Portem unes setmanes difícils, i el pronòstic és una mica llarg i si més no, aquestes sortides amb els meus és lo que sempre ens fa desconectar del món! :)
Sempre he començat les cròniques amb energia i entusiasme, avui no és menys! Però crec que algú molt especial es mereix un agraïment especial. No cal nombrar a ningú, ell ja sap qui és! Simplement un GRAN amic i una GRAN persona. Aquests dies ens has ajudat. He pogut arribar a entendre moltes coses i m'he tret els grans dubtes que tenia, així que... moltes gràcies D.!!!!!! :)
i bé, ara sí!!! Toca explicar la experiència, que no es queda gens de curtaaaa!!!
El dia com de costum entre els nostres, ha començat aviat. Anant a dormint a la 1.30 i després d'una setmana ben mogudeta avui als 6 ja tocaba diana. M'havia de reunir amb l'Oscar, la Silvia i el Toni, una companyia immillorable per carregar-se un mateix les piles!
Ahir tenia molt clar i decidit que no els faria companyia, que em quedaria a meta sense fer-la. Tenia encara les costelles tocades i no ho veia clar.... perquè aquest canvi?? Vosaltres sabeu el que tempta tenir a la Silvi, l'Oscar i el Toni preparats fent dentetes?? Acabes caient a la temptació!! jajajajj, així és que als 7.30 ja recolliem dorsals. Una xulissima samarreta i a prepar-nos que ens faltarien cames!! Preparats amb voltaren, botelletes... el que fés falta però allí havia d'estar, ho necessitava per mi i per ella! :)
Després de quatres estiraments i fer el tonto escoltavem brifing de la llarga i animavem a Petitjan que s'enfrontava tot sol als 37km que li esperaven!! Als 8.30 els hi donaven la sortida!
No em tardat pas massa a acabar-nos de preparar i parar l'orella! Sisisisisiis, tot i que la Silvi no tinc molt clar que sapigui això d'escoltar.... jejejejej
Pim, pam, pum... el nostre tret de sortida! Rellotges preparats, cames llestes i el coco que m'acompanyava més que mai! El Toni i la Silvi han començat a trotar i avançar, naltres xino xano no cal matxacar... total no els hi serviria de RES!!! En 5 minuts ens els trobavem al darrera que s'havien PERDUT!!! Com??? Sisisiisi, com sentiu!! La silvi si no es perd no fa cursa.... jajajajajajajaj, quin fart de riure!
Després ens han tornat a passar i ja no els em trobat més fins l'arribada.
Jo i l'Oscar anavem xino xano, la pujada al castell era dureta però desprès teniem la recompensa de la baixada pel mig del poble, no hi haviem passat mai però la veritat que era xulo!
Aviat em sigut al pontet de no se què.... (no recordo bé el nom) i allí ja començava via cap a la Via Romana i una gran pujada fins arribar al port d'Àger.
Pensava que se'm faria molt pesada, que necessitaria mil i una parades (en faig sempre moltes), però m'he sorprès a mi mateixa! Les costelles reaccionaven bé a la medicació i el cos anava bé. Així és que "suaument" em anat fent via amunt amb l'Oscar, ens pensavem que ens costaria més però amb una hora estabem plantats a dalt del port i l'abituallament ens esperava, això sí, algo més també.... Fotos! Como no...amb unes vistes increibles de tota la conca!!!
Em begut, mengem taronja, ens refresquem i au tira que el més veterà de tots (79 anys) ens enxampava i ara tocaba lo nostre tralla de baixada per corriols fins arribar al barranc!!
No les tenia totes i tremolava només veure el que m'esperava. Què passarà amb els "sutracs", m'hauré de quedar a mig camí? Si corro em farà mal, si camino els genolls petaran... No sabia per on tirar. Xino xano anavem fent amb l'Oscar fins..... Pam! A la Olgui se li ha girat l'olla i tocava córre... Sisisisisi, au tira avall, ara salto com un canguro, ara faig esses com una serp, ara més ràpid, ara més a poc a poc... però funcionava! No em ressentia de res, se'ns faria més curt i millorariem temps! Així és que amb 20min erem al barranc, tota una canya!!!
No parava de sorprendre'm a mi mateixa!! L'Oscar em deia que estava boja però a mi ja m'anava bé perquè nomes ens quedava 2km per arribar!!!! i per ja divisavem Àger altra vegada!!
Allò ja ho teniem a la màniga i amb 1:45 ens plantavem a meta!!! Alli teniem al Toni i la Silvi que ens esperaven, preparats amb la càmera i amb els seus ànims incansables!!! Com sempre!!! Així és que abans dels 11 entravem a meta!!
No m'ho podia creure, allí estava! Batin rècord de temps, increiblement!!
Ho he viscut com una gran tornada al món de la montanya, ho he viscut amb una gran companyia i uns grans amics que en tot moment m'han fet costat, però sobretot ho he viscut al 200%, amb l'adrenalina constant en tot moment i disfrutant de tot allò que més m'agrada!!
Una experiència única on res importa i oblides tot allò dolent que pots arribar a tenir!!!
10km més amb un temps per a mi increïble!!! Mil gràcies a tots, a tu a tu i a tu, però també agraïr la gran organització! En cap moment tenies possibilitat de perdre't, l'abituallament era més que suficient i el tracte excel·lent!! Olé per ser el 1er any!! Com és evident els Tremp Runners, l'any que ve.... TORNAREM!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada