Els que em coneixeu pensareu que de relax per la muntanya amb la Olga no en té res, però de tant en tant també poso freno i anem a ritme de la peQue, així és que enbrunziem carretera Vielha per a dinar a Sauth deth Pish i passar el dia donant la volta a tota la comarca.
Sobre les 12.30 feiem cap, i alli li podiem ensenyar territori nou al senyoret! Primer no deia massa cosa, només es veia que muntanya, que haviem aparcat molt aprop d'on haviem d'anar i ves a saber quines coses més...però en qüestió de segons el deixavem amb la boca oberta portant-lo davant de la majestuosa!
Alli el teniem com un cabirolet, i és que davant de tanta bellesa no es va poder resistir a baixar fins als peus! Naltres ja sabiem el que esn esperava però per ell era la primera vegada i realment el vam poder deixar impresionat!
Després de contemplar i contemplar vam decidir tirar amunt per veure el gran sauth deth pish des de dalt a vista d'ocell.
Primer la nena ens deia que no tenia ganes de pujar cara amunt, així que buscavem alternatives. Mentre quan ens descuidavem ja estava muntanya amunt! Que s'ho havia repensat i si que volia!!! Rampells de nens que li agafen dins la muntanya ;)
Renoi com gambava amunt! En res hi vam ser! Uala mamaaaa! Alucinava, la veritat és que feia més d'un any que no voltavem per alli i ja no devia recordar ni el soroll estrident que feia la cascada, però el que m'agradava és que estava fascinada.
Les vistes dels voltants no és que matin molt per alli la veritat, més aviat només veus que verd i un estany molt petit el qual sembla les rambles, i més amb aquesta època!!!
Aviat vam tornar a ser a baix i vam tirar quatre fotos. Que si les floretes, que si ara fa de fotografa la peQue... un estona ben distreta!
Semblavem un equipo i tot amb la mateixa samarreta els tres! Haviem de fer pais :)
Aviat vam buscar un raconet, on toques ombra i poguessim dinar tranquil·lament. Així tindriem per a descansar i acabar de passar el dia, no teniem pressa per a res ni ruta per a fer, era un dia de descans total encara que costi de creure! ;)
Vam dinar, vam descansar, vam arrencar tots aquells pinxos que ens punxaven al cul, vam investigar que eren aquells cucs de color negre i groc... fins hi tot, ens vam remullar els peus al riu, però que freda mama!!!! Un bon dia estavem passant!
Vam decidir donar la volta a la Vall d'Aran pujant cap a Baqueria i baixant pel port de la Bonaigua. A mig port parariem a recollir gerds si n'hi havia, i aprofitar per a berenar, seria ben distret!
Al cap d'una estona de corbes i corbes, de parar a pendre l'aire i de mirar com la peQue s'havia quedat ben adormida arribavem al punt de partida per a berenar!
Descobriem un caminet que cap dels tres sabia on donava, però per variar la curiositat va poder més que el neguit! ;)
Començava a fer fresqueta i les jaquetes aviat vam necessitar, però s'hi estava de maravilla amb aquell ambient!! ;)
El caminet era amè i a la peque li estava encantant, sembla un bosc encantat mama!! i la veritat és que no s'equivocava, en feia tota la pinta! i allò de fer de petita investigadora encara la feia tirar més! Aviat trobavem un cartell que encara ens feia venir més ganes d'arribar al final!!!
Sisisisisisisisi!! Mamaaaaaa!! Una cascadaaaaa!!!! Ohhhhhh, miraaaaaa!! Al·lucinava ella però també nosaltres!!! Tot baixant pel port es veia un salt increible, i li deia al Miquel que no s'havia pas com si devia arrribar però que algun dia volia nari.... Doncs au, alli el tenia!! Increible el que teniem sobre nostre, increible!!!!
Realment per acabar el dia, ens va deixar amb la boca oberta! Era espectacular el mirador que hi havia tocar a tocar de la cascada, era super xulo!!!
Vam brenar i vam buscar gerds sense èxit. Encara eren verds, però això rai, tornariem un altre dia!! ;)
El dia havia passat sense donar-nos compte i era hora de tornar. Així és que feiem via carretera avall fent una paradeta al llac de la Guingueta. Ens apeteixia descansar una mica i a la peQue banyar-se amb aigua no tan gelada.
Vam passar-hi una estoneta i finalment reprenent el cami cap a casa!
Ara mateix no recordo a quina hora arribavem a casa, però si que haviem passat un dia d'aquells totalment diferents els quals m'envolten roques i pics. Aquell dia l'havia dedicat a la peQue i realment havia valgut molt la pena!
Demà me'n espera una de bona, si ho acosegueixo tindre un repte més d'aquest any, així és que em toca anar amb la filosofia de que ELS LIMITS NOMÉS SE'LS POSA UN MATEIX. Aixi que, Non sTop* i cara amunt!! Demà més!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada