Grans reptes, petits objectius!

Grans reptes, petits objectius!
Tenim tota una vida per tocar de peus a terra, de moment continuarem tocant el cel!

diumenge, 4 d’octubre de 2015

Circuit de l'Obaga a Tiurana

Un cop més Tiurana ens esperava i aquest cop baixava ben acompanyada. A part de la Juanin i el Maike, la peque també agafava el viatge. De moment només seria per a fer-nos suport, el final del dia ja es veuria!

Així és que després de la matinada que ens havia tocat fer, amb una horeta ens plantavem a Tiurana. Feia un airet fresquet, tot just per treure els telaranys dels ulls i despertar-nos de cop. Arribavem que encara no els hi haviem deixat montar res, així és que després de fer el cafe, la tertulia amb la Rosa, Yolanda, Anti, Mireia, Aisha i la Misèria i la Lua allò començava a tenir ambient!!



Erem una bona collada finalment! També em trobava amb el Josep Maria Calderó, company d'equip on s'aventurava a la mitja, jo repetiria circuit com l'any passat juntament amb les nenes, el Miquel s'aventurava a la mitja un cop més i la xica es quedava fent trucs de màgia amb els nois de canguratge. Tot al complert i llestos per la sortida, així és que alguna foto més de rigor i al lio sense fotos!


Si volia  fer una bona cursa m'havia d'oblidar allò d'anar treient la càmera, així és que després del tret de sortida i per fi deixar asfalt i aventurar-nos pels corriolets començava la gresca! La Joana començava anar més ràpid (tal com esperava) mentre a la resta ja les havia perdut de vista feia estona, però ja venia a això! Cadascú al seu ritme i tard o d'hora ens tornariem a trobar. Els planells els feia al trote pro la primera baixada de corriol al galope i quin disfrute! Deixava enrerre a la Rosa i la seva companya que anaven amb més compte, passava a la Juanin dient-li que ja m'agafaria a la pujada i jo anava a la meva. Sense cap molèstia i sense forçar estava disfrutant com una nena petita! Ara salto, ara pujo, ara baixo... però lo bo s'acava i m'agafaven altre cop les nenes. Finalment la Joana baixava ritme per flato i això feia que jo pogués aguantar el seu ritme i acabar la resta de cursa juntes!

La veritat és que m'ha anat molt bé estar acompanyada. Anava mentalitzada per a fer-la sola, però sempre és molt millor amb bona companyia!
Xino xano i al trote i caminant em anat fent. Els dos primers de la llarga ens agafaven just abans de l'última pujada, però allò ja ho teniem, ho portavem tant bé que tant sols em deixat que ens agafés el tercer, ja no em donat pas a ningú més i d'aquesta manera arribava més feliç que un xínxol, costant-me menys del que m'esperava, l'entrada a meta ja la tenia allí!!! Pujavem a peu, però l'entrada no podiem fer-la caminant així és que a l'últim revolt agafavem enbrunzida amb la Juanin i feiem una entrada triunfal! Rebaixant temps a l'any passat i acabant com unes reines!!!

Així de contentes i amb ganes entravem a meta, un cop més haviem aconseguit la nostra fita i haviem fem passets per a una bona causa, ajudar a recaudar per lluitar contra el càncer em feia créixer encara més, i tenir tot el caliu de l'organització allí amb nosaltres et feia sentir important. L'any passat vam deixar petjada i aquest any ens reconeixien per la que feia publicitat a totes bandes de la cursa i per la que l'any passat l'empaitava el caball!! Quin tip de riure, però que bé ens sentiem!!!!

Paravem cames i buscavem a la xica. Ens reuniem amb l'Anti i l'Aisha perquè ens expliquessin l'aventura de canicross i sense adonar-nos el Miquel entrava darrera nostre, un cop més aconseguia estar dins del top 10 fresc com una rosa i suant com un garrinet. 

Aquesta era la cara de felicitat que ens enxampaven només acabar! Era hora de dutxar i preparar a la xica, ella també s'aventurava a les curses infantils per a poder col·laborar!


Així d'il·lusionada plantava! No era molt llarg ni molt tècnic el recorregut que tenien, però suficient per a fer.los sentir importants! Així és que en un tret de sortida tots han agafat una bona embrunzida, uns passaven, els altres adelantaven, els altres reien i lo més important: s'ho passaven d'allò més bé!


Amb aquest impetu passava la primera volta sota l'arc, encara li quedava una volta més per finalitzar però hi posava més ganes que mai!! En un tres i no res, tornava a treure el nas i aquest cop per quedar-se a meta amb una rialla d'aquelles que no s'esborren de dies!!!


Aquesta era la gran rebuda que li feien, suficient per a fer-la sentir la més gran! una gran jornada on tots em après un cop més que lo important no és anar ràpid, si no veure tot lo que as sigut capaç de recórre en tot el temps que hi has dedicat!

 Amb les botxaques ben plenes marxavem cap a casa i amb la peque que s'enduia un sorteig a la botxaca! Té un sopar pagat al xiquiparc d'Igualada! Així és que ens tocarà fer un viatget un dia d'aquests per anar-lo a inspeccionar!

Un gran dia on em corregut per aportar el nostre granet de sorra per aquesta gran lluita constant, una lluita contra el càncer gens fàcil de portar!
Gràcies un cop més a tota l'organització per a tot el tracte rebut, tot cuidat fins l'últim detall, així és que l'any que bé tornarem a participar!!

Cames i Non sTop*



 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada