Grans reptes, petits objectius!

Grans reptes, petits objectius!
Tenim tota una vida per tocar de peus a terra, de moment continuarem tocant el cel!

dijous, 7 de novembre de 2013

2a MatxiXics!! 3,5km amb 500 de desnivell!!

Feia dies que li devia, així és que avui toca reviure el dia 27 d'octubre!

La cantera puja fort!! Això és el que fa dies que rumio, i deu ni do!!!
Aquell diumenge tocaba serrar les dents, lligar-se bé les sabates i ficar dos dits de front, i així ho va fer! La petita de casa estava preparada per a disputar el seu 2on any a la Matxixics!!






La nit abans ja era un sac de nervis, al igual que l'any passat i al igual que qualsevol dia anterior a qualsevol cursa.
Per ella era molt important poder-la fer, per 2on cap faria la seva 2a cursa sola, sense la mama al costat i amb tota la seva gran empenta. Així és que sobre les 9 del mati ja erem a Rialp. Haviem pujat amb la familia Tintoré, el xic també la disputava. Tindriem un mati ben entretingut i mentre ells corrien jo tornava a formar part de la gran familia Rialp Matxicots donant un cop de mà a l'organització!!






Estar allí i veure tot aquell ambient era increïble!!! Gairebé 300 nens eren els partincipants en total de les 3 probes que es disputaben aquell dia, era com tornar a reviure la Matxicots del setembre, realment molt gran!!!








Realment estaven nerviosos però amb la mateixa música que la Marató i l'Extrem feien l'arrancada! Gooooo!!! Uns els hi costava més que uns altres, però la veritat és que feia goig veure tanta quitxalla allí junts!
Entre vist i no vist, ja m'havia colat la xiqui. Primer feien una volta dins del poble tornant a passar per sota del arc i després ja costa amunt!

Les dos sabiem i teniem present que després de tots aquests mesos i del que ha passat no seria gens fàcil, però mai res és impossible si hi poses entusiasme, i lo que faltava aquell dia per part seva era de tot menys això, així és que mentre ella recorria cada passa serrant les dents jo cada cop tenia més clar que ho aconseguiria.

Vam passar una bona estona fent xocolata i preparant l'abituallament d'arribada amb tota la trup i en quan menys m'ho esperava allí la tenia! Després de 1:11 alli la tenia entrant a meta amb la seva super rialla. Venia super ben acompanyada amb la Maria i la Montse (si no recordo malament els noms) però més contenta que ningú per arribar a meta!!





Més contenta que ningú estava super orgullosa de la meva filla, super orgullosa de ser la seva mare!!!
Realment havia valgut molt la pena deixar la cursa que m'esperava a Arbeca per viure aquest moment amb ella. Si, Arbeca feia molt que l'esperava però d'allí no es mouria, en canvi una cursa de muntanya per a "renacuajos" la qual em demanava per el seu propi peu fer-la, no ho tinc cada dia!!!
Com vaig dir a la meva gent, em sabia greu si, però la saitsfacció i alegria de la meva filla és superior a qualsevol cosa!

Va ser una experiència totalment diferent a la de l'any passat. Aquesta se la va currar molt més, la va patir i la va suar però en cap moment va deixar enrerra el seu somriure especial, és per això que val la pena. Tan sols per rebre el seu somriure en tinc prou per continuar endavant!!

Go i cames que la cantera puja molt fort!!!!

Us deixo l'enllaç de les fotos per si algú hi vol donar un cop d'ull:)

Fotos MatxiXics 2o13

Non sTop*

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada