Grans reptes, petits objectius!

Grans reptes, petits objectius!
Tenim tota una vida per tocar de peus a terra, de moment continuarem tocant el cel!

dimecres, 12 de juliol de 2017

Descobrint una petita vall, refugi Llong.

Fa dies que tenim un projecte engegat amb la xica i ens tocava conéixer una mica més el territori. Va decidir la vall de Boí, així és que deixavem el cotxe al pàrquing de la Molina i arribariem fins al refugi estany Llong. Un bon entrenament!



El dia ens començava una mica d'hora, feia fresqueta però ens aniria bé per a combatir la calor de després. El territori ja ens el coneixiem, és una vall molt xafada per a nosaltres però la novetat era que no hi havia neu. EM pujat el portarró, em fet trabesses fent nit a la centraleta... però sempre ha sigut amb el mantell blanc, així és que avui la xica coneixeria el verd pur de la vall :)

Passem el primer tram, el pont de fusta i decidim fer via pel corriol. Aquest cop no ens interessa anar fins a St Nicolau, per tant deixarem el cami de la Llúdriga i farem la super pujada tal com diu ella. La Lúla també anirà millor i segur que se'ns fa més divertit que pujar per carretera, hi ha massa trànsit amb els taxis...

      

Una pujada una mica intensa, però curta. La fa bé, no para. Al contrari! Afluixa i busca el seu ritme per a poder anar fent, poc a poc va agafant els trucs que un mateix es crea per a poder arribar a l'objectiu. Venga xiqui que ja hi som! i la veritat és aquesta, en un tancar i obrir d'ulls té el llac als seus ulls. La rialla és gegant i la satisfacció... ni es pot explicar!



El camí ha sigut tot per a nosaltres i que bé em estat! A la Lúla se li acava la llibertat i fem via direcció Llebreta. Les vaques ens reben amb males cares, però res que no es pugui passar amb un bon dia! heheeh.

El llac està preciós. La xica recorda com jugavem sobre d'ell per veure si el gel feia "croc-croc" i ara hi podem posar els peus hi tot! Com canvia d'una estació a una altra. Ara ens queda un caminet fàcil. Farem via direcció el planell d'aigüestortes pels corriolets que el marquen, d'aquesta manera és una mica més curt i els cotxes no ens molestaran, és una mica agobiant!

          

Aviat sóm a la cascada on decidim parar una miqueta, res especial però si fer la visita de rigor, sentir l'aigua freda a la cara i veure que res a canviat. És tant gratificant veure-la tant contenta. Feia dies que no ho teniem per nosaltres soles, però feia dies que no la veia tant dins del seu "salero", això és el que la caraacteritza, veu tot el que ens envolta amb els mateixos ulls que jo!



Anem fent via per un caminet que no recorda. Tal com he dit abans sempre hi hem vingut a l'hivern així és que per fi coneix el famós contraix de dia, verd i amb totes les seves pedres corresponents. La boira s'ha aixecat per a dir-nos bon dia i per a poder-li explicar per on passa el camí. Avui no hi passarem però un dia el xafarem!



En un tres i no res ja som al refugi, em arribat a la nostra meta d'avui. Ens assentem, contemplem, mengen, descansem... Estic contenta, molt contenta! Em arribat on ella volia i la tinc més que contenta! Ara sé que el projecte pot tirar endavant, en serà capaç!

Mentre descansem ens trobem al Miquel que està fent un dels seus entrenaments per la zona, així és que de tornada un petit tros el fem junts. Ell va direcció Dellui altre cop i nosaltres ens en tornem cap a la Molina, la cantitat de gent comença a ser considerable i ja sembla les rambles...



Aviat tornem a ser a la cascada on fem una petita parada. Em baixat tot sense parar i no està cansada però si li agrada sentar-se al costat de l'aigua i que li dongui a la cara, se la veu tant feliç!!! Sembla increïble que tant poquet et pugui donar tant!!



Aviat ho comencem a deixar tot enrerre i ja ens tornem a trobar a la "super baixada" ara. La Lúla torna a disfrutar del seu entorn i nosaltres diem adéu a la vall. Sabem que hi tornarem i ben aviat, però ara és hora de descansar, s'ho ha guanyat! Els 20km se'ls va posar a la botxaca amb tota regla!

ESTEM LLESTES!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada