Grans reptes, petits objectius!

Grans reptes, petits objectius!
Tenim tota una vida per tocar de peus a terra, de moment continuarem tocant el cel!

dissabte, 27 d’octubre del 2012

Entrenaments

Aquest cap de setmana es presentava light i no hi havia res planejat. La peQue marxava a migdia d'avui i em quedava molt temps lliure.
Cap als 14.30 feia molt bon temps i amb el sol que feia apetia sortir a estirar les cames, així és que com que la gana encara no apretava he decidit pujar fins a Talarn i tornar a baixar.
Passem la granja de Baravic, la bifurcació del cami dels caballs i...  wuau! quines vistes de tardor que tenia al meu davant! La veritat és que avui acompanyava tot! :)


Al fons es divisava Talarn prò tenia tot el temps del món. Mentre anava tirant anava pensant que podia allargar una mica més i pujar fins a sant sebastià. Avui havia decidit sortir sense aigua ni res, així és que ho feia parada a sant sebastià i apretava una mica més o pujava fins la font de caps de talarn.. al final m'ha tirat més l'ermita. Al darrera meu es podien divisar alguns núvols, però res important que em fés girar!

 Simplement em feien girar per veure les gran formes magnífiques que formaven. Xino xano he anat pujant. Se m'ha "acudit" no pujar pel cami convencional, sino que allò necessitava emoció. He començat a tirar el través, ara cap a la dreta ara cap a l'esquerra.. amunt, avall... i aviat he sigut sota l'acadèmia! M'havia passat una miqueta prò alli tot dóna al mateix lloc, és la sort que tenim el creixer "com les cabres", que sabem on passem :)
En un tres i no res, e arribat a sant sebastià, on lo primer que he fet ha sigut asedegar la font!! quina sed i quina calor, no ho semblava pas que aquests dies hagués refrescat!
He decidit fer alguna foto a la gran meravella que tenia al davant abans de baixar per els corriolets enfangats que m'esperaven.

La baixada no ha sigut tant dura, entre el airet que s'ha aixecat i les petites distraccions que he trobat aviat ha passat l'estona. Quan no me n'he adonat ja feia l'entrada a Tremp.
Si més no he passat una estona diferent, on he continuat l'entrenament per si més no superar-me una miqueta cada dia! En total m'havia fet 8 km i estava orgullosa.



Les petites distraccions, seguint pistes de potetes :)

Doncs no res, fins aqui el dia d'avui. No és una entrada tan emocionant com quan és una cursa, ho visc més intensament, però si que és entretinguda per les vistes :)
Apale, una història més al sac! ;)


track Tremp - Ermita Sant Sebastià - Tremp




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada