Dissabte estaria ben ocupada fent d'staff entre dorsals i més tard a Serra de Posa i diumenge ho donaria tot com a corredora per a menjar-me els 20km amb el menys temps possible!
Ja ho teniem tot enllestit, així és que prop de les 4 ja erem a Rialp. Alli ja feia estona que s'hi movia la gent, crec que no van anar ni a dormir, els cotxes començaven a enllestir per a pujar cap a Montsent i Montorroio i enllestir-ho tot. Mentre el Miquel colava amunt, jo em quedava a entregar dorsals.
Em feia moltissima il·lusió formar part d'aquella gran familia, poder posar el meu granet de sorra i poder ajudar en petites coses, tot era nou per a mi però era inmens l'ambient que es vivia des d'aquell punt de vista. Començaven a arribar cares conegudes i samarretes grogues i la cosa es començava a animar, entre vist i no vist ja donaven el tret de sortida amb unes cares d'il·lusió i unes ganes tremendes entre el corredors! A més, aquest any podiem disfrutar del seguiment en directe, una passada tot plegat!
Era emocionant veure com tothom arrancava amb unes ganes inmenses!!
Entre aquestes van arribar la Laia, L'Oscar i la Eva. Era hora de colar amunt cap a la serra i començar a preparar l'abituallament. El Marc ja estava preparat per dir-nos on era i llestos!
En res vam tenir-ho tot montat i vam començar a inspeccionar terreny! :)
Es trobava algun rovelló, però cucat!! Així que res. La Laia va trobar una bona canaleta on poder tirar unes bones fotos per on ben aviat començarien a pujar el corredors, així és que com al abituallament eren suficients ens vam quedar alli fins que arribés el Marc i ens digués el què.
Ben aviat començava a passar el primer i així successivament, aviat cares conegudes com el Marco o la Leire i poc a poc anaven passant els nostres, increible poder ànims des d'alli!! L'Oscar va arrencar serra amunt per a que ningú es desviés i naltres un bon entreteniment! ;)
Allò era un no parar, tot i estar cansats buscaven la millor cara per a la foto ;)
Aviat arribaven noticies des de Montorroio que els nostres començaven a passar!! L'Oriol fent la ultra ja l'havia passat i començaven a apareixer l'Oscar, el Sergi, el Carlitos.... una alegria inmensa de poder-los veure aviat!
De mentre tornavem al abituallament a ajudar en el que fés falta. Aviat arribava el Marc de patejar-se no sé quantes vegades serra de posa i que necessitava algú més a dalt del serrat, doncs au! Cames ajudeu-me per seguir-lo bosc amunt que hi falta gent! Mentre pujavem m'explicava que hi havia unes vistes increibles, així és que la recompensa la tenia assegurada, però deu ni do de la pujadeta! Treient llengua arribava a dalt, però valia MOLT la pena!!!
Alli em quedava, era un lloc una mica critic i perquè els corredors no es desviessin més valia previndre. A mi ja m'estava bé, havia carregat reflex amunt i podria treure unes bones perspectives de les millors cares ;)
Aviat vaig tenir una bona visita, venia el noi que vivia a la borda montant a caball, un caball preciós!
i... visto i no visto em començava a arribar dels meus, m'apareixia l'Oriol amb una rialla d'orella a orella, em deia que estava bé i li deia que la Montse havia acabat de passar montorroio, es quedava més tranquil i continuava donant-me les gràcies! En res van començar a passar-ne més. L'Antonio, el Oscar.... i alli tenia al meu, al GRAN Carlitos!!!!
Com no podia fallar, es va adelantar a jo i només treure el cap i veure'm assentada ja va arrencar un... VAAAAA, QUE ET PESA EL CUL!! Que gran sentir dir-li això. La Silvi m'havia dit que tenia els ànims una mica fluixos, que la pujada havia sigut dura.. així és que jo estava allí per a fer-li desaparéixer tot allò, vaaaa Carlitos que pots amb això i més!! Si més no aconseguia que marxés amb una gran rialla!!!
Poc a poc van acabar de passar tots. Que si el Sergi, que si el Felip, que si el Marti.... segur que em deixo amb algú però allí les hores em passaven volant! Al cap d'una estona tenia la visita del Marc i em deia si volia res, que anava a voltar més però segurament tornaria, pos pujam un bocata per dinar ;)
i sense adonar-me'n tenia al senyor Txema que em cuidava com una reina i me'l portava, un gran detall!
No em podia queixar, i sense adonar-me em tocaben les 16! Ja havien passat gairebé tots i des de control em deien que ja podia baixar si volia, així és que feia 4 fotos de despedida i anava avall a seguir ajudant!
Allò ja estava a la baixa i ja arribaven els últims, eren les 17 i poc i ja teniem les escombres alli! El Miquel i l'Amaia ens feien el tancament de cursa, ara si podiem fer la foto de grup! :)
Havia sigut un dia agotador, així és que només quedava recollir i la menda lerenda que se'n nava a desmarcar fins a Escàs, seria un bon entrenament per l'endemà! ;)
Ens tocaven les 19.30 ben tocades però havia valgut molt la pena! Tot lo que havia viscut aquell dia era intens i recomfortador, tant com per voler repetir l'any que ve! Ara tocava descansar per l'endemà! ;)
i... el diumenge era gran i me'n esperava una de bona! El meu tret de sortida era a les 8.45 acompanyat dels crits de la xica on em deia que m'aniria molt bé, així és que em tocava donar-ho tot de mi per no defraudar a ningú! No les tenia totes, era una cursa diferent. Anava sola tot i que s'havia que la Joana i l'Anna purulaven per alli, però el meu repte, superar-me a mi mateixa i repetir-me constantment que podia amb allò i molt més, havia de donar fruit tots els km que duia als peus!
Sense adonar-me'n amb 3 quarts em plantava a Altron, la pujada se'm havia fet amena i quan no me'n adonava feia les pujades corrent. Portava una bona companyia però elles tiraven més i ens anavem trobant als abituallaments on ens donavem ànims mutuament! Altron vam recuperar forces amb dolços i demés i aviat vam fer via, no ens podiem arrefredar sino seria pitjor. Com bé diu la Joana, vaig posar la reductora però al meu passet vaig aconseguir anar pujant sense fer parades, s'havia que la pujada de Seuri i Llessui seria dura, però res impossible!
Realment podia gaudir d'unes grans vistes. El recorregut era diferent de l'any passat i la veritat és que era molt amè! Xino xano anava pujant i arribava a Llessui amb 2:20'!!! Em sorprenia a mi mateixa, pensava tardar més però realment ho portava molt bé! Feia a ratos corrent i a ratos caminant, però allí estava!
Alli em retrobava amb la Juanin i l'Anna, ho portaven bé i anavent fent. Jo començava a patir calor, així és que un bon remull sota la font freca i com nova! Vam menjar una miqueta i vam decidir continuar. Ara ens tocava baixada fins al barranc de Sorre, així és que ens tocaria una bona carregada de cames. La Joana era la primera en trotar per descarregar, darrera l'Anna i al cap d'una estona la Olgui. Els hi vaig dir que no parava, que se'm començaven a carregar els genolls i preferia baixar corrent. Així és que sense adonar-me ja hi era!
Ara venia una de les pujdes més peludes. Em tocava respirar fons i apretar les dents! Ja s'havia el que m'esperava, aquesta pujada ja la vaig fer l'any passat i fins arribar a Surp passant per Escàs me'n esperava una de bona, però ja estava a més de la meitat, així és que ja jo tenia a la saca casi! ;)
Passet a passet anava mirant al terra i anava pujant, era la única manera que tenia de no agobiar-me i poder tenir, i sense adonar-me'n ja era a Escàs! Realment la rebuda que van fer a cada corredor era inmensa, els nens del poble i pares anaven amb esquelles acompanyan-te fins al abituallament per a donar-te forces fins l'ultim esglaó, i és que deu ni do el recorregut per dins del poble!! Però aixó sí, inmens! ;)
Reposava una mica i anava fent xino xano pel pla, recuperant per l'última pujada. M'anava girant per si apareixien les dos cabretes, però no hi havia rastre... Volia trucar però tampoc tenia cobertura... Així és que em tocava serra les dents fins a dalt altre cop per a poder-les trucar!!
Vaig ser a dalt més aviat del que em pensava! Ja divisava Surp i un trosset de Rialp i les podia localitzar!! Estaven fent la pujada de Surp, que anaven una mica a relentir però que anaven bé, que podia tirar. Així és que cames ajudeu-me vaig arrencar a córre. El Miquel i l'Oscar ja feia estona que m'esperaven, tenia una gran recompensa a meta podent entrar amb la peque, així és que m'havia d'espavilar i apretar per arribar el més aviat possible!!
Els avisava de que estava fent a baixada, i el Miquel ja ho tenia tot enllestit amb la peque a primera fila. Calculava una mitja hora, però em vaig adelantar i amb 15-20min em plantava a l'entrada!
Alli tenia a la peque!! Cridant va maamaaa que ho fas molt béeeee, estava llesta per a donar-me la mà i fer l'entrada amb mi! Tot eren cares conegudes, el Miquel intentant fer foto, el Marc purulant de feia rato per alli, la Eva i els nens animant i tots els de la plaça aplaudint! Realment era una entrada molt emotiva, havia fet els 20km amb 1300 de desnivell amb 4:30' !!!!!! No era lo planejat, però estaava molt més que satisfeta de la meva marca! M'ho havia currat molt, havia suat la cansalada i alli tenia la meva recompensa, entra a meta amb la meva FILLA!!!
Una recompensa que no es paga amb res del món! Havia de fer fruit tot lo que m'havia currat a l'estiu i estava satisfeta, molt més que satisfeta! Ho tenia tot al meu voltant, als meus animant-me, a la peque donant-me l'última empenta i al Miquel fent de suport en tot moment, així és que me'n anava amb una rialla d'orella a orella!!!
Ha sigut un cap de setmana totalment diferent, una manera de començar vacances increibles, però sabeu que?? No cambio per a res del món formar part d'aquesta GRAN FAMILIA!!! Són moltes probes dures, són moltes hores de duresa i entrenaments però que em fan sentir més viva que mai!
Ara a per el pròxim repte, demà TURBÓ i tanquem temporada d'estiu! Que m'espera a la tardor??? Gooooooo i Non sTop*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada