Grans reptes, petits objectius!

Grans reptes, petits objectius!
Tenim tota una vida per tocar de peus a terra, de moment continuarem tocant el cel!

divendres, 27 de febrer del 2015

Un 131 feréstec: Un somni IMPORTANT, una fita INTERESSANT.

La setmana ha anat de números. Entre 154, 322 i 131... el que ha marcat la diferència!

Ningú entendrà el perquè dels números i el seu significat però per mi són molt més que això. Avui potser és dia de reflexió, d'una entrada totalment diferent on tot ha canviat. Són èpoques complicades per a tots però després de dies d'intentar-ho avui he sigut capaç de superar-ho. Si tiro més setmanes enrrera apreixen més número 149, 422, 105.... i més enrrera continuen apareixent, però aquesta setmana ha estat treballada, ha estat meticulada i sense tenir gens ni mica de ganes. Tot i així ha sortit tota la meva força de voluntat. Per a mi fer tant desnivell durant tres dies seguits no és habitual, el meu cos no ho aguanta però avui m'he adonat de que estic perfectament bé (tret que em costa d'aixecar-me del sofà... hehehe), que el meu coco està més actiu que mai i que les meves possibilitats pel dia 15 comencen a créixer una miqueta més.

Malaltissa o curativa? Aquestes són les paraules claus que la majoria de la gent pensa. Aquells que no ens entenen, que no saben viure la natura en aquest estat no poden entendre que poguem estar hores i hores patint al vell mig de la muntanya, ja sigui sols o acompanyats. En canvi, aquells que de la mateixa manera que jo, més o menys intensament la viuen i l'exploren m'entendran a la perfecció.

Per a mi, la naturalesa, la muntanya i la passió de passar de roca en roca és la meva cura. Són molts mal de caps que m'atabalen només aixecar l'ala, només crusar la línea de la porta de casa meva, però a la vegada tinc una petita que em fa lluitar cada dia per a què això sigui algo més fàcil. Tinc molta sort si! Però tot i així a vegades no és suficient per a deixar enrrera tot allò que no m'aporta, tot allò que fa créixer la ràbia dins meu i tot allò que em crea una ansietat que poc a poc s'apodera de mi.... Per això sortir sola o acompanyada, gastar les meves energies en cada passa i patir quan menys ho espero és l'elicient i els actes claus per a tornar-me a sentir persona, per a tornar a ser jo mateixa i treure'm tot aquest mal rollo de dins meu. Allà dalt, sobre la fita que aconsegueixo a cada intent, em tranquilitzo, respiro aire pur i m'adono que no tinc tantes coses dolentes. Allà sóc qui realment vui i actuo tal com jo decideixo. És allí, on m'adono que tinc més força de voluntat de la que em penso, que tinc persones al meu costat que valen milions i que tinc una vida que no està gens malament!
Precisament per això, avui allà dalt, sobre el 131 i després d'haver-me menjat les meves 101 corves, he decidit que era moment de canviar. Que ni per moments no deixaria enrerra aquest tractament tant meravellós pero que si que faria que cregués una mica més en mi mateixa i per últim cop en un tema tabú faria que fós el passat, que quedi enrerra i que d'aqui un temps sé que ho podré mirar amb una gran rialla!

Així és que no deixeu mai de lluitar per els vostres somnis, jo en un moment límit vaig estar apunt, però avui jo sola m'he demostrat a mi mateixa que els somnis no s'esborren si no que tant sols s'amaguen per a què els tornis a descobrir! Surt i ves a buscar-los perquè et fan sentir com mai!!!

Non sTop*

149.
154. 
322.
131.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada