Grans reptes, petits objectius!

Grans reptes, petits objectius!
Tenim tota una vida per tocar de peus a terra, de moment continuarem tocant el cel!

dijous, 14 de maig de 2015

El pas per la MUT i el carrerón a la Bnb Xtrem!

El Montsec no deixa indiferent a ningú i la MUT treu lo millor de mi! Així resumiria el meu pas per la MUT com a premsa de collita pròpia. Un any més tenia el canó preparat, però aquest any la trupe s'havia augmentat. Enlloc de només ser-hi el Xarlie, s'afegien els dos xipirons del Kako i el Jou, a més a més tota una bona trupe dels Tremp Runners! Allò prometia i molt! Així és que divendres als 10 de la nit ja em plantava a la línea de meta per a treure tot allò que m'assegurava un gran cap de setmana!!

Així em rebien els tres jabalins! Dos llestos i un tercer que anava a mitges! hahaha. En res fem via cap dins del poble i allí es veu tot reflexat. Els TR's triumfen per majoria!!

Tanta collada feia por hi tot i és que tots havien triat la MUT!! El tret de sortida aviat es dóna i cadascú fa la seva via. Ens estem una mica a la fresqueta amb la Juanin, l'Oscar, la Dolors i la Eva que també han baixat, després cadascú cap a casa seva, per a mi dissabte serà molt gran! M'espera una gran matinada per a fer la sortida de la Marató i després ja enllaçar el seguiment del Kako i Jou.

L'arribada als 8, la sortida a les 9... El Toni (cunyao) em va passant informe i gràcies a ell i l'estudi fet amb el kako i el xarlie minuts abans de la sortida calculem que als 9.30 passaran primera vegada St Alís. Així és que abans de lo previst hi arribo però allí l'Andrea i la Mireia m'informen que fa estona han passat, renoi! Van millor del que ens pensavem, que guai!!! El xarlie a les bagasses va deixar-ho estar, el peu no el deixava anar comode i s'havia de reservar per la cerdanya, bona decisió!!

És moment de replantejar-se el matí! Si baixo a Alzamora tampoc els enganxaré i per a fer el congost em toca donar massa volta... La decisió quedar-me el matí a St Alís! Així m'asseguro que els agafaré a tots, els veuré passar tots i quan tornin a pujar els dos jabatos m'asseguro ser allí! ;)

Tots van passant, arriben cansats i tocats però els de Figuerola són de ferro! hahahaha. Tinc milions de fotos que podria posar de tots, per sort els vaig poder agafar a tots un per un dalt del Montsec, però aquesta és la que em treu la rialla més gran. La gran patxoca que duien, les òsties que s'havien endut pel camí i l'humor que encara els hi quedava era inmens!!!
Així anava passant el matí. El Miquel feia estona havia marxat amb l'Oriol, ell li aniria bé una mica de companyia (portava tota la cursa sol) i el Miquel treure's el cuquet de no poder acompanyar al Xarlie, així és que li vaig donar carta blanca i jo a fer la meva feina! Els dos disfrutarien com jabatos!

La festa era apunt d'arribar, amb l'objectiu després d'haver vist passar al primer (Luis) com una fletxa ja divisava al equipo!! El kako arrosegava la corda per a fer tirar al Jou i vaya espectacle que m'esperava!!!


Com vaig disfrutar, quina rialla més gran em treien i quines grans imatges em podia endur amb ells. Tot allò no es pagava amb res, estava gamba i amb el sol al cap però res d'allò m'importava perquè aconseguia el meu objectiu, poder donar els ànims suficients als meus, poder fer que tinguessin records per quan siguin padrinets!! Una experiència, que cada cop que la visco és com si fós el primer el cop, m'encanta com visc aquestes avetures!!!

Eren les 14 i passaven més frescos que unes roses. Al Jou li costava una mica més, però res que el fés parar si no ja se n'encarregava el David de fer-lo tirar, si no mireu el video! No té desperdici!!! Un fart de riure la baixada amb cotxe amb ells al costat. El david controlant que el seguís, el Jou darrera que no el pot atrapar i jo esperant que amb 50min siguin abaix! hahahahah. Bunissim!!

i el moment esperat allí el teniem, entraven a meta amb 6ena i 7a posició, amb les forces més grans del món i amb les rialles seves peculiars! Tots estavem allí, esperant a que xafessin meta, que passesin l'arcada i poder donar-los la gran abraçada, un moment que s'ha de viure per a poder explicar, però que et dóna les forces més grans del món per a donar-te compte que pots amb tot allò que et proposis, que grans!!!



Veure aquesta grandissima felicitat de satisfacció et recompensa totes les hores d'esforç i treball, almenys a mi!


Després poc a poc van anar arribant tots! L'Oriol i el Miquels dels segons i la resta al darrera! Tots i cada un d'ells campions com el primer per haver començat i acabat aquells 99km tan tècnics i complicats! Només d'intentar-ho afrontar ja els feia herois!

La resta del dia va estar plena d'emoció, rialles, agraïments i ple d'uns moments que no oblidaré! Ara ja només quedava del gran cap de setmana, el meu carrerón de l'endemà a benabarre, era el meu moment però amb tota l'adrenalina injectada dels xipirons era impossible no fer bon paper!! :)
així despedia el dia! hahahahhaha, faig una mica de por, ho reconec!!!

La gamba que complementa els xipirons!!

--------------------------------------------------------------------------

i... el gran diumenge havia arribat!! A Benabarre ens plantavem a primera hora amb el Miquel i la xica, després arribaria mongermà petit, que feia tancament i seguiment amb el quad, una petita injecció més per a fer bon paper!!



 Finalment hi erem al completo, el trio calavera a la secció de Btt, el xic a la secció d'staff, la xica com animadora i el quarteto a la secció de trail, allò prometia!!! Aquell dia més que mai havia de fer bon paper heheheh.

Allí ens trobavem amb cares conegudes, amics que feia sigles als quals no veia, la Rosa de Gogogo... i els nervis anaven creixent, un cop més era com fer una cursa per primera vegada però tot i així sortiem bé. El tret de sortida va ser sorollosa i animada, però amb l'adrenalina que duia del dia abans, la llebre que m'havia buscat i amb aquell nus d'on em trobaria al meu germà anava tirant sense adonar-me. Tot el pas per dintre del poble i un tros més el feiem corrent, al nostre ritme i quedant enrerra tocant l'escombra, però aixó no faria que em detengués ni canvies de ritme, un cop vaig fer-ho i mai més!!!

Poc a poc anava deixant l'escombra, anava passant a poqueta gent però em trobava molt més que bé! A les baixades podia córre i a les pujades i pla anava ligerita, allò feia que no em fés falta parar només que als habituallaments!

 Feia calor, molta calor i després de passar el primer habitallament entravem en zona boscosa i una mica d'ombra! Menos mal!! Ja portavem estona trotant sols i disfrutant com mai, uns corriols increïbles que eren corredors com mai, saltaves de pedra en pedra dins del barranc i em trobava de fàbula! El genoll em respectava i això encara em recomfortava més!

 Semblava que s'haguessin begut tota l'aigua del barranc de cop, així és que de tant en tant em tirava l'aigua per sobre heheheh. Els km's anaven passant sense donar-nos compte i els primers 10km amb 1,30 ens els haviem menjat, encara no m'ho podia creure! Disfrutava al moment que anava avançant sense adonar-me'n!!!

Allò ja gairebé ho teniem, l'arbre ens indicava el que ens quedava i entravem a la zona xula, una última pujada on treuriem una mica la llengua, però no tant com jo tenia pensat. Vam passar entre mig de camps, de bicis i pista però tot allò era super xulo!! Ja es tornava a divisar benabarre i l'airet que corria ens feia sentir l'speaker de lluny. Veim la llum al final del túnel! hahaahahha, i és que passar per allà dins va ser divertidissim!! Amb la calor que tenia ni vaig mirar que estava ple de xarcos, així és que us podeu imaginar com vaig acabar. A la vegada em girava per si venia el Miquel i me'l veig fent saltets esquivant-los, molt divertit!!!! hahahaha

Ja tant sols ens quedava una baixadeta pel mig del bosc xafant aquells corriols espectaculars que no ens deixaria indiferent, després una petita pujada i baixada fins a meta, allò ja gairebé ho teniem!!!

Si cliqueu al video, veureu lo molt que vaig disfrutar!! Ja teniem el speaker més aprop del que ens pensavem! Miravem rellotge i marcava 2:24'... Va Olga que arribavem abans de 2h30... i jo.... vaaaaa, que em d'arribar abans!!! L'última sprintada valia molt la pena!

Començava a estar cansada i les cames començaven a pesar, però això no volia dir que no podia aconseguir-ho, al veure el carrerón que m'estava treballant valia la pena intentar-ho! A poc metres d'entrar teniem a les Gogogo animant i ja treiem el cap a l'asfalt de l'alfombra roja! Meta ja es divisava i la gent aplaudia com mai! No havia vist mai un poble tant implicat, l'entrada a costat i costat estava ple de gent cridant i animant, juntament amb l'speaker que ens donava l'últim impuls per a fer aquella pujada corrent! sisis, encara no sé com però ho estava fent, pujava corrent i entrava a meta amb 2:27!!! Encara no m'ho creia ni jo! No sóc de mirar rellotge ni de posar-me un temps, però fer els 15km's amb 2:27 per a mi era fer un CARRERÓN!!! 

 Amb la rialla més gran del món m'enduia aquella gran experiència un cop més! Plena de satisfacció i bons moments, però sobretot d'un gran esforç. M'havia buscat una bona llebre si, però si no hi hagués ficat de la meva part res hagués rutllat!!! Aquesta ens ha sortit bé, ara esperem la pròxima!!!

Amunt i Non stop*






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada