Grans reptes, petits objectius!

Grans reptes, petits objectius!
Tenim tota una vida per tocar de peus a terra, de moment continuarem tocant el cel!

diumenge, 2 de setembre del 2012

II Marxa a Lles de Cerdanaya. Espai Kilian 2o12

Avui m'esperava una experiència nova, una aventura més al sac que de ben segur podriem explicar!
Ahir a la nit ja rodava i rodava mirant i remirant el temps que ens faria per la Cerdanya, i la cosa no pintava massa bé. De bon demati ja ens donaven 6º i no hi havia intenció de pujar gaire més de 14º, així és que una bossa "d'hivern" ja la tenia preparada.
El despertador sonava als 4.30 del mati, no m'ho podia creure, un diumenge em llebava amb aquella hora per a preparar-me una caminada... anys enrera era per tornar de festa! jejejj
Als 5.15 ja tenia abaix esperant a la Reichel, el Marcus i el Jesus per enfilar-nos port del cantó amunt. Quina mandra tantes curves,pensava!!!
I res, als 7 i poc ja estavem allà. La veritat és que el fred apretava i poc després d'anar a recollir els dorsals me col·locat pantalons llargs, per sota els curts i si feien nosa ja els treuriem! però la Reichel... no es treia el fred de sobre! S'ho mirava i remirava, amunt i avall, un costat i l'altre....




 al final ha pres la decisió de no fer-la, no estava al 100% i no calia jugar-se-la a la força. El Marcus ha sigut el 2on així es que ens hem quedat jo i el Jesus. Però sempre és millor una retirada a temps que una retirada forçada oi? 
Mentre esperavem i feiem temps, els vikingos han arribat! ja ens extranyava que no apareguessin!




I bé, eren les 8... les 8.15.... i ningú ens deia res de si ja podiem sortir. La sortida la teniem als 8 però se'ls hi ha retrassat tot i fins les 8.30 no em sortit. Ens han donat quatre indicacions de com trobar el camí marcat i apaleeeeeee, cameeeeeeees:)




El temps continuava sense acompanyar però amb el paravent i ben tapada aviat agafava calor! A la primera pujada em quedava amb els meus pantalons curts, si no no anava agust. I xino xano feiem cami a Viliella, el primer poble que haviem de passar. Mentre arribava al poble els primers corredors ja m'enganxaven, però m'era igual, anava com sempre, amb la mentalitat de portar el meu ritme i poder acabar-la bé.




Anava amb un bon ritme, i ara venia la part més dura (almenys per mi). Mentre deixavem Viliella al darrera amb el primer habituallament ens enfilavem roca amunt per fer cami cap al REfugi cap de Rec. Allò em començava a sonar a la vertical (encara la tinc molt marcada). Era enfilar-se roca amunt sense parar, no valia la pena  ni aixecar la vista perquè només es veia que roca!!! M'hi he degut d'estar un quart d'hora ben bo, però després ja ha començat  a canviar el paisatge, que si part boscosa, tal·la d'arbres i el cartell que m'indicava que ja faltava menys per arribar!






I mentre observava de tot una mica, un filet de veu deia el meu nom. Gilbert??? Siiiiiii!! per fi em passava una cara conegudaaaaa!! Portava unes 2h les quals encara no havia vist cap dels meus Tremp Runners, i això era d'agraïr! Com no, no podia faltar el reportatge així que he començat a disparar la càmera




i entre dispara i animar..... ens em desviat!! sisisisis, ell em preguntava cap on era, jo tira amunt i resulta que anavem mal encaminats!!!! Després de tornar a renganxar el cami que tocava, ja ha ficat la directa però jo ja anava amb més entusiasme. Ara faltava la Sandra i el Jesus. I es que realment, anar trobant els teus recomforta molt quan portes estona sol :)

Em continuat bosc amunt a través de la pista forestal que teniem. Estava molt "pobrot", hi havia bastanta tal·la d'arbres, però mentretenia fent fotos originals (almenys per mi) i aviat he trobat l'última fita on em deia que ja estava aqui el 2n refugi i l'avituallament!





i pim, pam, pum! Aviat em sigut al REfugi cap de Rec! Alli em posat el primer segell al control, em repostat i m'he trobat amb el Jesus. Després de quatre segonets tornavem agafar la directa que ara venia baixada!



Aqui al refugi era on es bifurcaven les opcions, els de 16km continuavem per la curta i els de 30 havien de tirar cap a la dreta, però la veritat és que no podia tenir pèrdua, estaba tot molt ben senyalitzat!


Em tornat a entrar a zona boscosa i cara avall. Anava fent la cabreta i fotetes per passar l'estona..



I altre cop sentia un altre filet de veu: Olgaaaaaaa!!! Era la sandraaaaa!!! Siiiii per fi la veia!! Arribava treient la llengua pobreta. Ha decidit baixar el ritme una estoneta i em fet un bon tros juntes! Anavem petant la xerrada i era tot molt més amè, però m'he adonat que ella necessitava més ritme, està acostumada a més així és que amb tota la confiança del món li he dit que anés tirant, que no m'esperés. Ja ens trobarem abaix això no té pèrdua! i en un tres i no res l'he perdut de vista.




Després de passar una bona estona, ja queda molt menys per arribar a Aransa, i en un tres i no res hi he estat. La veritat és que ho portava molt bé i se'm estava fent tot molt amè. Alli teniem el 3er abituallament amb aigua, aquarius... i més cosetes. Després de reposar 2 segons he decidit continuar, em trobava bé i no tenia necessitat de parar així és que poodiem seguir!



Aviat he deixat el poble enrera per arribar al cementiri, que era la partida de referència que teniem. Realment era tètric però la foto que he fet m'encanta!


Aviat em trobat l'última fita on ens marcava el cami fins a Lles, així que ja quedava menys, portava quasi 14km així que li'n nava de dos. Mentre anava caminant he trobat llocs super xulos!! Una església derrumbada, unes cases enmig del no res i uns paisatges enamoradissos!





i trinco tranco no m'he adonat que ja hi era!! Només em quedava passar l'heliport de Lles i ja tenia l'entrada al poble! Així és que després de 16km amb 3:38 podia dir que per avui ja n'hi havia prou!
Alli tenia ala Raquel, Marcus i Jesus que m'esperaven per agafar el cotxe i marxar, estavem tots ben cansats, però a sigut una experiència molt positiva!
Al mati m'havia llevat amb molta mandra i amb dubtes de si l'acabaria, però el fet d'anar sola i anar-me trobant als meus crec que és lo que més m'ha reconfortat per tirar i no parar! La veritat és que el fet de millorar temps per mi ja és molt!

Un gran dia amb una gran experiència! I fins la pròxima :)





Aqui us deixo el track:

















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada