Un GRAN dia amb familia!!
Així és com puc descriure l’experiència d’avui!
Anar amb nosaltres,
realment és molt imprevisible però la veritat que si no fós així ho trobaria a
faltar, i no podria dir que unicament som nosaltres!
Feia uns dies teniem planejat
coronar el Peguera el dia de la diada amb familia, i passar jo la peQue i el Sisco
un dia diferent, així es que ahir a la nit m’ho vaig deixar casi tot lligat i
avui als 5 del mati ja em tocaba el despertador. Ens em llevat, arreglat
motxilles i als 6.30 agafavem cotxe amunt, i quina sorpresa m’esperava! Canvi
de plans em diuen a dins i en marxa… Avui no hi ha telefèric, hi ha ruta altre
cop camí del Turbó, avere quina resistència té la peQue, perquè si jo vaig
pujar ella també pot! – em deia el Sisco.
I dit i fet, canvi de
ruta i a senterada direcció Pont de Suert!!
El viatge s’ha fet amè, a
més ja ens coneixiem la carretera. Aviat em sigut a la font de la Munia, on ens
hem hagut de tapar com mai! Eren les
8.30 i estavem a 9 graus, quin fred!! Fins hi tot les fulles tiritaven!!!
Ho hem acabat d’enllestir
tot, em carregat motxilles i cami amunt! Haviem decidit que avui el cotxe no
era tot terreny i es quedava a la font, així és que ja podiem posar una mitja
horeta més al total de la ruta. I dit i fet, passada la mitja hora, arribavem
com un clau a la zona de Selva plana. Alli em fet un petit mos abans de
començar la GRAN aventura que ens esperava i sobretot la gran pujada pel
barranc. Sisi, tot i anar amb la peQue haviem decidit pujar per alli, ella
estava capacitada i aguantaria perfectament i realment s’ho passaria pipa!!! I així
ha sigut!!!
Doncs au,
després d’agafar energia i fer el gran mos tocaba gastar-ho en pujar, pujar i
més pujar!!! La peQue s’ho passava d’allò més bé, i pels trams “d’escalada” era
per on disfrutava més
Després de fer un petit
descans (portavem ja ben bé 1h30min) i fer quatre fotos per quedar constància
em tornat a rependre el barranc!!
Allò semblava
no acabar mai!! Vols dir que vam pujar per aquí?? – ens preguntavem amb el
Sisco, avui se’ns feia etern i semblava no ser posible. Ell s’ho mirava cara
avall i la Itziar cara amunt. Va mamàaaaaaa, que ja estem a dalt m’anava dient!! quin nervi,
allò era un no parar!!!
Després de tornar a fer
una petita parada i mirar-nos bé el terreny em vist que ja no ens podia quedar
massa, i efectivament al no res em sortit del barranc i em vist la gran U de la
primera “ferradura” que haviem de coronar! Sense deixar-nos que en algun moment
la petita havia de fer de periodista!!
Ja està mamàaaaaaa deia
tota contenta, ja veig la U que em deies!!!! i és que realment no era per a menys, després
de dos hores i portar 3km podiem dir que
era tota una campiona!
Així és que, em repirat
fons i au que fa pujada!!!!! Alli només es veia cara amunt i amunt i amunt
sense acabar mai, però realment m’ha sorprès amb un horeta em acabat de fer 1km
i algo més!!!!
El Sisco arribava darrera
nostre, casi treien la llengua com jo i dient entre nosaltres la resistència
que portava avui la xiQui!!! Tot i que hem decidit deixar-ho allí. Era practicament
la una del migdia i ens quedava 1h30 ben bona per poder coronar el turbó, se’ns
faria de nit per baixar i seria molt pesat per a tots. Així és que, després de
mirar, rumiar i parlar-ho em decidit dinar a dalt i després amb la calma
baixar.
Després de dinar ens em
relaxat, miravem els núvols, els cervols que passaven pels voltants i em fet
fotos molt divertides però….
Era hora de tornar i fer
cara avall!! Així és que amb temps i calma em anat baixant. La baixada ha sigut
més dura, ja que les parts “d’escalada” li costava més a la senyoreta, però res
que no fos manejable ;)
Fins hi tot ens ha donat temps d'adonar-nos com una abella xuclava el polen!
track:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada