Grans reptes, petits objectius!

Grans reptes, petits objectius!
Tenim tota una vida per tocar de peus a terra, de moment continuarem tocant el cel!

dilluns, 13 de gener de 2014

Pigolo i Estany gento amb raquetes a mig gas!

Ens haviem comportat bé i els reis ens havien dut unes raquetes, això volia dir que tocava estrenar-les i més a més fotre canya a l'hivern, així és que ja estava decidit, diumenge tocava Colomina!

Dit i fet, ens vam llevar d'hora i carretera amunt. Ens pensavem que hauriem de fer Pigolo sense raquetes, ja que el panorama pintava pelat... Es veien les muntanyes nevades però Filià i els voltants estaven nets, així és que ... no ho teniem clar!
Prò la sorpresa ens la vam endur quan arribavem al parquing de la presa de Sallente. Teniem l'avís de perill d'allaus, però al veure que estava bé vam decidir continuar, i quin tou de neu ens esperava!!! Allò prometia de bon dematí!!!







Ens esperava una pujadeta ben dura, però res que ens negués el pas. Ens vam preparar amb el Miquel, ens vam calçar els "zuecos", motxilles al coll i preparats per l'aventura!!
La pujadeta era carnús, perquè si que hi havia gruix però estava bastant gelada i costava de clavar el grampó, tot i així vam decidir anar fent sobre la marxa, primer Pigolo, després Estany Gento i després ja es veuria.
Poc a poc anavem fent via, amb alguna caiguda que una altra, i d'altres expressament, però es tractava d'allò de passar-ho bé i no fer-nos mal-







Poc a poc haviem arribat a la font de mig cami de Pigolo (no recordo el nom), on una mica abans havia decidit treure'm les raquetes. El terreny estava molt xafat per esquis de muntanya, gent amb raquetes i gent sense i m'estava costat força caminar i xafar bé, així és que me les vaig carregar al coll i amunt que fa pujada!!!






Al cap d'una estoneta arribavem al carrilet, haviem coronat Pigolo!!! Era espectacular les vistes que teniem, i més espectacular trobar el túnel sepultat!!! Sisisiisis, tal com ho sentiu! El primer túnel que haviem de passar estava sepultat per la neu! Tant que de primera mà ens el vam passar de llarg i vam haver de recular. La veritat és que era impactant, però al estar tot tant nevat era fàcil fer via rapida, ja sabeu que res ens atura! ;)








Així ens trobavem l'altre costat de túnel, feia iuiu i tot mirar cap dins, només hi havia escàs 1m que no estava tapat per dins!

Vam nar fent camí pels túnels i el gran gruix de neu, era impactant i increïble les fotos i paisatges que treiem d'alli. Fins hi tot ens esperava una sorpresa dins del túnel! Una mega gegant estalactita s'havia format de les baixes temperatures a la nit, realment cada dos segons estava amb la boca oberta!!! Així és que després de fer 4 fotos i l'indio vam seguir per arribar a Estany Gento, on també ens esperava algo impactant i mai vist  :)))))










Ho veieu bé!!!! L'estany s'havia convertit en un estany gelat, tot a capes, plapes i tarrossos!! Era inmens la sensació d'estar en un altre món! Semblavem dos pingüinitos enmig de l'antartida! Era increïble, indescriptible! Potser ho feia el fet de que mai havia pujat a l'hivern a Estany Gento però m'encantava ser allí!!! M'havia costat lo meu pujar i arribar-hi, però només per allò i aquells instants valia molt la pena!







Vam treure unes fotos brutals on només veure-les veig tot el que descric en aquests instants ! La llibertat que teniem alli, estar envoltats de tota aquella passió era lo més gran que podia esperar, un gran repte més tenia al sac i no s'havia com posar-lo.

La veritat és que va ser espectacular!! Prò.... era moment d'aterrar! Haviem de donar mitja volta i tornar. Vam decidir que el Colomina el deixavem per més endavant, la neu estava bastant gelada, la part pedregosa no ens feia molta gràcies i el temps era massa just, així és que ens aconformavem en veure'l de lluny i un altre dia hi tornariem!





Tot i així n'haviem de fer alguna perquè la nostra història fos una aventura de les bones, una aventura de les nostres! La gent que em coneix, sap que anar amb la Olgui és anar a lo desconegut però sobretot a la GRAN aventura! Així és que després de fer de pingüino per sobre les plaques de gel i descansar vam rependre el carrilet, però així que ens en vam adonar que podiem fer via rapida i feiem la font..... auuuu tira avaaaaaaaaaall!! Sisisiisisissi, perquè tirar per camí si podiem baixar de CUL cara avall!! Sisisisis, tal com ho sentiu, el Miquel més atrevit baixava fent ràpel per la neu, però jo que no les tenia totes vaig decidir fer "culing"



M'esperava unes baixades impactants on em vaig tornar més petita que mai, vaig arribar al cotxe que crec que no hi havia cap racó meu sense neu però lo bé que vaig passar-m'ho ningú m'ho treu!!!
En un tres i no res erem al cotxe, que més voliem que haver pogut disfrutar com a nens?¿?¿!!! :))





Allò ningú ens ho treia, allò ens ho enduiem naltres i com a record i ser diferent li dedicava el meu últim salt a la Silvi, tot i que ella no ho sap era el principi de la meva felicitació pels seus 25 anys! jejejejej

Al final de la tornada vam decidir fer-lo cap a la central, no ens seria tant complicat per la neu gelada i fariem una mica més de ruta circular aprofitant les "vistes mirall" que ens esperaven com a regal final!








Va ser una experiència única, com qualsevol de les que faig, però aquesta em deixava molt satisfeta! Perquè vers les adversitats que haviem trobat només començar el dia podia estar orgullosa d'haver assolit l'objectiu que ens haviem proposat: arribar fins on el cos aguantés i sobretot disfrutar de l'instant!
Així és que ho recomano a qualsevol, no deixis de fer el que pots fer avui, qui sap si demà hi seràs? Disfruta del moment com mai i guarda'l dins el sac com el tresor més gran del món!


Salut i cames que ens en queden molts!!!!
Non sTop*

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada