Grans reptes, petits objectius!

Grans reptes, petits objectius!
Tenim tota una vida per tocar de peus a terra, de moment continuarem tocant el cel!

dilluns, 7 de març de 2016

Serra d'Orcau, l'història ens persegueix!

Sí, fa dies que ho tenia abandonat però ja he tornat!! :D
No us penseu que he estat parada, porto un mes rodant amunt i avall el montsec. D'aquesta manera entrenava i m'estudiava on amagar-me per la MUT! Per primer any sóc fotografa oficial i és el millor regal que podien fer-me!

Com podeu comprobar n'he vist de tots colors! :)

Doncs bé, dissabte va ser un altre dia d'entrenament ben exitós! Ens aventuravem amb la Juanin i el Miquel avere si erem capaços de pujar les antenes, passar cap orcau, tota la carena, pujar cap a St Corneli i tornar... molt forts ens crèiem! hahhaha.

El dia començava amb un sol espatarrant i la veritat és que amb les pluges del dia abans no ens ho esperavem pas! Així és que després de deixar el cotxe al cruse de Galliner, arrancavem pista amunt direcció antenes.


Les vistes que començavem a tenir eren de postal i per sort, la pujada em donava una petita tregua i podia deixar de treure la llengua, heheheeh. Poc a poc obriem via, Orcau es començava a divisar amb el castell i la veritat és que valia molt la pena ser allí. A la vegada també es començava a veure la carena que haviem de fer, aquella on segurament acabariem obrint via perquè cap dels tres la coneixia!


 Així és que un petit puja i baixa i la roca ja començava a ser nostra. Els pals començaven a fer nosa i amb la Juanin deiem que ens haviem deixat engannyar! heheheh. En el fons, tot i així ens agradava grimpar amunt i avall. Ara una roca, ara un arbust, ara em punxo, ara rellisco..... però les vistes que teniem caranejant des de dalt de tot no es podien explicar, eren increïbles! Fins hi tot la trinxera que començavem a arribar. Per suposat jo la desconeixia (jo i la històia no em sigut practicament mai amics) però la Joana tampoc l'havia vist mai. Se la veia super contenta i fascinada amb la troballa que haviem fet.



Ens havia costat i ho haviem suat, però valia molt la pena! Amb la juguera d'anar buscant búnquers, seguir la trinxera, els polvorins, els mutiladors dels fusells i no sé que més estavem fent un bon tute amb altura! Allò era molt xulo i podia treure òbtics espectaculars! La serra que teniem prop de casa i que mai havia xafat!!
iii.... St Cornelius ja començava a treure el cap, però a la vegada haviem de tornar a la realitat. Haviem calculat malament, i sortint des de l'encreuament de galliner sortien més km's dels pensats. Haviem de ser a migdia a casa i ens queia massa lluny... Així és que... A buscar solucions! Mirant pel dret i pel tort, amun i avall.... Doncs és més fàcil avall!!!! Així és que sense saber que ens trobariem ens aventuravem a anar espetegar on els rapinyaires feia hores que hi donaven voltes. Ens despediem de St Corneli i anavem a la busqueda d'Orcau. La veritat és que molt complicat no es veia i algo s'intuia. Així és que després de baixar uns quants metres avalls, caigudes de cul i ais i uis, arribavem a peu pla! Allò ja ho teniem encaminat altre cop!!

Des de baix es veia d'una altra manera, però sí, veniem d'aquell puntet de dalt de tot :)

sabeu què no vaig trobar ni el castell ni les petjades per la quatre rocs? Els hi explicava a la Joana i el Miquel mentre anavem fent via, quina llàstima comentavem tots. Segur que era un terreny espectacular!!
i pam! Feiem unes passes anys enrerra i se'ns plantaven al davant! Quina il·lusió! Les haveim trobat sense saber-ho ni buscar-ho! La veritat he de dir que només en vaig saber distingir dos o tres tot  i estar pintades. Tot i així valia la pena, aquell entrenament estava ple d'història!



Seblavem unes formigues! hehehe. Després de descansar, fer un mos i veure Orcau era hora de continuar. Començava a estar cansada i amb l'historial que duia no em podia refredar massa. Així és que després d'acabar la sessió fotografica i fer el ronso continuavem amunt. Ens quedava una bona pujada després de deixar el poble, però aviat enganxariem un caminet pel llac que es coneixia la Joana el qual ens va amenitzar molt el final de ruta i em va encantar! Treiem unes fotos del llac increïbles!!



Finalment ens n'enduiem un bon sarpat a la saca!! Haviem voltat poblets i tornava a xafar Montesquiu, un bloc de cases abandonades si, però que em fascina tot plegat. 22km's plens de bons records i una bona companyia. Un entrenament més on vaig demostrar-me a mi mateixa un cop més, que podia vencer al cos!!!

A continuar, que la lluita és llarga!
Non sTop*








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada