Roc de Pessonada, n'és tradició!

Sent l'últim mes de l'any crec que ha sigut el més treballat! El començava un gran projecte, una enorme il·lusió, el Raul em demanava formar part del seu repte i m'introduia a la 4a etapa on em vaig sentir com a casa. Seguidament portava a la mummy a Montrebei i passejava a la Lúla per roca regina. Una bona pujada des de les bordes de Llessui fins la portella i una visiteta a la cova del tabac, eren entrenaments suficients per a fer la mini travessa amb la peque. La primera de la temporada on ens ho vam passar com a nenes!

Així és que avui no podia ser menys! Avui teniem la cita de cada any, un mano mano amb la Itziar pujant al roc de Pessonada i donar tota la volta. Haviem d'anar a buscar el sol a les altures i fer cremar els torrons com cada any :)

Així se'ns presentava el dia, radiant i ple de tranquil·litat, teniem tot el roc per a nosaltres! La veritat és que ja ens coneixem el camí amb els ulls tancats, així és que xino xano em anat fent. Anavem a passar el dia, i ningú ens esperava així és que ens ho hem pres amb calma.

Mentre ella pujava el primer tram d'escaletes, la Lúla la controlava des de dalt. Allò que pugés per allí no ho veia massa clar i fins que no l'ha tingut a dalt no l'ha deixat! :)

La veritat és que el camí ha sigut amè i deseguida erem a l'últim tram. Allà on sempre parem, on sempre ens deixa la boca oberta tot allò que tenim als nostres peus. Per molt que hi tornem una vegada rerre l'altra sempre ho trobem com si fós el primer cop :)

Després de mirar, remirar, descansar i no deixar que ens afredem massa reprenem el camí. Ens espera el segon tram d'escaletes, on la Lúla escala sense xafar escala i la xiqui ho disfruta un cop més. El cim practicament ja l'olorem i la pujada és apunt d'acabar!

Les vistes des d'allí sempre són espectaculars, és com tornar-se àguila!

Venga va que això ja ho tenim Nini!! En un orbrir i tancar d'ulls em sigut dalt! Arribat l'hora de descansar, menjar mandarines, observar, observa i observar.... Ens hi hauriem passat hores i hores, però les dos sabiem que encara ens quedava tota la volta al roc i tornar. Era aviat si, però si ens entretenim.... se'ns fa de nit, hehehe. Així és que després de fer peripècies per obtenir un trípode natural i fer les fotos que tant voliem, haviem de rependre camí.

Després de fer tots acte de presència, inclús la "guineueta" que ultimament ens acompanya em continuat trajecte. La volta que dóna per arribar a l'altra ermita i baixar fins a pessonada et continua donant unes vistes a vol d'ocell increïbles. Em estat acompanyades tota l'estona d'una majestuosa àguila que la Lúla s'anava ensumant però que finalment ha aixecat vol.

Una gran jornada, una gran aventura més, una gran experiència sumada al seu costat. 

Arribarem lluny Nini, el 2016 està sent gran però el 2017 serà GEGANT!