L'experiència començava el divendres nit amb la reunió. Ja eren els últims preparatius per deixar-ho tot llest i el dissabte poder començar amb les curses infantils, les quals feien començar fort amb una gran participacií i èxit, jo treballava però estava seguint cada segon com si fos alli :)
El jordi em feia saber que estava com a premsa, així és que tenia un paper molt important i només esperava estar a l'altura de les seves espectatives. M'havia col·locat a l'escletxa i a St. Romà, uns llocs increibles!!!!
El dia despuntava per a mi a les 5 del demati, ja ho tenia tot llest! Camara i cotxe amunt. Als 5.30 ens trobavem amb la Raquel i començavem a mirar què feiem. Els altres ja feia estona que rodaven per alli, uns carregant cotxe, els altres les carpes, la Griselda organitzant botiquins i demés perquè no faltés res... Hi havia un bon moviment!!
Vam començar a tirar flaxos amb la Reichel. Era un no parar i la manera de començar a practicar, semblavem una paparazzis perseguint als meus famosos. Al cap de poca estona començaven a arribar els primers corredors i entregar dorsals. Allò començava a gafar color!
Primer em demanaven que fés anar el cotxe direcció piscines, sense adonar-nos es colaven cap a la plaça i era una mica caotic, així és que la Olga a fer de "urbano"!! :)
Al cap de res, ja em venia a buscar l'Antonio, acompanyat del Gaspar que es quedaria al meu lloc. Haviem de començar a tirar al barranc sota les vinyes de l'Edu, per a montar l'abituallament i jo buscar un lloc especific per a poder treure unes fotos brutals. Així és que amb el Gerard, la novia (no recordo el nom), l'Antonio i jo mano a mano anavem montant tot el "tinglado"
Finalment quedava una molt bona presentació!!! Ja només quedava rellenar els vasos amb aigua i begudes isotòniques, així és que jo me'n nava investigar barranc amunt avere on em podia col·locar.
Al cap d'una estona sentia que el Fino em cridava, Olgaaaa!! No és aqui dalt, és cap a baix l'escletxa!!! Ja deia jo que no em sonava res del que veia... jejjeje
Mano a mano amb el fino ens vam endinsar dins d'aquella escletxa sobrehumana, però increible. Corriem els dos per allà dintre com a nens petits i buscant un arbre mig caigut que havia vist per a fer les fotos, però.... sense èxit. Així és que ell se'n tornava a l'abituallament a ajudar i jo em quedava per alli avere què trobava.
Finalment vaig trobar un lloc ideal, agafava tota la corva i part de l'escletxa, així és que m'enfilava costa amunt per acabar-me de situar. Eren les 7 i poc però ja m'avisava Fino que estaven apunt d'arribar els primers, així és que ja em podia afanyar a fer les primeres probartures per a comprobar que em quedessin bé les fotos...
i... patapam! Als 7:35 em passava el primer corredor! Avisava a abituallament i començava el destello de flaix. Allò era un no parar, un, un altre, un de més enllà.... venien molt junts i això em facilitava les coses, la camara no parava i jo disfrutava tant o més que ells. Aviat van començar a passar Marco, Xavi, Oscar, Sergi, Nacho, Jose..... ja venien els meus!!!
Era com esta corrent jo per ells. Els meus crits eren incansables, i molt d'ells es sorprenien al veure'm allí, em feien al tret de sortida corrent juntament amb ells, però aquest cop no :)
No em cansava d'animar a cada corredor que passava, m'era indiferent si no el coneixia, però el fet de tenir algú que t'animi sé que ajuda molt. Els moments emotius per a mi era quan passaven els meus. El Marc em donava les gràcies, l'Alvaro em deixava una rialla, tots tenien algo per a mi!!! Però n'hi va haber dos amb diferència! El Carlitos em passava amb una energia increible, amb la seva musica que el feia tirar i la seva mà que em deia que anava bé, una sensació tremenda! L'altre, quan passava el Josep M!! Allí el tenia, descalç i com un campeon donant tot lo que podia més. Fent la seva parada de rigor quan em va veure enfilada tan sols per donar-me la rialla i saludar-me, que gran!!!!
Tot allò era inmens, no podia parar de pensar que tot sortís bé per a poder tenir tots aquells moments immortalitzats, era la única que era a la escletxa. Així és que em tocava fer un bon paper si o si :)
Van començar a passar dorsals barrejats. En teoria només havien de passar els de la llarga, però no sabem encara ara s'havien saltat les marques del km 2 i els teniem alli. Realment el cami estava MOLT ben marcat i amb molt bones indicacions, però la gent si més no s'ho prenia amb humor, pos farem la de 35 em deien!! D'altres que al km 18 pararien... i anaven fent mentre passaven els últims corredors...
Finalment ens arribaven el Crespo i el Anti, això volia dir tancament de l'escletxa!
En res l'Antonio em portava a St. Romà. Allí em reunia amb la Pepita, la Nati, Laia, Matxinco, Sabina i el Coco!!
Ja ho tenien tot llest, així és que tan sols es tractava de que la Laia anotes numero de dorsal, la Olga no parés de tirar flaix i la resta tenir la taula sempre plena! Un gran equip la veritat!
Alli ja veia cares diferents, per St. Romà passaven tan corredors com caminadors, així és que encara tindria la sort de poder enganxar a l'Oscar i la Joana! i mai més ben dit! Allí els tenia :)
Vistos i no vistos, però venien més frescos que una rosa. Havent crusat barrancs, havent corregut tota l'estona... Estaven com si vinguessin de donar un passeig i en res tornaven a enfilar! Venga vaaaaaa, que ja hi sou els deia! ;)
Allò era un no parar, practicament tothom que passava el coneixia, i la gent em deia que si estava a l'altre bandol. Els hi deia que si, que tocava mirar-ho des d'un altre punt de vista, però que ho estava disfrutant tant o més que ells!! Tornaven a passar tots els meus, aconseguia veure al David, al Josep M altre cop... alguns que al barranc havia immortalitzat però que ni m'havia adonat que eren ells!!!
Em passaria el dia ficant fotos!! Allò ja estava arribant al seu tancament. Passava una mica de les 11.30 així és que no li quedaria massa per arribar al Anti... i allí el teniem!!
Així és que feiem el circuit urbà per si quedava algú i baixavem cap a Figuerola. Només arribar ja teniem a la Joana i l'Oscar esperant per dir-nos adéu, ja colaven però a mi encara em quedava molta feina amb podis i demés! ;)
Només arribar a la plaça vaig tenir la meva primera sorpresa, el Carlitos havia baixat de les 4 hores i havia aconseguit la seva super samarreta!! Si senyor, s'ho havia currat!! Li donava una de les meves abraçades amb una gran felicitació, s'ho mereixia!!
Alli teniem de tot! Alegria, gent contenta, gent exhausta, entrevistes al "home que corria descalç" :p Era tot una meravella!! Aviat van començar l'entrega de premis i els moments emotius.
El Jordi donava un petit discurs el qual ens feia caure una petita llàgrima a tots i cada un de l'organització. Haviem fet un bon paper i estava molt més que satisfet, era tot molt emotiu i familiar, però sobretot humil!
Seguidament l'embaixador del correpallars, amb els "altos cargos", el Jordi d'sports HG i demés feien l'entrega per categories, per general, al més gran, al més petit... tot molt currat!!
Allò ja estava arribant al seu final, però per acabar rodó haviem de donar les gràcies al protagonista d'aquessta història, al majestuós i gran Berbe!!! Així és que entre tots l'enlairaven, el feien sentir com ningú i el feien passar per aigua! Sisisisisisi, a la font del poble va acabar, però sent el més feliç de tots per haver tingut un dia inmens!
Un dia espectacular, una experiència increible on em vaig sentir gran però sobretot donar les gràcies al Jordi i tot l'equip per deixar-me formar part. Gràcies per haver confiat en mi deixant-me una tasca tan important. Per a mi, ha sigut una experiència que no es pot explicar. El fet de poder animar a tothom, de poder immortalitzar tota aquella felicitat i el poder tenir un record així fa que l'any que ve vulgui repetir, però no com a corredora sino com a premsa tal com aquest any. És evident que disfruto corrent a les curses, però aquesta és indescriptible!
Un cop més, GRÀCIES JORDI!!!!!
