- Vols fer fotos?
- Quina me'n tens preparada nen? Això a mi ja saps que no se'm pregunta, on em d'anar?
- Arbeca!... Btt...
- Doncs, som-hi una experiència més!!
I així és com començava el nostre cap de setmana! Aquest cop amb ajudant hi tot!! Tocava tenir la companyia de la peque però això no va ser cap obstacle, sino que una experiència més juntes on ella amb la seva empenta i la seva càmera també se'n sortiria!
El finde estressant, emocionant i amb moltissimes ganes ja ens començava el dissabte al migida, on agafavem el cotxe i carretera per arribar a destí! Alli feiem el reconeixement del traçat i del recorregut, on m'arrossegaria, on dispararia, com em posaria... amb faldilles i botes però jo alli erre que erre... Tot allò era emocionant, i lo que m'ensenyaven el Marc i Josep Ma era impactant, ja em veia fent fotos a punta pala i disfrutant com una nena petita!
Després de conéixer a part de l'equip i fer una mossada, era hora d'anar a agafar el llit. Ho teniem tot llest però s'havia de matinar. Així és que gràcies a la gran hospitalitat dels dos arbequins (Marga i Josep Ma) teniem una gran suite on poder dormir!! :p
El dia despuntava als set del mati, poc em costava despertar a la mini reportera i la Marga ja ens esperava. Així és que amb quatre saltirons ho vam tenir tot llest i estavem plantades al vell mig del "jaleo".
Per a mi era la primera vegada que feia reportera d'una cursa de BTT, així és que us podeu imaginar com estava de nerviosa... Tot i així em calmava i pensava que malament no podia sortir, que alguna foto d'entre totes me'n sortiria ;)
Bici per aqui, bici per allà, dorsals aqui, allà.... Allò era un no parar, però era hora d'anar fent via cap al Comellar (km 7 aprox.), era pista i pista, cap amunt i cap avall després de donar alguna volteta finalment vam trobar-ho! Cotxe aparcat i a fer probes abans de que arribin!!!
No ens vam poder esperar a la sortida, ja que al tenir la primera parada tant aprop no haguessim enganxat al primer, així és que la meva reportera feia de "betetero" per probar els nous juguets que portava abans de que arribessin, i la veritat és que em va servir de molt!
Així és que aviat les tres vam tenir el nostre punt òbtic preparat i començar a disparar! Primer la moto i ..... pam!! Tot un seguit de bicis sense parar!! Vaya pepinacos ens passaven pel davant i per a tots els gustos!! Era impresionant!! Gent gran,gent mitjana i renacuajos que eren més grans les bicis que ells però ojo com tiraven!!! 450 corredors ens van passar pel davant, amb caigudes de les guapes, donant voltes de campana i sortint amb una rialla d'orella a orella! Si senyor!! hehehehe
Cap cara coneguda fins..... olguiiiiiii, itziaaaar, margaaaa.... ja soc aquiiiiiii!!!! Alli teniem a la cabra numero 1, el Josep Ma ens avisava que arribava i jo preprant-me per la super foto, la camara fa stop! Merda! Vaig pensar, pos deixo passar als que porta al davant i la preparo bé.... en aquell moment devia ser quan em passava al Miquel (Lo petit de cal pulido) i per això ara entenc perquè no et trobes! jajajajaj. i alli el teniem, amb la seva cara de super velocitat! Quin fart de riure!
Guapo eh? jejjej. Aviat van acabar de passar els beteteros i rum rum cotxe direccio el "ziga-zaga" que li'n dic jo. km 37aprox i un corriol que te cagas!! Vaig decidir tirar cara amunt abans de que arribés la moto, la qual obria la cursa, i buscar uns bons llocs i unes bones curves! On agafaria la millor cara dels ciclistes plena de pols i caigudes brutals!! I així va ser, mentre la Marga i la peque es quedaven al tram de baix jo era purulant per dalt. Amagada enmig dels arbustos, tirada al terra plena de pols, sortint per darrera les pedres i veient com algú que baixava massa a pinyón es menjava les pedres o els arbustos, però allò era impactant! Amb btt era molt més fàcil trobar les escenes brutals, incondicionals de deixar la boca oberta, i de poder tenir imatges que mai havia fet! Allò semblava irreal, però m'ho estava passant d'allò més bé! Per fi trobava una cara coneguda, el Francesc de Track Outdoor.... Al primer tram anava tant saturada que vaig adonar-me que havia passat quan vaig passar les fotos a l'ordenador! heheheheh.
Així és que ara no podia desaprofitar aquella oportunitat, i havia de treure-li la seva part més "maca", una foto que m'enamora per lo que transmet, i una foto que és de les meves preferides! La naturalitat del Francesc és així!
Bona eh? jajajajja.
L'òbtic encara ara no sé com donava a l'abast, perquè el meu dit no deixava d'apretar! jajajaj. Allò ja començava a despuntar. A la llarga ja no deixaven passar i havien fet tall horari. Segons els meus càlculs i les xerrades el dia abans amb els cracks després d'una hora de ser al zig-zag em començarien a passar pel Corte (km 54aprox) així és que agafavem les coses i anavem a passar una mica menys de calor. El sol picava i portavem estona sota el sol. Ens despediem del control i el "motorista" i agafavem olivers amunt per a fer dressera!! :p
Si el zig-zag m'havia impactat, el Corte ja no hi trobava paraules! Corriols increïbles de la Trail Arbeca que s'havien aprofitat i que eren impactants! Així és que un cop més, feia servir el meu conillet d'indies per a fer probes i a la vegada buscar-li on bon lloc per a que es pogués posar ella sense patir calor. La Marga s'havia quedat als corriols de dalt i naltres cap baix, entre pedres i salts que seria emocionant!
Allò era increïble i la gent que passava per allí d'un altre planeta. Només ens passava la llarga i teniem més temps d'anar rodant, venient amb més diferència de temps els uns dels altres i això ens donava joc a tirar més avall i buscar més llocs on el salt era més gran! Però allí ningú queia, era increïble la manera que tenien de baixar, de brincar i d'afrontar tot aquell corriol interminable que feia que disfrutés com mai, per a mi era com estar montada sobre una btt d'aquelles, això sí de "paquet" heeheheheh.
Volia anar al gran corriol, on la nit anterior les motos es plantaven per a poder-lo acabar de coronar, però la calor apretava massa. Era la una del migdia passada i allò ja començava a ser insostenible. Així és que recolliem trastos i anavem a buscar la Marga. Em sabia greu, però disparar des de les 9 del mati començava a ser una mica agotador.... :)
Aviat vam ser a Arbeca on ens esperava un bon dinar amb molt bona companyia per acabar de rematar la jornada. Havia sigut un cap de setmana intens, molt intens però més contenta que mai per a la meva feina. Primer, perquè per a mi significava molt que algú com ell hagués pensant en mi per fer les fotos, en el Club ciclista d'Arbeca per haver depositat tanta confiança amb mi, per els "arbequins" i la seva gran hospitalitat que van tenir amb nosaltres, però sobretot per a poder compartir la meva primera experiència com a reportera amb la meva filla.
Veure que disfrutava tant o més que jo fent fotos, animant a la gent i cridant fins a quedar-se sense veu no té cap mena de recompensa. Veure que ho viu tant intensament fa que això ho vulgui continuar! i un cop més... no em puc descuidar de tots i cada un de vosaltres CORREDORS!!! Sense vosaltres això no tindria cap sentit. Gràcies!!
Per a mi ha sigut una experiència que m'ha marcat molt, però que ademés m'ha fet agafar més ganes per a tornar-hi. He pogut fer ressò de tot el que ser fer i he après fins ara. Com bé sap molta gent, sóc fotgrafa de passió però per desgràcia no pas per dedicació! i poder juntar la foto amb la muntanya i sortir aquest joc explosiu fa que m'hi posi amb totes les meves ganes, així és que rebre aquestes bones critiques de vosaltres només fa dir-me una cosa: Mil gràcies pels ànims i olé per a tots vosaltres!!!
Salut i cames que encara en queden moltes!!
Ara ja tinc una Btt "clixada" per a mi, només cal acabar de lligar caps! jejejeje
Us deixo el link per si us voleu acabar de buscar entre fotos fetes! ;)
5a BTT Terra d'Oliveres
Us espero a la propera!!
Salut i Non sTop*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada