Grans reptes, petits objectius!

Grans reptes, petits objectius!
Tenim tota una vida per tocar de peus a terra, de moment continuarem tocant el cel!

dimarts, 14 de juliol de 2015

Besiberri Sud, als seus bells peus!

Et lleves amb una sensació de fatiga i cansamanet acumulats, però la teva ment i cos et diu que encara queden forces per intentar conquerir aquell petit somni que marca la llista dels projectes d'aquest any. La llista és llarga i plena de decisions importants que marcaran un abans i un després, així és que diumenge em llevo després de dormir només unes dos horetes, amb unes ganes inmenses de conquerir Besiberri Sud, així ho tenim marcat al nostre calendari!

Tot són sensacions que es van contradint, però a la vegada sé que almenys ho he d'intentar, així és que després de fer un sontet al cotxe l'aventura comença!

Decidim atacar-lo per la banda de cavallers passant pels estanys de gemena. Creiem que és una mica més llarg però algo més progresiu i que podré portar. Cap dels dos hi ha posat els peus, però segur que no ens deixarà indiferents!
Carreguem trastos i ens endinsem dins d'un bosc fosc i ombriu, cosa que agrairem deseguida, és aviadet però les temperatures que ens esperen seran guapes..


 És una pujada llarga, dura, tècnica... que requereix l'atenció dels cinc sentits en tot moment. No deixes de pujar i pujar, allò sembla mai acabar però aconsegueixo trobar un ritme adequat per anar fent i no parar, no és la gran velocitat però si la constància el que em fa tirar. Tinc ganes d'arribar als gemena, ho hem vist amb fotos i són increïbles, lo que podem arribar a treure d'allí pot ser impactant. Els riuets i pontets ens comencen a donar indicis de que ja queda poc!




Arribem al primer parat, on treu el nas el sol, el verd, els mosquits i una caseta super xula! Ens pensem que és un refugi obert, però merda!! Deu ser d'algú perquè esta ben barrada, només hi ha obert la part on guarden la sal per les vaques, les quals quan més lluny millor i sembla que aquest cop no ens molestaran! heheheh. Tot i així parem una estoneta per esmorzar i reposar. La Lúla necessita anar fent parades i nosaltres també, així és que ... fiquem el cul a terra!! :)

Ja em descansat suficient i és hora de tirar amunt altre cop, els cartells ens indiquen que Gemena esta a 1'30 però per lo que podem divisar... sabem que ens espera una pujada d'aquelles que deixen petjada!!




Sí senyor!! Clavem l'hora i mitja de pujada després de patir el que no està escrit! Una pujada dreta i plena de rocs, tècnica i plena de bitxos... però amb l'orgull més gran d'haver pogut amb ella. La veritat és que la son em respecta bastant i de moment em regala a la vista tots els estanys als nostres peus!!!


Només sortir del cotxe m'havia plantejat la possibilitat d'acabar l'aventura als estanys, la pujada del bosc no me l'esperava i començar tant intensament des de bon principi m'havia deixat tocada, però el terreny començava a molar! Era rocós i molt tècnic, però tot allò era el que m'agradava! Grimpar i saltar entre roques grans i jugar com si fós un tetris, així és que sense dir ni mu al Miquel de tot el que se m'havia passat pel cap decideixo continuar endavant. Mai tant que surti malament, tot el que pot passar és que no assolim cim, però la montanya no es mourà de lloc!!!




Anem pujant i grimpant, la calor començar a apretar i crea noves tendències però res ens atura. Portem estona sobre roques i decidim modificar una mica el cami (sino res d'això seria una aventura de les nostres hahaha). Busquem zona amb herba que el que fa és passar per sobre enlloc de sota. Enlloc de passar a tocar dels estanys de gemena els passem molt per sobre, així ens estalviem un puja i baixa, que us asseguro que amb la pujada que ens espera fins al coll quedarem ben servits!



Allò sembla no acabar mai, però aquell roqueram em fascina! Em fa recordar l'última pujada al cim de Vidals, on també vam grimpar blocs i ens va encantar! Poc a poc la calor apreta més i entre roca i roca ens surt un rajolinet d'aigua, decidim parar i refrescar-nos, d'aquesta manera ens serà més fàcil, però renoi que freda esta!!!

Tot i així res em tira enrerra per assolir el meu objectiu, refrescar-me amb aigua a 5º hahahaha, fins hi tot la Lúla ho fa!!!

Un bon descans refrescant per a poder continuar. Els blocs continuen sent enormes, però ja es comença a divisar el nostre objectiu, sort que no eren els dolomites que deia al principi el Miquel, perquè sino us dic que alli em quedo! heheh




A la nostra esquerra ja es divisa el estany gelat, un estany que per l'aspecte que té li perdura el gel tot l'any però la veritat que és fascinant!
Però no podem girar molt la vista, la pujada que ens espera és... avere si hi trobo les paraules. Fascinant pels blocs, fascinant per la congesta de neu, fascinant perquè et dur fins al coll prò puta com cap perquè no deixa de ser una vertical i ja en portem tres en un dia! hehehehehe.

Això si, t'apareixien Aveplanos de la nada!! Que no sabeu el que és?? Doncs molt fàcil, un aeroplano al diccionari normal, la diferència que la Olga quan té pressa per dir-li al miquel que miri s'inventa paraules! hahahahah.



Poc a poc nem pujant, amb molt de compte la neu, la qual ens fa anar a quatre grapes escasses vegades, però que no ens tira enrerra!
Passem blocs més grans, passem més congestes de neu, el cansament comença a marcar territori pero... el coll ja és als nostres peus, el 2900 de moment és meu!!


 Un dels objectius més grans ja el tinc als meus peus, ara toca reflexionar, parar una estona i estudiar bé les opcions i el territori.... El temps se'ns ha desfaçat una mica, el cansament que arrossego no és el més adequat per ajudar-me a fer cim, però quan descobreixo tot el que tinc que pujar en menys de 150+ em fa pensar les coses. Tinc moltes ganes de coronar, és un dels cims més emblemàtics que consta a la meva llista, és un cim important, molt important... Però el cos és sabi i quan s'ajunta amb la ment algo vol dir....

 Tenim l'altre bessiberri que ens treu el nas i tinc el besiberri sud que ja em saluda, és hora de decidir... Una decisió motl difícil però molt sabia. El meu cos ha dit prou, decideix no bellugar-se i el cansament fa que m'enssorri fins a baix de tot, no puc més estic esgotada... He continuat pujant perquè pensava que podria, als estanys de Gemena m'he animat, a la congesta m'he flipat però al coll m'he derrumbat. Em sap greu però per primera vegada a la meva vida de cims ho deixo corre als bells peus del cim. Només em separa 150m i és dur, però a vegades és bo acceptar la "derrota", tot i que no ho considero així. Fins al moment m'he endut els 8km amb 1400+ que poques persones poden dir-ho! Havia de ser conscient que ens quedava tota la tornada, seria un cop més dura, amb baixades vertiginoses i estava molt més que orgullosa d'haver arribat al coll, quan al mati tant sols em plantejava arribar als estanys. Haviem sortit amb l'intenció de menjar-nos el món, però per primera vegada el món em menjava a mi o la montanya em donava una bona lliçó i senyal de saber parar quan t'ho demana. Dormint 3hores divendres i 2h dissabte crec que no li podia demanar res més!!
Algú va dir-me que no tothom aguanta el ritme així i la veritat ara podent-ho analitzar, té una mica de raó :)

Així és que jo decidia acabar alli la meva aventura però això no volia dir que el Miquel no pogués fer cim, és més l'havia de fer, així és que després de decidir, parlar i descansar li tocava fer la part final per a tenir una gran història, d'aquesta manera coronaven amb la Lúla el cim més emblemàtic per a mi fins al dia d'avui, però tranquil que aviat tornaré!!


Amb 20' havia pujat i baixat, quin rayo!!! Jo hagués tardat una eternitat i comptant l'hora que passavem havia pres una gran decisió!

Ara ja només ens quedava la tornada, que no seria fàcil però si més fàcil de portar. Després de passar pel balcó de casa aviat vam ser als estany de gemena, on aquest cop si que hi passariem arran, fent via pel camí normal i aprofitant per fer-nos un banyet, un bon relaxant muscular amb lo gelada que estava!!!

Després de que la Lúla intentes caçar les truites i deixar la baixada eterna del bosc de gemena ja només quedaven els crits de la Olga i les carotes del Miquel, quin fart de riure! Allò semblava el bosc dels sapos, i així que la Lúla es parava i buscava la Olga saltava i cridava, quin fastic i quan sapo suelto!! Van ser uns moments molt dievertits els quals cada cop que recordem crec que tornem a escena, això sí el pròxim atacament al besiberri no serà per aquesta via!

Ara només queda descansar per a tenir una altra bona historia que explicar!
Amunt i sense parar!!! Non sTop*


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada