La cursa d'avui es presentava molt diferent. Primer perquè tenia la companyia d'un nou membre que s'introduia al món de les curses, el tiet Oscar :) i després per la companyia que tindria tant a la sortida com a l'arribada de la family, un dia rodó vamos!
Als 7 els despertadors de casa han començat a sonar. Ens em llevat, ens em preparat, que si això que si allò.... i aviat han arribat les 8.15. Em agafat amb el Oscar i la xica (es desperta amb una mosca) i em anat a buscar dorsals. Casi no hi havia ningú a la plaça, però era cosa de temps que allò comences agafar forma !
Aviat em tingut els numeros 313 (Olga) i 119 (Oscar), i encara faltava 30minuts ben bons!! Entre que xerravem amb uns, amb els altres i feiem més fotos... aviat han sigut les 9!
Ja estava preparada, això ja estava aqui! Així és que m'he despedit del tiet i la xica i cames ajudeu-me ben soleta! Sisisis.. aquest cop tota la resta de TrempRunners ho feia corrent, així és que el meu propòsit era tirar milles i poder arribar a meta abans que ells, comptant això sí, l'hora d'avantatge que portava. Volia poder fer la gran rebuda a tots i a la vegada ser la 1ª TR que posava els peus a Baldomar. No sabia si me'n sortiria però les ganes les portava.
He començat a tirar amunt i apale que fa pujada! Deu ni do, fins poder arribar a la carretera, a la primera pujada s'havien ben resguardat una bona sorpresa amb tanta pujada... però a la vegada era molt divertit! He pogut anar aguantant bé la pujada, m'han passat una parella però jo anava mantenint el meu ritme, i per mi era important.
Em passat per paratges ben peculiars i el marcatge de km que portaves fets estava molt ben marcat! Estava apunt d'arribar a carretera, ja es podia divisar tota la vall i Baldomar començava a quedar una miqueta lluny.
Ja era a dalt!! I una gran manera de saber-ho era el gran cartell penjant d'un arbre que m'ha cridat l'atenció la seva forma i la vista que comportava, una gran fusió!
He anat fent xino xano per asfalt, tot i que no m'agrada massa... He començat agafar ritme altre cop, agafant la parella que m'havia passat. Ens em anat ajuntant un grupet de 5 que m'havia proposat intentar seguir el seu ritme, avere que podia passar!
En menys d'una hora ens plantavem a l'avituallament que tenien ben montat! Em tornat a deixar asfalt! Per fiiiiiiiii!! Tornavem a entrar entre camins, camps ple d'aumetllers i... fang i més fang però com disfrutava!! En un no res, ens em colat cap a la triatlera, alli començava lo bo!!!
He decidit que d'alguna manera havia de descarregar les cames, les portava molt carregades. Primer per la gran pujada dels 3 primers km i després pel tros que haviem fet d'asfalt, així que fent una miqueta de "trampes" m'he posat a córrer. Primer no em seguia ningú, però després el grupet de 4 han començat a fer el mateix. Anavem fent trote trote, sense petar-nos però a la vegada les cames descanasavem, així es que quan tocava baixada... cama amunt, cama avall!! i que divertit era entre tanta pedra i forats, molt amè la veritat!
Quan me n'he adonat, ja haviem pujat i baixat i.... ens crusavem amb els corredors que feia 10 minutets escassos que havien començat a sortir! I alli em trobava a la Juanin!! Si senyor, com una campeona anava tirant!! Em xocat la mà i poca cosa més, però això sí, quedant a meta! :)
Ara tornavem a fer una petita entrada al poble on ens desviava un "atajo" per anar cap a la font de la Trilla, i just en aquell punt tenia a la xica, al Sisco, la Eva, L'ares i el Pau per dir-me adéu! Quina canya mentre anava corrent, tenia als meus donant-me anims per continuar i acabar més aviat!! Quina ilusió!!
Amb tanta adrenalina a sobre aviat he sigut a la font de la Trilla! De fet tot aquell terreny ja me'l coneixia! Més d'un dia hi hem nat a fer les cabres amb les bicis amb Sisco o simplement hi em passat una tarda amb la xica fent fotos amb les fulles.. uns grans records!
He continuat pel caminet que ens indicaven i... alli estava el famós riu que haviem de crusar! La veritat que m'esperava algo més "heavy" i m'havia plantejat crusar-lo pel mig a l'estil cabreta, però com que els organitzadors s'havien currat unes grans roques, hem fet cas i hem crusat fent saltets com les granotes :)
Ja estavem al km 8,5 i això ja s'estava acabant. De tant en tant m'anava girant, esperant que aparegués algun TrempRunner, se'm feia tant extrany que ningú m'atrapés... però havia de continuar.
Allò ja ho tenia agafat de la mà i he pensat que 2km ja no eren res, però.... taxaaaaaaant!! Ens esperava la última sorpresa, la GRAN pujada trencacames!! Pendent, fang, relliscant, pesant 2kg més les sabates.... però allí estava jo, per a tirar amb allò i molt més!! Deu ni do, lo que havia aconseguit pujar!!
Ara si!! Ja estava, desprès d'haber coronat i passat unes vinyes ben ufanoses ja podia veure Baldomar! Això ja estava aquí!!! Mirant el que portava de fet... una trucada i amb 0,5km estava a meta!!!
En 10 minutets feia l'entrada al poble!!! i era la 1ª TrempRunner que posava els peus a meta!! Portava 1hora d'avantatge i segur que els grans corredors que duia a darrera farien molt millor marca que jo, però.... Fer 10,47km amb 1:38 era una gran repte que havia assolit a la perfecció!!
Sabeu que estic acostumada a quedar última i no m'importa, no sóc gens competitiva i la veritat que sempre he dit: LO IMPORTANT ÉS PODER ACABAR BÉ, però poder entrar en 5ª posició de caminadors per a mi era MOLT gran!!!
He fet una gran entrada, on tenia a tots els meus esperant i animant-me juntament amb tots els veïns que hi havia a la plaça, que gran!!!
Després d'abraçades, estiraments i descansar.. em tocava preparar-me per a les gran arribades dels meus companys!!! Els TrempRunners haviem de deixar el llistó ben alt! No han tardat pas gens a començar entrar!
Primer el Xavier Torrecillas
Seguit del gran Vikingo
i fent una entrada triunfal l'Oscar!
Després d'una miqueta ens entrava la Sandra
i finalment la Juanin i la Julia Lladós! Sisis una nova membre també! :)
La veritat és que tots i cada un de nosaltres s'ho ha currat i només pel simple fet d'acabar ens mereixem si més no el reconeixement i les felicitacions! Així és que quina millor manera que fer petjada??
Hem estat ben acompanyats en tot moment, i les xiQues ens han donat els ànims que necessitavem per a poder arribar a meta!
Tinc una gran sensació després d'aques repte assolit i qui sap els que m'esperen??? De moment nirem continuant, xino xano i al nostre ritme, sense que ningú ens pari!!!
Salut i cames, amb una gran experiència més al sac!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada