Petits "contratemps" em feien canviar els plans, però això no faria que ho disfrutés menys, si no que hi anava molt més ben acompanyada i creava una mena de joc entre els TrempRunners tot apostant en què li passava a la Olga, quina en tindrà preparada? Mentre uns apostaven per coses que no fan massa pel meu estil i d'altres estaven al punt de mira... només la Silvi ho va encertar, però... no podia dir-li, així és que vaig deixar que fessin les seves "porres" jejejej
Tots ja eren a lloc, només jo la peQue i el Miquel agafavem cotxe als 4.30 de la matinada per arribar a temps a Ripoll. Si.. ja sé que és aviat per una nena, però ella SOLA va decidir que faria de reportera amb la mama, així és que baixavem carregades de càmeres, la veritat que prometia molt poder fer el seguiment dels meus a dos o tres llocs diferents, em sentia important :)
Vora de les 7.45 el Toni i la Silvia ens arribaven a la CAT, onja feia estona que els esperavem, alli van descobrir tot el "pastel" i després d'una gran abraçada vam agafar cami St Joan de les Abadesses per a nar a buscar la resta. La trobada va ser molt divertida i gelada! Renoi, -2º quina rascaaaaaaaaaaa!!!
Tots estaven llestos per el tret de sortida així és que després de desitjar molta sort a tots agafavem cami amb la peQue per anar a buscar un bon lloc on poder treure els millor somriures, St Joan era espectacular!!! Per tornar-hi un dia a fer turisme!!! :)
Des de el mega pont vam sentir el tret de sortida, això volia dir que ja eren al caure, així és que la peQue es començava a preparar i començavem a agafar bones posicions. Va ser ràpid prò vam ser a temps per a poder-los agafar molt bé!!
Era molt emotiu poder ser alli amb ells, fent-los costat i com li vaig dir a la Silvi per a mi era important poder-los ajudar a tirar. Sé lo que es fer una cursa a sota zero, es passa molt putes la veritat però saber que "algú" t'espera et fa llençar... Així és que quan van acabar de passar tots vam anar a fer de Sherlock Holmes amb la nina...
Tenia més o menys tot controlat, on eren els punts on els podia agafar però en terres desconegudes que no s'havia ni el gps on es trobava.. però MAI res se'm resisteix, i menys la muntanya, així que vaig trobar el km 10 i els vam anar a esperar.
Realment feia fred, però si més no anava preparada per la peQue, amb una bona manta i 2 jaquetes estava més que preparada..
Al cap de 1.30 mes o menys començava a passar un dels nostres, alli teniem al Sr Miquel, més fresc que una rosa i a bon ritme encapçalava l'equip dels TrempRunners. Va fer una petita parada i a tornai que en queden 22 ;)
Començava a fer fred i encara faltava per a que comencessin a arribar la resta, així és que vam canviar de lloc. On erem era brutal i adient, un corriol en plena pujada on tenia un punt de vista espectacular, però era molt obac i ja no hi podiem estar més estona.
Vam trobar una altra posició on ens tocava el solet i realment s'hi estava bé. Anavem veient com passava la gent i la peQue tota entusiasmada treia foto a tothom, era increible veurela disfrutar tant però lo millor, la resposta dels corredors! Tots eren super agraits i li donaven les gràcies. Inclús alguns treien la seva millor part ;)
Una bona estona ben divertida i al cap de res...... pam!!! Ens apareixia la Sandra, venia acalorada i ens deixava el apravent. Cap problema! :)
Al cap de res, sentiem parlar al Toni... i la Silvia!!!!! La xiqui va arrencar a cridar i animar, de fet ho portava fent tot el mati però amb molta més força.
Va silviiiiiiii, va toniiiiii que ja sou aqui!!! Aplaudint i cridant era increible veurela amb aquella megarialla!!! i alli els teniem, satisfets d'arribar al primer abituallament als nostres campions despres de 2h i poquet
Ens deien que portaven bon ritme i que es trobaven bé, que era un terreny exigent però que podien amb allò i més, així és que... a enxampar el Miquel que us queda poquet!! jejejej
Al cap de poca estona passava el Jordi i els seus amics, no quedava massa per a què passes la Juanin, l'Anna, la Noe i el Peri, però feia molt fred. El sol havia colat i la nena feia una mica que era al cotxe.
Vaig fer un tros de corriol avall per vere si venien però res de res.. així és que dolguent-me amb l'ànima vaig anar cap a Campdenàvol. Alli era el km 25 i els tornaria a veure a tots o si més amb alguns, tot i que ja no tenia tant clar si enxamparia al Miquel...
Vam aparcar el cotxe i ens vam endinssar per una zona boscosa espectacular, era un lloc meravellós i super xulo. Realment em va deixar amb la boca oberta! Així és que vam tornar a buscar posicions per a poder treure altre cop les millors cares!
En poqueta estona el Miquel ens feia saber que estava apunt de passar. Entre tant anava passant l'informe al grup, on hi tenia al Carlos i el Oscar ben entretinguts.
Va fer la paradeta i ens tornava a dir que anava bé, preguntava per la resta i li deiem que suposavem que bé però que de la Juanin i la resta no en sabia res encara...
Vam estar llarga estona alli fent fotos i demés però el fred tornava a apretar i la Silvia i el Toni no venient.... Era prop de la una i el Miquel estava a punt de fer meta, tan sols li quedava uns 4km així és que no podiem tardar massa més.
Li deia al Carlitos que em passes informe quan parlés amb ells i finalment podia parlar amb la Juanin on em deia que anaven bé, a su passo però bé. Els hideia que els esperava a Ripoll, que marxavem amb la peQue a rebre els altres i així ho feiem!
Sobre les 14h i poquet més el Miquel entrava a meta, no podia seria, no hi arribavem a temps, aparcava el cotxe quan ell em deia que havia acabat d'entrar a meta, quina rabia!!!!!! Portava tot el mati fent el seguiment per no perdre'm res però la Olgui no havia pogut arribar a tot... però no patiu, que la foto se la va endur igual!!! 1min més tard, però igual! Així és que amb unes 4:30 es menjava la Trail de Comptes i Avats :)
Ara teniem estona per a poder dinar tranquil·lament, comptaven que a la resta li quedava unes dos horetes per arribar així és que vam menjar, vam jugar, vam estirar les cames, vam nar a buscar la samarreta.... i finalment començaven a arribar!!
La sandra, el jordi i els tres mosqueteros jejeje i finalment la Silvi i el Toni!!! Si senyor, alli els teniem els campions, tota orgullosa li donava la meva enhorabona amb una mega abraçada, se la mereixien per tot l'esforç i currada que s'havien fet!!
Feia poca estona que la Juanin i la resta de la trup els havien baixat amb cotxe, sisis.... els havien tancat i tret tots els abituallaments així és que no tenia molt sentit continuar a supervivència...
Després de tots arribats i retratats ens quedava la despedida!
Una bona foto on tots els Tremp Runners desprenem energia!!
Realment va ser un dia dur però molt maco, vam matinar i vam passar molt fred però ens va valer molt la pena. L'emoció de la peque veient com arribavent, els informes que anavem passant al Carlitos i l'Oscar, les porres, les rialles i la cara de felicitat dels meus NINGÚ ME'LS TREU. Així és que va ser un dia que va valer molt la pena!
Ara a per el pròxim repte, cim nevat i Trail Roca Corba!!!
Non sTop*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada