Grans reptes, petits objectius!

Grans reptes, petits objectius!
Tenim tota una vida per tocar de peus a terra, de moment continuarem tocant el cel!

dijous, 3 d’octubre de 2013

Turbonet, Turbó i tanquem temporada a 2584m!!!!

Han passat els dies des de que vaig tancar la temporada d'estiu, i que menys que fer-ho el dia 19 de setembre coronant el Turbó.

Feia tot just un any que l'havia coronat amb la xiqui, una experiència increible i plena de valors. Aquest cop però no hi era... en cada pas que feia la tenia en ment, però també portava una bona companyia. Així és que un cop més el dia començava als 5 del matí, d'aquesta manera als 7 i poc podiem començar a fer via.

Ja s'havia el que em tocava i el dia no havia començat massa bé, però em mentalitzava mentre anava arribant al barranc que em venia un bon desnivell. Era la zona que més m'agradava però realment no s'havia com respondria.. però si no ho probava no ho podia saber :)



Així és que tocava cara amunt i mirant al terra. Ja teniem al nostre davant el senyor barranc! Per accedir al Turbó hi ha moltes rutes, però un cop més escollia pujar per el barranc, caranejar les "ferradures" fins a sortir al Valle de San Adrián.

La pujada era distreta entre la vegetació que trobavem i les maduixes silvestres que robavem, així era més amè, on de tant en tant queia alguna foto més :)






Deixant de banda el fer l'isard i les petites tarteres que haviem de passar, ja ho teniem. Ens va costar una mica més que de costum, però finalment arribavem dalt del barranc on ens esperaba una vall plena d'emocions i sorpreses. Pel Miquel, era tot nou però el trovar-nos una banda ENORME d'isards crec que és lo que el va impresionar més.
Realment ens hi vam poder atanssar bastant, i era increible!!





Feien goig hi tot sobre dels rocs!!!!
Poc a poc vam anant fent via, el Miquel dient-me que les dos ferradures me les posava a la botxaca amb 3 quarts 1hora, mentre jo li deia que si no recordava lo que era la Olga cara amunt.... :p
Però realment no se'n va anar de molt! Després de fer una petita parada per esmorzar vam nar pujant xino xano, sense fer-se pesat i sense adonar-nos erem a la última ferradura!!!






Alli ja ens esperaba un bon tros pla, on ens recuperariem abans d'arribar al Turbonet. Aquest cop, haviem decidit passar-hi. Ens venia de pas i ens era igual passar per baix que per dalt, així és que aquell dia tocava coronar dos pics! Però abans..... una mega manada d'isards ens deia el bon dia.



Realment feien goig, i vam poder treure unes bones fotos. Impactava veure totes aquelles siluetes al voltant teu. Gairebé casi ni simmutaven!!! El Miquel, va arrencar a córre darrera d'ells per a veure que en treia i el que s'enduia a la botxaca era un bon entrenament!! jejejej
En res, ja teniem el Turbonet als nostres peus, no era gran cosa ni tant conegut però si més era el primer pic del dia!! ;)





Després de fer quatre fotos més, arribavem a la bifucarció de la Valle de San Adrián i dirección Turbó. El dia era fresquet però les vistes i fotos que podiem treure eren increíbles, així és que abans de fer la última mega gran pujada tocava sessió! :)




Després de recrear la vista i descansar una mica tocava agafar forces per a la pujada que ens venia. Era la última, no era tècnica però deu ni do lo que pujava! Així que xino xano i passet a passet vam aconseguir endur-nos-la! En res ja erem a dalt, ja divisavem la punteta del turbó i l'última empenta sortia sola. Ja el tenia allí, ja li podia ensenyar! ;)








Un cop més teniem el majestuós als nostres peus, un altre pic que ens enduiem a la saca i la veritat és que ha sigut una temporada GRAN. He aconseguit coses inimaginables, en temps increibles i la evolució ha sigut brutal, però n'estic més que orgullosa.







Després de recrear-nos la vista i veure tot el panorama enorme que teniem al davant tocava la tornada. Era una miqueta llarga però no la fariem per el mateix lloc. Baixariem per el Valle de San Adrián amb busqueda de la mega famosa font de Veri que no vam trobar, però tornaré! jejejej

La veritat és que les vistes de tornada van ser increibles, les recordava amb els ulls tancats veien com brincava la xica l'any passat i la veritat és que m'era molt fàcil reviure cada moment  amb ella ;)











Ja tornavem a ser a la font de la Muria i havia sigut una jornada ben profitosa, en total m'enduia sobre uns 15km amb uns 1200 de desnivell, un bon entrenament pel cos ;)

i... de tan cul inquiet que sóc, encara no hem parat. He d'aprofitar que la xica vol tornar a reempendre tota la muntanya, així és que diumenge abans d'anar al gran dinar de l'organització matxicots tocava fer el roc de Pessonada. Realment va ser increible, unes vistes del llac, Tremp, Talarn, Salàs i Pobla increibles! i una força brutal que va treure la xica com mai, un dia que realment va ser molt productiu però sobretot em va fer sentir orgullosa de la filla que tinc!












Per acabar la jornada i com a recompensa, només ens quedava anar a tocar caballs. Així és que dit i fet el Miquel ens hi va dur!








Un gran dia ple de bones experiències les que et fan créixer! Ara a buscar la proxima!
Non sTop*







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada