Ja ho portava de cap tota la setmana, i el dissabte estava destinat
a coronar, però amb una invitada molt especial, la peQue!
Així és que als 6.30 del matí hem agafat cotxe i
carretera capdella, als 7.30 ja erem allí, llestes per agafar el telefèric i
enfilar-nos roca amunt.
Ens em
efilat pel carrilet i tirar que tiraràs! Em començat a trobar el gran paisatge,
que si túnels (cosa que no li feien massa gràcia) que si on guardaven abans els
ramats d’ovelles.. (em sembla que era aquesta la utilitat) i així em anat
tirant sense donar-no-se’n compte que practicament erem a la cabana del pastor
. Em esmorzat amb tranquil·litat i em decidit que era millor
tirar costa amunt, total haviem de fer-ho igualment…. Així que em retallat una
mica de trajecte. I enfila que enfilaràs! Renoi com costava fer passes cara
amunt, però no hi havia qui l’agafés!! Jejejej
Em estat entretingudes entre grans vistes, un gran
acolliment de part de les vaques , cavalls i la gran presència de les àguiles! Quin
gran animal per no parar de mirar el seu bol.
aqui hi ha 2 pardalets que són difícils d¡apreciar
I això
anava fent costa amuuuuunt!!! Em començat a arribar a la part rocosa, res de
comparació però que bé que ens ho hem passat fent de cabretes!! Semblaava que
el temps no ens volgués acompanyar, però com que no es veia res greu em decidit
continuar. Renoi quina marxa portaba la petita, entre roca i roca em
desapareixia dient-me que no le’engannyés!! Quina agilitat! Jejejej.. allò
semblava que no s’acabés mai!
Roca roca i roca i….. pam! Em vist el petit passadís i
sabiem que arribava la GRAN final! Ja començaven a treure el cap, ja podiem
veure les dos banderes que entrevolaben mig en els núvols! Quina gran
satisfacció!
Em acabat de pujar en un tres i no res! Feia molt vent i de
tant en tant es notava les ventades, així que em dinat rapid i avall que fa
baixada! Però això sí, sense deixar la nostra petjada! Fent fotos com cabretes J
tot i que hi havia nubolades, alguna que altra vista em pogut treure! això sí, hi havia petits detalls que realment valia la pena haber arribat a dalt!!
això eren fragments de roca que anavem traspassant
algunes vistes que s'han deixat veure
tot i que els llacs s'han amagat aquest cop
La baixada ens ha costat més, però com que la “senyora” no
volia perdre el telefèric de baixada, em agut d’apretar el “culet” per a
poder-hi arribar. Realment estavem
exhaustes, però un últim esforç era el que quedava! Tot i així ens ha sobrat
mitja hora, així que us podeu imaginar la canya que hi hem posat.
De tota aquesta crònica ne’m tret moltes coses l’una de l’altra.
Em rigut, em plorat, ens em barallat, em cridat i fins i tot en caigut de cul,
però ningú ens treu la GRAN satisfacció d’haver-la coronat juntes, d’haver-nos
esforçat juntes però sobretot JO em quedo amb el gran esforç que ha fet la
petita per fer-me continuar, per tirar i no abandonar!
Això és tot per avui!! J
ara toca preparar-ne una altra!! Non stop!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada