Grans reptes, petits objectius!

Grans reptes, petits objectius!
Tenim tota una vida per tocar de peus a terra, de moment continuarem tocant el cel!

dilluns, 6 de gener de 2014

Comes de Rubio amb una GRAN familia !!

El 2o14 havia de tenir una gran entrada. Es presentaven nous reptes i noves metes així és que la millor manera de començar era... tocar MUNTANYA !!!


Feien frente eh? Doncs no us vulgueu imaginar el que era 16 persones de trup!!! Haviem decidit començar l'any fent raquetes. Primer per poder passar un dia tots junts i després per els nens seria una nova experiència. Així és que la family Senyé, la family Millan, la family Marsà, Naltres i portant de llebre al Miquel ens endinssavem per Rubio.


Primer vam pensar que potser seria pesat,que potser els nens no aguantarien... pero si més no aguantariem  fins on el cos digueé !! Pero renoi com tiraven, si ens descuidem no els agafem.








Allò de portar algo als peus els hi era extrany pro tant divertit que els feia tirar!!! Jugaven amb la neu i els papis els miravem ben entusiasmats, la veritat, crec que erem més nens naltres que ells!!! :)

Feia estona que feiem cama amunt i cama avall així que tocava parada i esmorzar. Haviem fet gana i així els nens es podien esbarjolar i perquè amagar-nos.... podiem descansar!!!!! :p




Continuavem fent frente però a la vegada feiem goig! Feia molt de temps que no compartiem una experiència així i la veritat és que carrega les piles a qualsevol!!!

Ja faltava poc per arribar al refugi i les vistes començaven a mostrar  com una nena petita la Olgui seguia les petjades que havia deixat el Carlitos muntanya a traves i la Silvi i el Nil una mica més amunt feien el mateix, així és que a la xiqui i al Miquel no els hi va tocar més remei que seguir-me ja que com era evident, tocava fotos!!! :p










Realment valia molt la pena, a part de les grans fotos que vam poder treure, el tornar-nos petits i arrevolcar-nos per la neu no es podia explicar!!! Després de fer l'indio i investigar amb el Nil una moto de neu perduda arribavem al refugi!!! Allí el teniem, després d'unes dos horetes i mitja l'enxampavem!!! Mentre els papis "montavem" el dinar els nens estaven ansiosos per a fer guerra de boles de neu,però.... pobre Ares en rebia de tots costats!!! No la deixaven ni respirar que ja tornava a estar abatuda sota les boles. Valia la pena ser allí, estar amb gent tant GRAN i difrutar d'aquells instants!!! Tan sols tindriem això, instants, però GEGANTS per a recordar i ficar dins el sac!!

Després de menjar i descansar em vaig barallar amb la càmera de la silvia però finalment treia la gran foto d'aquell gran dia!!!! :)

Realment no sé on coi està, jo i les noves tecnologies encara no ens portem bé, però els que la tenen saben de quina parlo aixi es que és suficient ;)

La tornada va ser més lenta però igual de divertida. Arribavem suficientment aviat als cotxes per encara acabar de passar una tarda tots plegats!!!! Una manera increïble de començar l'any amb una companyia increïble, així és que el meu regal aquí el teniu, la crònica de l'any!!!!

Cara amunt i cames que ens esperen molts km!!!!
Non sTop*

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada