Grans reptes, petits objectius!

Grans reptes, petits objectius!
Tenim tota una vida per tocar de peus a terra, de moment continuarem tocant el cel!

dissabte, 9 de gener de 2016

La lluita contra la por: Travessa Portarró!

Si l'acabament de l'any va ser impresionant entre corves, el començament no podia ser menys...

Aquestes dos imatges reflexen tota l'història d'avui.
La primera deixant un any enrerra però més orgullosa que mai (la qual es mereix un post apart) i la segona el començament d'una lluita contra la por increïble!

------

Primer dia: Arribada a la centraleta.
 
D'aquesta manera era com ens endinssavem un cop més en vencer les seves pors. Després de fer les 12 campanades amb la iaia i començar un any més, ens tocava llevar-nos aviat per a carregar-nos les motxilles i començar a fer passes. Estariem durant tres dies endinssats en plena natura, al vell cor de la vall de Boí i xafant part de carros que haviem fet a l'estiu. Em feia molta il·lusió poder-li ensenyar, fer que ella també ho visqués, així és que L'esperit, Llebreta, Llong i la Centraleta com a mínim ens esperavem, el portarró i contraix ho deixavem en dubte!


Després d'anar fent passes juntament amb el Miquel i esquivant tots aquells camins plens de gel, podiem divisar algo més que asfalt i taxis que pujaven a la gent! Llebreta ens esperava amb els braços ben oberts,els ulls estaven amb alerta! La veritat és que qualsevol estació de l'any t'ho fa veure amb uns altres ulls, aquell color intens borejant el gel i tenint la vall al fons que ens esperava!

 La xica ho portava força bé i xino xano anavem guanyant altura. De moment semblava que les raquetes només ens farien servei a la motxilla, però haviem de ser previsors, en tres dies el panorama podia canviar molt!

 Passat el planell d'aigüestortes i deixant enrerra tota la massificació de turistes, allò començava a marcar més calma. Hi havia alguna petjada antiga que ens marcava camí però tot i així, la tronca encara s'atrevia a sortir! La veritat és que va ser una gran sorpresa que ens sortís allí, però a la peque li va fer molta il·lusió.

Ja no ens quedava massa tros per a poder arribar al primer destí del dia, els passadissos entre fustes i els arbres coneguts en la posició que es trobaven ens marcava que allò arribava a la seva fi, i dit i fet va treure el nas!



La veritat és que no havia canviat des de l'últim cop que hi havia estat. Continuava tenint la màgia del primer dia, la tranquil·litat tant inmensa que desprenia i l'armonia que s'hi respirava a dins, era com no haver marxat!
Per sort meva a la peque li va transmetre per primera vegada la mateixa sensació. Li encantava aquella caseta enmig del no re, la que ningú trobava i que era tant acollidora al mig de la natura!

Així és que després de descarregar motxilles i estar orgullosa de la seva feina feta era hora de fer el gamberro, que nenes ens vam tornar! :)

 Crec que mai havia saltat tant amunt com aquell cop, però l'ocasió mereixia la pena!

Després de descansar, dinar, posar una mica d'ordre dins del refugi (ja que els "inquilins" anteriors havien sigut una mica garrins....) i encendre el foc decidiem portar a la peque a l'estany Llong abans de que fés bocafoscant. Ens feia il·lusió veure'l i que el trepitgés, així és que raquetes i amunt. Allò ja començava a ser més desert i tenir menys vida humana, quines ganes! Tot per a nosaltres!


Trobant a mig camí pedres que semblaven Trolls, poc ens va costar arribar a l'estany. El refugi, el riu, les pedres, el reflex de la neu, el portarró al fons...  RES havia canviat i estava tal i com ho recordava, verge i amb una pau inmensa! La peque alucinava a cada pas, així és que era moment de tornar-se nen i mentre uns feien el pi, la resta feiem derrape... Sisis, de tot i més sobre l'estany gelat! Primer parant l'orella que no fés croc-croc, després desconectant de tal manera que oblidaven estar sobre un estany!




La veritat? Valia OR ser allí!!!
No ens haguessim mogut del lloc i ens hi haguessim tirat hores i hores, però la bocafoscant començava a treure el nas, així és que després d'inspeccionar una mica territori de com estava per valorar si fer contraix o portarró l'endemà, començavem a tirar avall. Feia pinta de voler tornar a nevar, així és que ens enduiem un pi cap a casa i l'endemà ja en parlariem!!!

 Així és com cremava el foc de casa nostra, donant el caliu suficient com per passar les hores que quedaven entre converses, jugant al 3 en raya al natural, i deixant-ho tot preparat, una bona estoneta a la vora del foc!
Després d'unes quantes pallisses era hora de donar fi al primer dia!

 ------

2on dia: vencem les pors i arribem al portarró.

El dia neix.... com ho diria... Fascinant! A la nit li ha donat guerra la capa blanca i dóna gust veure com ha quedat tot! Veien com està tota la vall i la més inspeccionada ser direcció Portarró, la decisió estar clara, vencerem les pors direcció nord!


 Per ella és més complicat del que em puc arribar a imaginar. Des de la petita esllavissada que va tenir sobre gel a Vallibierna, res és el mateix quan trepitja neu. Va segura prò insegura a la vegada, li veus a la mirada que no està segura, que vol girar i tornar-se a refugiar... Però tal com vaig dir-li els problemes i les pors s'han d'afrontar per a deixar-los marxar!
Així és que després de donar-me un cop més tota la seva confiança carreguem les diminutes motxilles i agafem direcció portarró.

 Aquest cop el camí és molt més senzill, molt més intuïtiu i es veu d'una hora lluny!així és que no tindrem cap mena de problema en poder fer camí i no al recte i atajant, això esperem que li dongui seguretat!



De moment sembla que tot va bé, encapçala el trio i ens fa de guia, cosa que la fa distreure i que se li fagi més amè. Anem agafant altura i anem deixant l'arbre centenari de preixens enrerra. La veritat és que és tot un espectacle veure amb els teus propis ulls tota aquella vall tapada amb tot el mantell recient caigut!



Poc a poc anem agafant altura, el zig zag fa estoneta que l'hem començat i estem apunt de sortir a la vall que ja es veu el coll. Entremig dels pins ens surten les muntanyes veines treient el nas per saludar-nos. L'estany Redó també ens saluda i al fons tot el circ de Colomers, la veritat és una vall encisadora i enamoradissa. El temps sembla que ens vol començar a fer la guitza tapant-se una miqueta, però no ens cau cap volva, ni cap gota ni tenim temporal a la vista... Ja ens queda poquet i ja comencem a divisar que les marques grogues volen desapareixer, la neu comença a fer més presència i l'arribada del coll és aprop!!!




Mentre uns pujen al darrera donant forces a la nena, una menda lerenda es dedica a fer fotos una mica rares o artístiques, dieu-li'n com vulgueu :)

Allò ja ho tenim a tocar, el vent comença a bufar però ja el puc olorar! Va nini que ja hi som! li crido cada dos per tres! Els núvols ens amenacen però a la vegada sembla que ens volen respectar.
Comença a estar cansada i vol tornar avall. Es veu massa amunt i li torna a agafar el dubtes...Sap que no passa res, esta en bones mans, portem bona companyia i expert en aquella muntanya, però tot i així li fa dubtar per moments si posar la mà al destí...

Poc a poc i sense adonar-se'n ja ho té a les seves mans, dos passes més i ho tenim a tocar Itziar!! Va que tens al Miquel al teu costat! Els meus ulls encara no s'ho creuen però em aconseguit que entre els dos, la meva petita alpinista aconsegueixi tocar de mans i de peus el coll del Portarró, el meu objectiu ha sigut assolit i encara no en sóc conscient!

 D'aquesta manera ens ho posavem a la botxaca els tres! Començant al mati tenint dubtes de si arribar, però pujant amb la força més gran per a fer-li aconseguir!
Allò ja ho teniem però el temps no ens donava més tregua, els Encantats treien el nas al fons però el mal temps també, així és que el moment just per a poder-li ensenyar i colar avall, no voliem agafar una forta ventisca a dalt i que es convertís en una mala experiència, així que entre mig dels dos aventureros tornava a agafar via avall per anar a buscar el caliu del foc.


Baixavem més ràpids que un llamp i en un obrir i tancar d'ulls vam ser a caseta. El temporal semblava que no volia parar i semblavem copito de nieve! A mig camí semblava que la seva força i el seu cap no anaven coordinats i tornava a estar insegura, però vam poder trobar la manera de tranquil·litzar i amenitzar el camí per a que arribés tranquila al seu destí.

Va ser un dia molt dur per ella, lluitar contra les seves propies pors. Però les converses a la voreta del foc ens va fer adonar que ho havia fet amb totes les seves forces. No  havia defallit, no s'havia deixat endur per els dubtes i la por i li havia plantat cara, i per a mi allò era molt més que una simple lluita, era aconseguir tot allò que sempre desitjava, no perdre l'esperit per atrapar els somnis!


Havia sigut un dia molt dur per a tots, però ella era la que feia oblidar tot lo dolent i guardar dins d'una caixeta tots aquells bons records plens de valors!
La llum de casa ens marcava la bona nit, l'endemà tocava el retorn a la civilització...

----

3er dia: deixem la pura natura enrerra, benvinguda civilització.

El dia de la tornada, el dia que ens costa més a tots però que sabem que si o si l'hem de fer.
Després de fer el ronso, preparar les bosses i netejar la nostra segona casa, és moment de tancar portes i dir-li fins aviat!

La baixada un cop més és ràpida. Decidim fer-la per la carretera ja que d'aquesta manera no tindrem plaques de gel i ens costarà menys. Ens és molest el trànsit que hi ha de taxis amunt i avall portant a tota aquella gent que diu que va a caminar.... Tot i així deseguida torna a treure el nas Llebreta on decidim entra al búnquer i descarregar pes una estona, la veritat que va valer la pena!



Tenim una bona vista des de dins i no s'hi està gens malament però és hora de continuar, ja ho tenim gairebé enllestit i no ens podem refredar, sino no arribarem mai! :p

En menys del que ens pensem sóm al cotxe, fem estiraments, descarreguem pes i ens despedim de la vall amb cares tristes, tot i així ho hem de fer per todo lo alto, així és que el dinar del dia el fem a cavallers! La nostra segona entrada al nostre món, on ens regala tot allò que té per a nosaltres!





* Han sigut tres dies molt intensos, plens de bons moments i de reflexions. He vist al ulls de la meva propia filla por, però a la vegada ella sola se'n sortia per a deixar-la enrerra, i per a demostrar-se a ella mateixa la integritat que pot arribar a tenir.
Aconseguia un cop més, que arribés contenta al cotxe i amb ganes de tornar, que li agradés el lloc tant com a mi el primer el cop i que fós capaç de veure tots els valors que ens podia arribar a transmetre. Uns dies per a emmarcar i un començament d'any que pot fer-la arribar molt lluny!*

A seguir i endavant, encara ens queda molt camí!
Non sTop*


 



 








2 comentaris:

  1. Caram! quina excursió mes intersant!, amb una lectura molt amena i unes fotos molt boniques.Enhorabona perque ho aconseguissiu i no prenguesseu mal!

    ResponElimina