Skyrace de Montserrat

Increible, brutal, trilita... no em surten les paraules!!!!!!!

Era el meu gran retorn al món de la muntanya després de gairebé estar un mes en standby i la veritat és que em feia respecte. La Juanin a principis de setmana ja em deia que ho veia molt negre per fer-ho, però l'Oscar semblava que s'anava animant i que la lesió del genoll no el frenaria. La Laia també anava una mica cascada. Total que dels 3 no en feiem un de sencer, però lo important és que ens fariem companyia, i això és lo més important: no anar SOL.

Al cap de 4 hores d'haver-me posat al llit em sonava el despertador. 4hores només, pensareu?¿?¿!!! Que grillada!!!!! Sisisisi, fins hi tot jo ho pensava però eren més les ganes de començar cami de curses que quedar-me a casa més temps, així és que als 5 tenia tots llestos els de casa i anavem a buscar la family Tinto. Ja també estaven llestos i em encarrilat carretera avall.
Els nens deseguida s'han adormit, així el viatge era més amè sense vomits... però renoi quina son em donava tanta monotonia.... Sort que en un tres i no res ens em plantat al bruc.
Alli ens em despejat em donat un vol prenent la fresca, han fet cafes i amb uns 15 minuts ja erem al camp de futbol de monistrol. 
Veiem el cotxe del Dani, però realment no sabiem on s'havien posat. No havia arribat ningu, ni senyés, ni tiets, ni la Laia a mig cami amb el tren.... així és que em anat a recollir dorsals, aprofitant que no hi havia massa gent encara em agafat tots els dorsals dels TR. bueno tots tots..... tinc un cap tan genial que els agafo tots menys el del tiet.... Desastreeeee :))

Al cap de res, han començat a arribar tots. I que fem 1,30 que encara falta per la sortida? Doncs au, nem a fer un cafe, quatre presentacions, besitos besitos i més besitos, xerrades, anims, nervis, fotos..... tots els preparatius en regla per una gran sortida.

 Em fet fotos de rigor i en res el nostre Carlitos feia la sortida. Alli ens tenia a tots per donar-li els anims que es mereixia, li feia frente però segur que ho feia esplèndit, perquè les ganes eren increibles.

Després d'haver colat, corre corre a penjar dorsals, agafa motxilla, posa treute jaquetes.... allò era nerviosisme pur!!!! Au té Olga, amb això ja faràs em deia Tinto!!! Em donava una "botelleta" d'energia que em faria tirar. No sóc partidaria ni dels gels ni res semblant, em semblen asquerosos... però aquest cop he pensat que després de tres setmanes i mitja potser si que m'aniria bé, així és que a probar-ho! Porta cap aqui, que ens doparem! Li deia en plan patxoca :)

Sense donarme'n compte, ja era hora de sortida i els nervis anaven aflorant. que farem, que direm, nem al darrera no vui ser una sardina.... ens em quedat ben posicionats amb la Laia i el Tinto, mentre que els altres estaven a primera fila. La resta es quedava per donar-nos una bona sortida. Teniem un gran suport!!!! La juanin, la tieta eva i els nens, el Sisco i la peque, la eva i l'oriol, i per suposat el Xavi que havia vingut a donar un gran recolzament a la senyoreta Laia. Total, que teniem tot el suport que algú podia demanar!!!
i... tret de sortida!!!

Em sortit trotant en plena baixada i així que ha vingut pla em nat caminant a "paso ligero". Xino xano anavem els tres fent d'escombra però més contents que un xínxol. Passem cremallera, passem el cimintiri i comença la selva dels corriolets de pujada. Ens esperava un bon desnivell els primers 8km, sense avituallaments però amb tot el temps per endavant! i rum rum em anat pujant. El motor em seguia i anava tirant de valent, realment m'he sorprès i tot després de tants dies, però estava contentissima després de no saber segur si la podria fer. Així és que estava molt més que contenta! Els últims corriols m'han costat una mica més, amb alguna paradeta però alli tenia a Tinto i la Laia per poder tirar, va Olga que ja hi som!!! i dit i fet!! Aviat em trobat la fita on ens posava que del trajecte que haviem fet portavem 1,45 i mirem garmins i nomes portavem 1:25!!!!!! quina motivació per seguir endavant!!!!

 Santa cecilia ja era allí i amb ben poc més de 10 minuts ens hi hem plantat!!! erem en el punt més alt, era el moment d'immortalitzar!!!

Això ja estava! Alli em trobat l'avituallament que ens estava esperant a la vegada que veiem baixar els que venien de la llarga. No n'havien passat molts i ens preguntavem si el Carlitos ja ens hauria avançat, però no ho sabiem així que hem decidit continuar i que ja ens adelantaria!!

 Tocava asfalt i a cap dels 3 ens agrada així que fins que no comencessin corriols em decidit na baixant al trote i fer el ruc amb la camara... :)

 En res em sigut als corriols. Ens quedava 4km tan sols per arribar però començava la part mes bona. Cama aqui, cama alla, salt per aqui, salt per allà.... el càmara que apareix de la nada... i quan ens em adonat ja corriem els 3 costa avall. neu ve nenes???? preguntava el Oscar. Si, ja baixa el teu ramat li contestava jo!!! quin riureeeeee!!!

Aviat em pogut visualitzar el parquing del cap de futbol aixi que tocava una mica de rapel i deixar petjada!! :)

Estava ben contenta per el ritme que portavem i l'aguante que tenia, però... el genoll m'ha començat a fallar. Portava molta estona baixant per corriols corrent i em començava a donar molesties... Sort que era al final del corriol!!! M'he sucat ben sucada de reflex i em pogut continuar, sempre porto el botiquin a sobre! ajajaaj
En res, ja veiem el panel de la minutera, ja començavem a fer l'entrada a l'arribada!!! Alli em començat a sentir crits, venga aquests de Tremp, venga Olga, venga Laia, venga Oscar... vaaaaa que ja hi souuuuuuuu!!!!!! i de repent del no res la xica em sortia per acompanyar-nos els ultims metres! Quina gran ilusio!! Abans de sortir m'havia desitjat la sort més gran del món i ara la tenia allí amb mi per donar-me la venbinguda a l'arribada, un dels petits detalls que mai s'oblida!!

Aixi que amb 2:27 em plantava a meta! Si senyor, havia començat el cami de les carrerres i alli estava!!!! Potser no deixant el llistó ben alt com la resta però si amb moltíssima dignitat d'haver-la acabat. Estava molt més que satisfeta, molt més que contenta, estava eufòrica!!! L'havia acabat, m'havia menjat els meus 12km com deu mana i me l'havia endut a la saca!!!! Que més es podia demanar???

Ha sigut una cursa increible, amb un companyerisme inmillorable. Tots els TR han deixat la seva petjada, tant que fins hi tot quan feiem l'entrada a meta els tres junts els de megafonia nombraven el nom de TrempRunners!!!! Si senyor, que tothom sabés que hi haviem fet presència!!! jrjrrj

Al cap de res, arribava el Carlitos. Acalorat però content pel seu resultat, si senyor!!!!

A sigut un gran dia ple d'emocions i un bon retorn, per acabar de passar el dia em pujat a montserrat a dinar. Alli les nenes s'han distret i després tots a casa.
El que puc dir de tot això? Que el retorn a sigut increible i que el món de les curses no el canvio per a res! Una més i gaaaaasssss!!!

i alli tenia a la meva Silvi esperant, no podia esperar menys d'ella :)
En resum ha sigut un trajecte genial, el desbrossament una mica pèssim però com hem comentat suposo que va lligat a que estavem dins de parc natural... tot i així encantada d'haver passat pel mig de la "jungla"!! jajajaj