Pintava molt bé, neu recient caiguda i la que cauria durant el dia, així és que vam decidir amb el Miquel anar a la busqueda de l'estany de Gerber. Cap dels dos havia fet la ruta, ni de dia ni de nit, ni a l'estiu ni a l'hivern, així és que era anar a buscar el què trobavem!
Sobre les 10 i poc ens calçavem els "zuecos" i cara amunt ens esperava. Deixavem el cotxe a la Peülla, ja que l'indicador del camí era allí, així tenim referència i no ens la jugavem tant.
La direcció marcava a l'esquerra però ña veritat és que no sabiem si amunt, avall, més pla.... així que vam decidir sobre la marxa i nar seguint les marques d'uns skimos.... cosa que potser no hauriem hagut de fer! Allò només feia que pujar i pujar sense parar, si que veiem "camí" però renoi com costava! El peu se'm treia hi tot però jo tossuda amunt!!!
Quan acabaves de fer la pujada i et semblava que ja havies fet cim per un moment, tornaves a trobar-ne una altra que encara pujava més que l'anterior.... un caos!!!
Més o menys estavem ubicats, però la veritat que tot tant nevat i sense conéixer territori era molt més complicat. Va començar a nevar i allò no parava de pujar. Trobavem allaus de dies anteriors i veiem que portavem una perpendicular d'un 40%.... Allò amb raquetes començava a ser una mica insoportable i la veritat la Olgui no les tenia pas totes... Com sempre el Miquel va saber posar la calma on jo no la veiem, i ens posavem una meta. Passem aquesta perpendicular i mirem, però si no ho veiem clar girem cua!
i així vam fer-ho, vam arribar a la zona pinosa i allò no parava... Primer que el núvol de la neu no ens deixava veure amb visibilitat i després que realment no sabiem on erem... Si que teniem molts punts de referència i estavem ubicats de la zona de tornada però realment no trobavem el cami a l'estany... Així és que després d'un bon bocata ben merescut i un descans vam decidir fer la tornada.
Vam buscar una zona més fàcil per poder baixar més directes, com no naltres al dret, sino allò no seria una aventura de les nostres ;)
Va ser molt més fàcil i menys pesat pels peus i en res ja tornavem a ser al punt de sortida ;)
Una vegada més, respectavem la muntanya i deiem que l'estany no es mouria i tornariem havent mirat el territori damunt de mapa i sabent on trepitjavem ;)
Va ser un bon dia on de neu en vam tenir per uns dies! Vam tenir vistes espectaculars i un temps de fàbula! Quedavem servits per uns dies, però no suficients com perquè avui la tornessim anar a buscar amb la peQue!!
L'estany de Montcortés estava increible!!!
Salut i Non sTop*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada