Grans reptes, petits objectius!

Grans reptes, petits objectius!
Tenim tota una vida per tocar de peus a terra, de moment continuarem tocant el cel!

diumenge, 26 d’agost del 2012

Des de la Múria fins la vall del Turbó

Aquest cop tenia una companyia molt especial, ELL :)

Feia dies que per ahir haviem planejat una sortida de les "xules" que li'n dic jo. Després d'unes grans vacances i el relax que haviem agafat aquest dies s'havia de tornar a posar el cos a to! :)
Si, el temps no marcava massa bé però després d'haver-ho mirat i remirat mil vegades la nit anterior, vam acabar decidint que preferiem passar fred que no la calor infernal d'aquests dies, així que dit i fet!
Als 8 del mati (si, no vam ser gaire matiners per ser que teniem una hora de viatge, però tampoc portavem pressa) vam agafar les coses i cotxe amunt! Vam passar Pont de Suert, les Paüls, la Múria i finalment vam arribar a la font del "merendero de la Muria".

font de la Múria

gran "merendero"

Primer vam dir de dixar el cotxe alli i començar l'aventura, però encara estavem una mica adormits i al veure que una pista seguia cami amunt vam decidir pujar amb cotxe una mica més. Però que aviat se'ns va acabar allò!! Tot era ple de forats, esquerdes... el pobre ibiza anava boig! així que el vam deixar aboradet i motxilles al coll!
Vam començar a caminar i ben aviat vam ser al planell de Selva plana, des d'on ens vam desviar cap a la dreta i començar el caminet marcat amb les fites. Allò feia pujada i més pujada i és que realment amb poquets km ens esperaven uns 200m de desnivell. Finalment vam trobar la última fita que ens començava a marcar el cami que descendia per un bosc enorme on el que ens tocaba era travessar barranc amunt. Realment hi havia altres alternatives, però sent sincers, aquella era la més rapida i on es podia fer més la cabra. Hi havia pedres gegants on a trams s'havia d'escalar, grans forats i grans batalles amb exèrcits de mosquits però realment va ser divertit pujar per tot aquell barranc!!

el gran barranc

semblava que no s'acabes mai 
Añadir leyenda

ELL :)

Vam fer una parada tècnica i després a continuar. Jo anava avançant, avançant.... però... on és el final????? no hi havia manera de que aquell barranc acaves!!! grgrgrgrg només feia que veure pins pins i més pins! ni muntanya ni roca ni re! a moments pensaba que realment havia agafat malament el cami, les fites eren tan escasses i amb tanta diferència de metres que realment amb les bifurcacions que es podia trobar dins del barranc no era massa complicat perdre's, i amb una experta com jo... pos ja direu!
Finalment vaig poder divisar el final del barranc i on ja es començava a veure algo més que pins!




Cresta est del circ del Turbó


Al deixar la zona del barranc podiem començar a divisar la cresta est del circ del Turbó. Ara tocava coronar tots aquest metres que es veien fins amunt, i com que no tenia ganes de fer-ho per el caminet que seguia barranc amunt, tot i que ara era més zona de roca, volia desconectar-me d'ell, així que vaig decidir fer la cabreta i fer la pujada coronant les crestes que tenia pel costat. 

Pujant cap al circ

I amunt, amunt... casi ja coronavem el circ!!!! Pensant que ja arribaria al final, però que equivocada estaba! Després d'haber coronat el que si que hi vam trobar van ser les nostres grans amigues les vaques però... teniem una coronació més! Alli no acabava tot, dish!

a dalt al circ

coronat i acompanyats de les vaques

Mentre miraba cap on havia de tirar..( feia estona, que al desviar-me de les fites les havia perdut de vista!) em vaig adonar que cada X km em trobava com uns turbonets de ciments, a hora d'ara encara no sé que són però em van cridar l'atenció.

els turbonets que li'n dic jo

i després de fer les 4 fotos ... tocaba tornar a coronar, així que cames ajudeu-me amunt que fa pujada! Allò em començava a recordar la vertical de capdella, però això si sense crono! jejej

arribant a la zona planaaaa, ultima coronació

Finalment haviem coronat, i ara venia un bon tros de pla! així que vam anar tirant amb més ritme i entre vaques altre cop, fins que va arribar tornar a baixar uns metres. Allò ens portava a la vall del turbó, de fet ja el veiem feia estona a la nostra esquerra i ara ens quedava just a sobre! Però encara quedava estona per poder-hi arribar!!! 
Vam parar, ens ho vam estar mirant.. i vam decidir que per aquell dia ja n'hi havia prou. Al no estar tant acostumat a caminar les cames comensaven afluiaxar una mica i realment jo començava a estar una mica cansada, tot s'ha de dir! Si més no hi ha molts més dies per poder-ho coronar! Així que vam fer una llarga parada per dinar, agafar forces, fer fotos fent les cabretes i avall que fa baixadaaaaaaa!!

fent el pallasso

i fent de model entre tanta bellesa muntanyesca! :)

Realment les vistes que teniem, això si que ho tenien, IMPRESIONANTS"!!! Havia valgut la pena!!

impresionants vistes

I apale, avall!!! fins no haber arribat al barranc altre cop, realment vam baixar com cohets! el barranc va ser una mica més dur, amb tot el cansament que arrosegavem, però tot i així va ser soportable. Per acabar vam fer quatre fotos a flora realment curiosa i cap al cotxe que ens esperava!!!!

la flor que més em va cridar l'atenció

els petits abrets que li'n deiem naltres

i un últim detall, és una zona molt boscosa on deu ser molt abundants els bolets perquè... guaiteu que vam trobar!! ben curiós! 



I ale, després d'haber acumulat aproximadament uns 800m de desnivell amb 14km amb 3 horetes, podiem dir que haviem fet feina! Salut i Non Stop *

Gràcies per acompanyar-me en aquest GRAN dia!! :) T'stim*


















diumenge, 19 d’agost del 2012

La 4 rocs!! La primera de Figueroling :)


I avui tocaba fer poble, demostrar que sóm del pallars! J
A Figuerola havien planejat una gran cursa que prometia molt i a la 4 rocs que estavem apuntades. Als 7.15 em gafat el cotxe amb la peQue i la Joana i cap a Figuerola faltava gent! Sobre les 7.30 arribavem i recolliem dorsals. Tot just acabavem d’enllestir motxilles, càmeres, les ganes de caminar… i aviat ens ha tocat l’hora de la sortida. Alli teniem a la xica ben preparada i el Marc apunt de tirar del Trabuc! i PUM! El tret de sortida ha sonat i la xica no posava fre!




 Realment ha començat amb moltes ganes i em nat fet trinco tranco. Hem començat a passar per la voreta del riu (que ve que si estava tot ennuvolat i fresquet), l’hem travessat tres o quatre cops, i realment anavem trobant grans racons curiosos. 



Navem tirant xino xano sense adonar-nos practicament que ja portavem estona caminant. Em arribat al punt on ens esperava el Gaspar, alli portava el control dels cotxes. Haviem de travessar carretera i ell s’encarregava de parar el transit si feia falta. Alli em començat una de les primeres pujades considerades fins arribar a l’estany de basturs, realment no s’ha fet pesat i al arribar a dalt i veure el gran abituallament que ens esperava amb aquells nois tan “campexanos” ens ha fet agafar anims. 4 gominoles, repostem dipòsits, la peQue descansa una mica i sant tornemi que ens espera el pròxim. Això si, sense deixar-nos de fer fotos que realment valia la pena!





els campexanos! :)




I trim tram trum, aviat començaven a passar els primers corredors!!!

el xavi!

el Gilbert!


el Berbe!

el Rafa

la gran corredora ;)

el cuberes i el crespo ;)

Badia!

més Badia!

el Robert

L'Oscar i el Bacardit

l'Uroz


més Badia

el Santi i l'acompanyant

la Sandri i les seves ungles ;)


el Dani

Realment era maco començar a veure passar gent “teva” i poder-los animar. Tots ho han agraït fins hi tot algun animava a la peQue perquè continues endavant!! 

gràcies Robert!!

Llavors portavem prop de 7,5km i estavem apunt d’arribar a Sant Romà. Alli ens esperava un altre gran abituallament. Que si melo, sindria, platan, aigua, aquarius… i com no GOMINOLES!! Que pipa s’ho passava la xica!  Aixi que em posat les piles altre cop, i la senyora amb un pal “mig mangat” a la Joana encapçava la caminada altre cop. 


Non Stop *


Em començat  a passar per llocs emblemàtics. Cases abandonades que cridaven l’atenció, el gran paisatge que ens envoltava… i aviat han tornat aparéixer cares conegudes. Han aparegut la Eva, la Mireia, la Natalia… ens han acompanyat una estona, però aviat ens em quedat enrerra. Evidentment portaven més bon ritme i la peQue començava a afluixar. Començava a tenir calor aixi que l’he ruixat i ben fresqueta s’ha quedat! La Joana com era d’esperar en tot moment esperant!







una gran companyia!

Poc a poc i fent una altra pujada, em pogut arribar a la gran ermita de les Esplugues. Hi havia uns banquets a la hombreta… que realment cridaven l’atenció, però haviem de continuar. Ja quedava menys!! Trinco tranco em nat fet, i aviat hem arribat a conques. 





Alli ens esperava un altre gran avituallament on aplaudient i animaven a la peque per ser tant valenta, realment l’ambient que hi hem viscut a sigut com un més de casa i és d’agraïr! Com no podia faltar, altre cop gominoles (com veieu m’ha fet molta gràcia trobar-ne), s’ha posat les botes i amunt que fa pujada. Tot i que abans de sortir altre cop em fet fotos a les campanes MICAELA de l’any 66, realment eren espectaculars!!




Era la última pujada que ens quedava per arribar a l’ermita de sant Bartomeu i finalment veure el cap del Bolet!! Em pujat i pujat! Semblava que no s’acabava maiiii!! 



Finalment em arribat a dalt i em nat planejant. Tira que tiraràs hem arribat a Sant Bartomeu. I aquí una gran sorpresa, la Joana ens la tenia preparada i amb dos segons tocaben les campanes amb la peque! La veritat que s’ho han passat pipa! 


! I després d’aquest gran moment ha aparegut el cap del bolet, ens quedava només la baixada i ja treia el cap l’arribada de meta i les piscines que ens esperaven! Aquesta baixada si que s’ha fet curta de veritat!!! Amb un tres i no res em sigut a baix, tot i que no em passat desapercebut el bolet, em fet rapid 4 fotos i avaaaaaaall que ens esperen!! Alli ja hi havia gent que tornava animar a la peQue, realment una dels pocs dels més petits que l’han fet sencera i que contenta que estava, mamà m’estant animaaaaan!!! No s’ho creia! 




Ho hem aconseguit, em arribat i senceres!! Em fet backup de la tarjeta amb el Jordi i a l’aigua patos! Les piscines ens esperaven, i realment després de fer 14km amb 3:56 apetia de veritat! Aixi que ens em quedat una bona estona a Figueroling Beach com jo li dic i cap a casa que estem rendits!!



Realment ha sigut un gran mati, una bona estona i una molt bona cursa, com ja us he dit enhorabona perquè no ens ha faltat de res!!!! Salut i Non Stop! *