja.

Després d'equivocar-me, d'escollonar-nos i de fer les mil i una birgueries arribavem a meta! Ueeee, ja hi sóm!!! En res em sigut al cotxe i podiem dir orgulloses que ens emportaven 13.5km més a la saca!!!

Que quin profit n'em tret de tot això¿ Jo almenys, tinc una molt bona experiència més al sac, aquelles dos floretes han aconseguit que passessim un bon mati ple d'aventures per a explicar tothom, i sobretot un gran dia on he desconectat de tot i he sigut capaç d'oblidar la setmana. Així és que ho repetiria les vegades que fés falta només per aquests grans moments!

Ara només em queda decansar i preparar-me per a demà! Perquè demà tota la trupe dels Senyé i les cabretes (Jo i la peQue) ens aventura-re'm a la Sant Silvestre de Rialp!
Apaleeee, una més al sac! :)

Roca Regina amb la Pam

Avui el dia prometia, teniem una invitada especial a la nostra sortida la PAM!
A casa als 7 ja ens tocaben diana, hem fet la visita de rigor ala princesa de la casa (Ro) i després de fer el cafè i entrar amb rigor em gafat direcció presa de cellers.
Alli em deixat el cotxe i les cames han començat a tirar soles. Hi havia bastanta boira, però no ens ha fet enrera. Li haviem d'ensenyar les bones vistes que hi havia des de roca regina! no ho havia explorat mai i avui portava una gran guia, la peQue! Així que em nat tirant xino xano.

Semblava que la boira s'escapés de nosaltres! A mesura que em anat avançant, s'anava retirant i ens començava deixar veure la gran majestuosa roca, quina impresió que feia! Prò era molt més divertit les cares d'impresió que posava la Pam, allò era un no parar. Estava "en su salsa" i realment estavem passant uns grans moments.
Amb la peQue al davant i fent de gran guia aviat em arribat al forat que sembla una cova, baixant de cul, relliscant, totes xopes... prò allò era lo divertit! Fer la cabra!!!

Aviat em sigut al Barranc del Bosc, el qual ens conduiria a la cresta de dalt de tot acompanyada d'unes vistes increibles. Naltres ja sabiem el que ens esperava (no era el primer dia que la feiem) però hi anavem amb més il·lusió només per veure quina reacció tindria la pam a dalt de tot :)

 

Em crusat el barranc i em agafat ben ràpid i fàcil (l'últim cop vam fer-ho a través perquè ens vam perdre...) el cami amunt. Aviat em arribat a la roca que ens agrada a mi i la peQue. Una majestuosa pared plena de forats. Alli pots trobar qualsevol mena de niu, d'àguiles, de pardals, de serps.... prò no deixar de ser increible la imatge que dóna. Em fet les 4 fotos oficials i a seguir amunt que ens esperava un bon trote! 800m amb molts poquets km, però valia la pena!!

 

 


Xino xano em nat fent, alguna queixa de la peque... però res que ens aturés. Aviat em coronat i les imatges eren immillorables! Semblava que estavem dins d'un núvol. La boira es començava a retirar però el sol encara s'amagava darrera d'ella i era com una postal dins d'un cotofluix, realment espectacular! Em aprofitat per parar un ratet a descansar i reposar forces fent un petit mos. La peQue feia estona que ho demanava i ara l'ocasió ho demanava, així que mentre ella menjava naltres feiem reportatge!!! Realment, esstava contenta la Pam i les vistes li estaven agradaant i així que ja podiem dir que teniem l'objectiu complert! :)

 

 

 
 

 

Em fet quatre mossades nosaltres també i fent el "tonto" immortalizant moments. Així que ja estavem llestes per a poder continuar camí! Em anat coronant per la cresta i el camí a sigut molt amè, d'aquesta manera no teniem tantes queixes i sense adonar-se'n continuva fent cami! Em començat arribar a la part dels miradors. Anavem trobant llegendes de la flora i la fauna que podiem trobar al nostre territori.
Era un lloc ideal, només amb les vistes es pagava amb tot! Com veureu, ha sigut una sortida molt profitosa però sobretot per la fotografia!!!

 

Em continuat una mica més amunt, fins arribar a la punta del camí. Alli podiem triar fer 2km més però en portavem uns quants i ja en teniem prou, a més encara ens quedava el camí de tornada! Així que em decidit continuar acabant la volta per arribar fins l'alberg de Cellers.
Em continuat trobant paratges espectaculars, inclús amb les telaranyes, arbres o bolets falsos que li'n dic jo!

 

 
 

 

Xino xano anavem tirant i aviat em sigut a l'estació de tren. Alli em trobat un lloc ben còmode per a descansar, prò llàstima que estava xop!!.... tot i així, mireu el resultat...

 

Així que després de "descansar" i immortalitzar moments, era hora d'anar tirant. Fins al cotxe encara ens quedava un bon tros de carretera! ;)

 

Prò.... les últimes fotos no podien faltar! Així que després de passar el pont de la carretera de llimiana, em arribat al punt clau. Les "finestretes" de la carretera vella. Aquells "balconets" eren ideals per a fer la cabra però sobretot per a fer grans fotos.

 

 

 
 

 

 

i fins aquí la sortida d'avui. Ens em endut 10km i algo més amb unes 3horetes i algo... Sí, ens ho hem près molt light, però la idea que portavem era passar-ho bé i crec que l'objectiu ha estat molt més que conseguit! A que si Pam??? :)

Doncs, apale! Salut i cames que la setmana que bé ens espera una altra experiència!!! ;)

XXXII Pujada a la Seu Vella

Un gran cúmul de sensacions! Així és com descriuré l'aventura d'avui!

El dia començava a les 8.30 carretera i manta, fins ara fletxa! Em deia la Silvi. Xino xano em anat baixant i després de donar 2 o 3 voltes per trobar lloc per aparcar em nat a parar en una zona blanca que ens ha anat de fabula!
Eren les 10, així que em acabat de pujar fins la Seu i alli em començat a veure ambientillo. No podia fallar i el Sergi ja "purulava" per alli esperant que anessim apareguent. Poc a poc, la gent anat fent cap. Tintoré amb el nen, Diego i Xuli, la Silvi amb el Toni i la Carla... Poc a poc allò anava agafar color i la Olga cada cop es feia més enrera.

Sisi, no tenia gens clar, allò de la meva primera d'asfalt i estrenant-me corrent. M'havia preparat dur durant dos setmanes corrent cada dia poc a poquet, però 10km eren paraules majors! La Silvi i tots m'intentaven calmar. La Sònia i el Manel em deien que podia amb allò i més, prò no ho veia tant clar...

Aviat han començat les probes infantils i les peQues ja començaven a estar nervioses. Primer ens em colat, i les col·locavem amb les de 4t!!! Quines males mares, sort del Diego! jjajajj
Total, que al final han canviat horaris d'última hora i les peQues corrien després de la  nostra sortida. Així que l'he deixat en bones mans i au a preparar-nos!

Anavem practicament els 20 i pico TR que havien baixats junts i preparats per a posar-nos a primera fila, ho hem aconseguit prò... quina raó tenia la Sandriiiii!!! Alli com a berberechos i encara t'havies de sentir segons què... Així és que amb molt de gust, m'he posat amb 2a fila i fora problemes! i PUM! tret de sortida!

He sortit tremolant, però allò s'havia de probar així que he deixat d'anar al ritme de la Sandri, feia unes zancades tan grans que aanava massa asselerada! i poc a poc he anat gafant ritme. M'he anat quedant enrerra si, però he fet cas a una gran persona, ves regulant i  reserva't per la pujada! Que gran Sergi!!! :)
i xino xano he anat fent. A ratos em costava i a ratos les passava putes però el fet de tenir gent dels meus que m'anaven passant i m'anaven "estirant" ajudava molt! El xuli m'agafat de la mà, la Sònia i el Manel em donaven ànims, el Oscar Tintoré anava controlant que anés bé... Segur que me'n descuido a més d'un però era increïble tot el que estava rebent!
i poc a poc he anat fent, al km 3 he necessitat parar i alli un entrenador que anava amb la seva corredora m'ha fet enganxar a ells. Va que anem a ritme fluixet! Dit i fet, la veritat que m'ha ajudat però necessitava descansar més. He caminat una miqueta més però al veure que tothom corria pos ale, san tornemi! Encara que no volguessis acabaves corrent ;) i així he anat fent.
Arribava  al abituallament, bieeeeeen - he pensat - però merda a l'hora! S'havien quedat sense aigua!! La cara de moniato que se m'ha posat em sembla que no se m'ha tret en tota la cursa. No em podia creure que no quedés ni una gota d'aigua quan veies milers i milers de botelles practicament plenes! Així és que sense pensar-m'ho dos vegades n'he agafat una del terra! No podia estar 10km sense una gota d'aigua, almenys jo!
M'he rebiscolat una mica i per fi entrava a la part de la mitjana. Havia començat molt bé, fent 5km amb mitja hora, però ara començava a estar agotada.... He reposat altre cop caminant i m'ha enxampat el gran corredor! Un home de 79 anys que estava a pie de canyó! El pobre tampoc havia tingut aigua així que a compartir i seguir. La veritat és que ha sigut un gran exemple. Quan tenia els moments que ja no podia més, era ell el que em feia seguir. I veure la força de vooluntat que tenia aquest home, la veritat que et treia forces d'on no les teniem.
Hem anat fent xino xano i finalment arribava la recta final. Crusant el pont i amb les sirenes i llums dels polis al darrera ens obrien pas per a la gran pujada de caballers! Ufff he pensat, això em matarà!!! Així que a respirar fons i Gasssss!!!! Corrent a poc a poc però anava pujant i de repent.... mira la Olga!! La Èlia de cal tarragona estava alli animant-me, quina passada!!
L'adrenalina m'ha començat a pujar, estava a la recta final i la meva gent estava a prop, la meva peQue m'estava esperant! Quines serien les seves reaccions, i les meves???
Aquella pujada s'estava fent eterna i m'estava quedant sense forces, però ho havia de fer! Havia d'arribar a dalt. Ja veia l'arcada de l'entrada a meta així que ja estavem arribant, ja no quedava gens i ZAS!!!! Encara se m'exalta ara el cor quan recordo aquell GRANDISSIM moment!!! Sota la Seu i a primera fila tenia a tots els TrempRunners cridant-me, animant-me i dient-me que allò ja estava! Venga Olga!!! Olga, Olga.... Ni tan sols m'ha donat temps de veure qui hi havia però han sigut unes sensacions tan increibles, tan indescriiptibles que realment ha sigut un moment molt emotiu! Tots estan aqui per tu Olga - em deia  a mi mateixa - així que ara no els pots defraudar, aquests últims metres han de ser increibles! i Així ha sigut! Però les emocions no han acabat, quan deixava tots els TR enrerra.... alli apareixia la PEQUE! La meva peque cridant-me, la Carla animant-me i la Silvi dientme que ja havia acabat!!!! Quina rebuda tan gran i quin final més grat, havia valgut molt la pena tot el patiment que havia passat, només per tota aquella recompensa que estava tenint! Així és que només quedava no defraudar a ningú, i xafar linea de meta.
El punt de meta, el moment de passar el marcador no s'ha quedat enrerra. El meu gran company de cursa em donava pas, el que havia estat lluitant com un campeón per arribar em deia que passes. Jo li deia que no, que no ho trobava just.. així que més increïble que poder agafar-lo de la mà i entrar junts???? Ha sigut un gran final d'una cursa que m'ha marcat història!

Després de 1:20 de cursa, plena de dubtes, nervis, agotament i moltes emocions li deia a la Silvi que MAI MéS! N'he acabat fins als piiiiiip, i mai més li repetia! jejejej
Ara que ja ho veig després d'haber descansat i des d'un altre punt de vista, un mai més no però si tal com m'ha dit ella una de més "light" per anar fent!

L'únic que em queda dir a l'organització que ha estat tot molt ben montat, senyalitzat i sobretot vigilat amb seguretat, però sisplau per un altre any no us quedeu curts d'aigua!!!!

La veritat és que ha sigut una gran experiència, una més al sac com totes les altres, amb sensacions totalment diferents :)
Normalment sempre sóc jo la que està a meta per a poder animar al altres, al sortir una hora abans, fontent-li canya encara arribo a temps per depèn de qui, però avui la que tenia esperant era jo!

Les xiques també han fet un gran paper, amb els seus 800m han fet posicions 6a i 7a, així que ja ens podem preparar de com pugen els mini TrempRunners, perquè ens passaran la mà per la cara ;)

Doncs, apale! Ja teniu distracció per un ratet. Un gran dia més per a poder batallar!!!!
Gràcies a tots els que heu apostat per mi avui!!!! Mil gràcies

Cursa de l'Esquiador

Avui començavem el dia bomba! A les 5.30 el cotxe de la Joana feia piiiiiiiiip i deia fins aqui, quin bon començament eh? jjajajaj

Em "sustituit" el cotxe i carretera avall. Era un dia que prometia, eren les 6 del mati i ja passavem a -4º ... qui m'havia manat posar-me a mi en aquells mons??? Però ara ja no hi havia marxa enrera! La Carme ja ens esperava a Pujalt i jo i la Joana ja ho teniem tot llest, així que no ens quedava una altra que tapar-nos fins les orelles i avall i amunt que tocava suar la samarreta :)

Em arribat bastant aviat, així és que ens ha donat temps de passejar, tremolar, tiritar, passar fred.. i qualsevol sinonim que hi pogueu trobar però finalment ens en hem sortit, eren les 8.15 i estavem llestes pel tret de sortida. Alli ens esperava la Lai. Avui ens feia el salt i se'n anava a la banda de les BikeWoman però continuava sent TR igual :) ens havia vingut a donar sort i el tret de sortida!

Aixi és que als 8-30 puntuals els rellotges s'han sincronitzat i em començat a gambar llarg per no passar fred. La Carme ens liderava la cua però amb tant rebombori i tanta gent allò era un poti poti. Aviat l'hem perdut de vista i ens em quedat mano a mano amb la Juanin. Estavem ben rodejats de gel i el pas es feia una mica complicat amb el cami estret però poc a poc em nat guanyant territori. De tant en tant anavem fent el cabra i així podiem avançar una mica a la gent... que com si no es podia córre??? (era motiu de descalificació en la modalitat de marxa) doncs molt fàcil!! Passant pels llocs on estava tot gebrat! Per alli no hi passava ningu per "por" i natres xules com a cabres de poble i passavem d'allò més bé i anavem avançant :)

Aviat em començat a deixar enrere aquella sensació de fred i arribavem a Conill. Sisisi, encara que no ho sembli és el nom d'un poble i ben curiós, perquè la veritat tenia unes cases i uns carrers increibles!
i taxán! Per fi haviem arribat al món de Sancho Panza!!! Renoi quins gegants teniem per a batallar, ni amb mil excèrcits els hauriem vençut! jejejej. Ens havien començat a acompanyar els grans molins els quals no ens han deixat en tot el camí. La veritat és que semblava com si no n'haguessa vist mai cap perquè cada cop que en passava un per sota... zum! La Olga es quedava embobada! jaajaj

Realment ha sigut un paisatge amè, planet i ens els punts on es podia geograficament tenia els seus punts de desnivell. Hi ha hagut moments els quals ens ho passavem bé i tot "esgarrapant". Estava tot tan gelat i desgelat a les zones on tocava el sol (per sort el feia espatarrant) que allò era una pista de gel. Amunt, avall ... un trencacames amb condicions!
Aviat ens em trobat al 1er, 2n i 3r control de pas! Realment fins al km 14 m'ha passat ligero, fins llavors portavem encara no 3hores, no anavem malament!!!
Ens hem endinssat en el "laberint" del bosc on ens hi hem estat una bona estona. Alli hem pujat, em baixat, em saltat arbres... realment era ben divertit tot el circuit que ens havien montat!

Després de començar a -4º, tiritar i tapar-me fins les orelles. Després de passar per terrenys de gebra i de fang i després de passar-mo pipa amb la millor companyia ... ja podia divisar Pujalt una altra vegada! Ja erem a la recta final! Després de 3:43h ben bones i dures podiem dir que ja teniem els 17.300km al sac!!!
I alli estava, a l'arribada teniem a la Carme esperant-nos per la nostra arribada. Preparada amb la càmera i pelada de fred, però alli la teniem apunt i només per a nosaltres! Quina il·lusió tenir algú que ens esperava!!!

Realment els últims 3km han sigut durs, m'han costat. Però amb l'ajuda i constància de la Juanin ha fet possible que poguessa acabar, el cap de bon demati no m'acompanyava massa i veure com entrava a meta sencera per a mi a sigut una gran entrada TRIUMFAL! Lo que ho ha acabat de rematar, la gran rebuda dels organitzadors, on al passar el dorsal pel lector amb micro et donaven la benvinguda, la veritat un bon detall :)

Bé, només em queda felicitar a la organització. Un recorregut ben divertit i amè on em tingut uns paisatges espectaculars!

Com que encara continuo "averiguant" els problemes tècnics de les fotos, us deixo un link per a que hi pugueu accedir :)

Fotos Cursa de l'Esquiador

Cames i Salut!!! Non sTop*